El X Torneig per a Marga Arrom

PalmaEl X Torneig de dramatúrgia va anar a parar al sarró de Marga Arrom, a qui aquesta mateixa setmana li havien seleccionat una altra peça de la seva collita per ser representada dins la pròxima edició del Teatre de Barra. Sa planta i es forat, en una segona lectura, a càrrec de Clàudia Benito i Lluís Febrer, va agafar embranzida des de la primera frase que enlairaren els dos protagonistes, que de bell nou, i com ja ho havien fet a la semifinal, Francesc Ferrer i Alba Flor es varen anar intercanviant d’un personatge a un altre amb tanta fluïdesa com gràcia, tan sols amb petits matisos, però d’una eficàcia incontestable. Una comèdia d’embolic, però també un vodevil, que en lloc de portes juga amb dos pisos d’una mateixa finca: un àtic i un segon, amb els quals provoca tota una sèrie de situacions que l’emparella també amb la comèdia d’enginy. Un còctel explosiu i divertit amb què quedava clar, tot just sonar la campana d’aquest segon assalt, que seria la que Pau Coya, el guanyador de la passada edició, li entregaria el guardó, el cinturó de campiona.

Diego Ingold va sortir vestit de patge de l’edat mitjana, més o menys, tot i que alguna música que sonava era del barroc, segurament perquè Alexa no està molt a l’aguait d’aquestes ximpleries tan antigues. Detalls sense importància per a una presentació de primer nivell i que sens dubte forma part important del tot plegat, del ja molt consolidat Torneig de dramatúrgia, estès per tota la pell de brau. Per una altra banda, Llum Barrera i Diego Lorca varen ser els designats per llegir Dramaturg 0 - Oficinista 5, de Manel Serrano, amb què també va quedar clara la infinita importància dels encarregats de la lectura. No és menys cert que uns petits retocs, per qüestió de durada, vull imaginar, no l’afavoriren gaire. En qualsevol cas, una altra final per gaudir i, un altre cop, no resulta difícil aventurar que en veurem alguna d’elles, com a mínim, convertida en peça teatral, com tantes altres sorgides d’aquesta immensa pedrera.