Javier Morales (Paco Pecado): “Volia crear un personatge clàssic, però ‘hortera’”

PalmaLa música sempre ha estat present en la seva vida. Té formació clàssica, va cantar en diferents cors quan era petit i també tocà en alguna orquestra. Al llarg dels anys ha passat per diversos grups i abans de Paco Pecado havia arrencat un projecte en anglès “molt menys identitari”, diu, i que pertanyia a una altra etapa artística. Javier Morales (Barcelona, 1993), l’home que hi ha darrere el projecte, considera que Paco Pecado és el seu “primer projecte plenament personal i en solitari”. Així, el març del 2025 va publicar Entre bodegas y ferias, un disc d’onze cançons que presentarà a Mallorca dia 7 d’agost a Consolació, Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Serà un vespre de doble concert, perquè també sonarà Gregotechno, projecte que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània. Una nit titulada Ad peccatum.

Segons conta Javier, Paco Pecado “va sorgir gairebé per accident”. Li varen proposar fer uns concerts quan encara no tenia ni cançons ni un projecte definit, així que el va crear expressament per a aquella ocasió. “Al principi tenia un punt de broma, però amb el temps es va anar convertint en una proposta molt més seriosa. No vaig construir el projecte ni el personatge des de la racionalitat, sinó que ha anat emergint de manera natural i, un cop creat, ha anat trobant la seva pròpia explicació”, apunta l’artista.

Una de les coses més evidents del projecte és una estètica que beu molt dels anys setanta, el gran referent visual de Morales. “Em fascina la moda, l’arquitectura, la vestimenta i els imaginaris del disc, el funk i el rock simfònic d’aquells anys. Sento que, mentalment, habito en aquesta època i moltes de les coses que m’inspiren les trobo allà”. També reivindica una estètica “kitsch i histriònica”, combinada amb elements molt clàssics. Juga amb la idea d’un “clàssic hortera”.

Dos mons

El disc es divideix en dues parts, i cada una representa un món diferent: d’una banda tenim l’imaginari del celler, més “íntim, romàntic i introspectiu”; de l’altra, la fira, “que seria el vessant del personatge més festiu, irracional i esbojarrat”. Tot i que Javier assegura que, en essència, ell és més de celler, reconeix que no podria sostenir un projecte format únicament per cançons “solemnes o profundes” perquè acabaria avorrint-se.

Necessita la fira, la festa, com a contrapès. Per ell representa “la lleugeresa, els impulsos més primaris, la irracionalitat i el fet de deixar-se endur sense pensar-ho tot tant”. Considera que aquestes dues parts conviuen dins seu i que totes dues necessiten un espai per expressar-se.

I, sobretot, necessita no avorrir-se: “Volia fer un disc que em representés. Això volia dir fugir de la figura del cantautor clàssic, tot i que hi hagi part d’aquest imaginari al disc. Vaig intentar fer un disc i una proposta artística que no acabés avorrint, i crec que ho he aconseguit: després d’un any i mig girant aquestes cançons, encara les gaudeixo”.

“Les cançons sempre han estat una eina per comunicar allò que costa dir d’una altra manera”, apunta; i, si bé té altres eines per expressar-se, les cançons li permeten anar més enllà d’ell mateix: “La música pot funcionar com una petita ficció. Precisament per això, permet explicar coses que des de l’ego serien difícils d’assumir”.

És per això que ha creat el personatge de Paco Pecado? Més o menys, ve a dir: “El personatge em serveix per separar la persona de la figura artística”, una distància que considera necessària també per salut mental. “Em faria por que la gent acabés confonent constantment una cosa amb l’altra. En el món de la interpretació, aquesta frontera és molt més clara: la gent sap que estàs interpretant un personatge. Ara bé, en la música sovint es dona per fet que tot el que s’explica és autobiogràfic”. Així, Javier defensa que les cançons “també són ficció” i que el personatge és una mena de màscara que li permet entrar-hi i sortir-ne quan cal. “És un marc mental molt útil”.

Primeres referències

Javier Morales recorda que a ca seva sonava una mica de tot. De Pink Floyd i Supertramp a música clàssica. “Vaig créixer envoltat d’una gran varietat de referents”. També destaca la figura de la seva padrina, que cantava sovint cançons de Sara Montiel. De petit no hi connectava especialment, però confessa un canvi entre els vint i els trenta anys: “He redescobert aquest univers, igual que els boleros i el flamenc”. Aquestes influències formen part del seu descobriment com a adult, més que no de la seva educació musical inicial. Actualment escolta molt de flamenc, pop-rock nord-americà de caràcter lo-fi i també cantautors i cantautores clàssics.

Després d’aquest any i mig de Entre bodegas y ferias, Paco Pecado ja ha avançat algun tema nou, com ‘Toñito’, i explica que està treballant en un nou disc. “L’imaginari del projecte ja està molt definit i ara mateix es troba en ple procés de producció. La previsió és publicar-lo a principis del 2027”, i segur que abans arribaran altres avançaments. Segons manifesta, serà un disc “diferent”, però alhora una continuació del primer: “Més que un trencament, serà com un punt i seguit”.