Vuit milions promesos i museus encara tancats: el fracàs de les reformes culturals a les Balears

PalmaHan passat quatre anys d’ençà que la Direcció General de Cultura del Govern, encapçalada en aquell moment per Catalina Solivellas, i el Ministeri de Cultura anunciaven un ambiciós pla de reforma dels principals equipaments culturals de titularitat estatal a les Balears. L’Estat s’havia compromès a invertir fins a vuit milions d’euros en quatre seus diferents –el Museu de Mallorca, la biblioteca de Can Sales a Palma, el Museu Etnogràfic de Muro i la seu a Dalt Vila del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF)– en un termini, precisament, de quatre anys. La previsió, doncs, era que a principis del 2026 totes aquestes intervencions s’haguessin acabat.

El maig del 2026, però, només a Can Sales s’ha culminat la reforma prevista, amb una inversió de quasi dos milions d’euros, i s’hi ha pogut reprendre l’activitat amb normalitat. Mentrestant, l’Etnogràfic de Muro continua en espera d’una rehabilitació integral que no arriba; les sales d’arqueologia del Museu de Mallorca continuen tancades, com la seu a Dalt Vila del MAEF. A tot això s’han afegit altres intervencions que no estaven previstes en aquell acord i que durant aquest període han esdevingut urgents, a espais com l’Arxiu del Regne de Mallorca o la seu del MAEF al puig dels Molins. Sembla que ningú no acaba de tenir del tot clar quan es podran dur a terme, ni tampoc com, i que la implicació de diverses institucions –sovint, fins a quatre: l’administració estatal, el Govern, el consell insular insular corresponent i l’ajuntament competent– no només no n’ha accelerat o assegurat la realització, sinó que l’ha dificultada i endarrerida. I això que el 2022 havia quedat tot signat i suposadament encaminat.

Seus i sales tancades

Quan fa gairebé 120 anys de la fundació del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera –l’any 1907– les seus al puig dels Molins i a Dalt Vila es troben a l’espera d’intervencions de diferent magnitud. La primera està oberta i pendent de la rehabilitació de la façana, que actualment es troba coberta per una malla per evitar despreniments. “Es va fer un peritatge que recomanava protegir totes les plaques, ja que n’hi havia d’inestables”, afirma la directora del centre, Hortènsia Blanco. Pel que fa a la seu de Dalt Vila, està tancada des del 2010 i no té data aproximada d’obertura. “Hi va haver un projecte molt ambiciós que tenia previst ampliar la zona, però que finalment no va tirar endavant”, exposa Blanco, que subratlla que en tot aquest temps s’han fet campanyes d’excavació molt importants, el resultat de les quals no ha pogut ser encara exposat. “Sí que s’han fet tasques de recuperació urgent a la capella del Salvador i a la sala de la Universitat, on s’han descobert elements dignes de mostrar. Per això, hi farem visites puntuals i restringides, també com una manera de visibilitzar el que es fa i de reclamar la reforma pendent”, comparteix Blanco.

Un altre dels casos més paradigmàtics és el del Museu de Mallorca, equipament de titularitat estatal, les competències de gestió del qual varen ser transferides al Consell de Mallorca el 2019. 10 anys abans, l’any 2009, se’n tancaren les sales d’arqueologia, que des de llavors han estat pendents de tota una sèrie d’intervencions que, segons la directora del Museu de Mallorca, Maria Gràcia Salvà, podrien acabar en el termini d’un any si s’aconsegueix complir el calendari marcat, cosa que fins ara no ha succeït. En aquest moment, encara queden pendents les tasques de climatització de les 13 sales, que actualment resten buides, i la licitació de l’execució del projecte museogràfic que es va aprovar ara fa dos anys.

“Ja s’ha donat llum verda a la contractació dels serveis de climatització i s’espera que comencin a final d’any. Es tracta d’una intervenció que es pot allargar durant uns mesos”, explica Salvà, “però hem demanat que en paral·lel es dugui a terme la contractació de l’execució de la museografia, que ja està feta, per tal de reduir el temps que passi entre que s’acabi la climatització i s’obrin les sales. Tot i que ja s’hi han fet diverses intervencions i que tenim tot el programa museogràfic fet, amb les peces restaurades i els plafons i cartells escrits, fins que no es dugui a terme tota la climatització, no podem començar a parlar de tornar-les a obrir”.

En tot cas, l’actual directora del Museu de Mallorca subratlla que els retards que hi ha hagut fins ara han tingut diverses causes, si bé tot d’una assenyala que en cap cas ha estat per manca d’implicació dels tècnics. “Per exemple, en la qüestió de la climatització vàrem fer un contacte fa dos anys amb una empresa mallorquina que després es va fer enrere”, exposa. “Després també hi ha tota la qüestió política. En els darrers anys hi ha hagut sol·licituds d’intervenció per part de polítics d’aquí, que han reclamat la intervenció del Ministeri, i la resposta no ha estat eufòrica, la veritat”, afegeix.

La implicació del Govern

En la mateixa línia es manifesta l’actual director general de Cultura del Govern, Llorenç Perelló, que va accedir al càrrec el passat mes de febrer després d’haver estat durant gairebé tres anys el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. “N’hi ha prou amb veure la situació del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, on, des de l’estiu passat, s’han produït una sèrie de despreniments a la façana que ens varen dur a haver d’instal·lar-hi una malla. Això és problemàtic no només perquè fa que el visitant no pugui gaudir de l’experiència amb comoditat, sinó perquè posa en perill la seguretat de les persones i també dels béns. El que veim és que interessa més invertir en altres llocs, qui sap si per qüestions polítiques”.

En aquest sentit, Perelló assenyala la problemàtica, també de climatització, que afecta l’Arxiu del Regne de Mallorca, i on el Govern es planteja cercar vies alternatives de finançament per resoldre-la amb mitjans propis. “Durant l’estiu, els dipòsits arriben a temperatures molt elevades que posen en perill els materials que s’hi conserven. El nostre objectiu és que estigui solucionat abans de l’estiu del 2027”, comparteix, si bé encara no poden concretar-ne les xifres. Ara bé, d’aquestes reclamacions que fa el Govern, sembla que només en quedi constància a les reunions sectorials que es produeixen periòdicament entre els consellers de les diferents autonomies i representants del Ministeri de Cultura. Tot i que el Consell de Mallorca hagi convocat diverses reunions i s’hagin fet reclamacions públiques sobre aquestes intervencions, la darrera, el maig de l’any passat, fins ara no sembla que hagi estat, ni de bon tros, una qüestió prioritària a l’agenda de la conselleria dirigida per Jaume Bauzà, l’encarregada de mantenir aquest tipus de converses amb l’Estat. De fet, tot i que s’hagin transferit les competències en la gestió d’alguns d’aquests equipaments, el Govern encara és responsable de les obligacions relatives a les relacions amb l’Administració General de l’Estat i els ens que en depenen, segons consta a les diverses lleis de transferència de competències.

I la gestió?

En qualsevol cas, segons el darrer pla d’actuacions de la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Cultura del Ministeri disponible a la web de la institució, que correspon a les intervencions previstes per al 2024, el que s’havia d’invertir a les Balears no arribava a l’1% del pressupost destinat a aquesta qüestió arreu de l’Estat. Entre les actuacions, se citava l’adequació de la secció d’arqueologia del Museu de Mallorca, amb el compromís d’executar-hi l’obra, i la rehabilitació de l’Etnològic de Muro, que llavors s’exposava com una intervenció “pendent de crèdit”. Amb tot, com bé assenyalen els professionals consultats, les problemàtiques en el funcionament d’aquests equipaments no tenen a veure només amb la reforma i adequació dels espais sinó, sobretot, en la gestió del dia a dia i en l’operativitat, que no sempre es pot assegurar amb els recursos que s’hi destinen i que, a la pràctica, depenen de diverses institucions. “Feim tota la feina que podem, amb les mans que tenim”, sintetitza Maria Gràcia Salvà.