Amb amor, violència, cruesa i humanitat: així es viurà la mort al teatre Principal de Palma

L'espai programa, de dijous a diumenge, un cicle de teatre al voltant de Tots Sants amb les obres 'Els condemnats', de Baltasar Porcel, i 'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers', d'Àlex Rigola

El dia de Tots Sants és a tocar (aquest diumenge, 1 de novembre), i el teatre Principal de Palma no ha perdut l'oportunitat d'organitzar un cicle de teatre al voltant de la mort. Així, s'han programat dues obres que "encaixen perfectament" i que "donen un nou sentit" a les reflexions sobre aquest tema; especialment "ara que tenim la covid-19 entre nosaltres", diu el director de l'espai, Pep Ramon Cerdà. Els títols elegits són Els condemnats, de Baltasar Porcel, i Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, d'Àlex Rigola. Les obres, apunta Cerdà, "són complementàries, ja que mostren dues visions de la mort des d'òptiques molt diferents".

La primera peça que es podrà veure (a la sala Petita dijous 29 i divendres 30 d'octubre, ambdues funcions a les 20 h) és l'adaptació que Sergi Baos ha fet d' Els Condemnats, la primera obra de teatre que va escriure Baltasar Porcel. Es tracta d'una funció coproduïda per El Somni Produccions i l'Ajuntament d'Andratx. El text relata les vivències d'una família obligada a conviure durant la nit de Tots Sants a la Mallorca de principi dels seixanta del segle passat. El permanent toc de les campanes i una atmosfera crua i asfixiant posen al límit de la condició humana els personatges. Cerdà explica que la peça de Porcel, escrita l'any 1959, evidencia un món que, llavors, s'esbucava: el de la Mallorca preturística. A més, la dramatúrgia entroncava directament amb les propostes més existencialistes que hi havia a Europa durant les dècades dels anys 50 i 60. L'estètica "gòtica i fantasmagòrica" de la peça, tal com ha dit l'intèrpret Xavi Núñez, dona dinamisme i ofereix una acció molt contemporània al text costumista de Porcel, ple de violència, explícita i simbòlica. "L'espectador no pot aclucar els ulls durant l'hora i escaig que dura la funció. És com veure una pel·lícula de terror, sense oblidar els moments més àcids i satírics que té el text", diu l'actor, que comparteix escenari en aquesta obra amb Catalina Florit, Carlos Llecha, Eva Barceló i Joan Manel Vadell.

L'obra de Rigola, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, neix d'un encàrrec que va fer la Sala Beckett de Barcelona, que demanava al director una peça sobre la mort. "Vam començar a treballar sobre els poetes, que són els que han fet una millor aproximació al fet de morir", especifica Rigola. No obstant això, durant la producció d'aquesta obra, el pare d' Alba Pujol –actriu i dramaturga, també d'aquest títol– estava fent les últimes sessions de quimioteràpia per un càncer de pulmó amb metàstasi. En aquell moment, ja sabien que la vida se li acabava (ara fa un any que va morir), i van entrevistar-se amb ell Rigola i Pujol. D'aquestes converses entre el pare, la filla i el director, les aportacions dels poetes i de les entrevistes amb l'oncòleg Enric Benito, especialitzat en cures pal·liatives, va sorgir el títol. "De la mort en sabem molt poc", diu Rigola, i anuncia que amb aquesta peça es descobreix el que és la vida "des de la mirada d'algú que ja no té res a perdre ni a amagar". Al final, aquesta obra és "més que un espectacle", i s'acosta a una "ajuda per a moltes persones que passen per un dol". En definitiva, és un cant a la vida.

"Quan la fi és molt propera, tot el que és superflu desapareix"

L'actor Pep Cruz és l'encarregat de posar veu a les paraules de Josep Pujol, c atedràtic d'Història de l'Economia, que parla, en la fase final de la seva vida, d'amor, feina, família, economia, història, filosofia, poesia i tot el que ha après; amb seriositat, però amb molt d'humor. Cruz diu que és una obra convenient que "flueix amb molta suavitat", i en la qual el públic és importantíssim. En aquesta línia, Alba Pujol assenyala que "l'espectacle també és a la platea", veient el públic riure, emocionar-se, plorar. "De tot el que he fet, aquesta peça és una de les que mantenen una relació amb el públic més bèstia", comenta Pujol. El company diu que, quan s'acaba la funció, la paraula que més senten és "gràcies". Aquesta obra es podrà veure a la sala Gran dissabte 31 d'octubre a les 20 h i diumenge 1 de novembre a les 18 h.

Les dues obres de teatre ofereixen tractaments molt diferents de la mort. "Els morts no són més que això, carn morta", diu un dels personatges del text de Porcel, que pinta la mort des de l'absoluta cruesa, com una cosa necessària perquè continuïn passant coses. A l'altra banda hi ha la peça de Rigola, que, des d'una perspectiva més humana, fa la mort útil, sobretot, per valorar  la vida, per reivindicar l'ajuda entre els uns i els altres i per facilitar a la societat el procés d'acceptació d'aquest traspàs inevitable.

Fundació Mallorca Literària

A mbdues obres inclouran col·loquis posteriors en alguna de les seves funcions. La xerrada d' Els condemnats es fa gràcies a la col·laboració de la Fundació Mallorca Literària, que també ha fet el programa de mà d'aquesta obra.

A més, en el marc del cicle TardOral, la Fundació Mallorca Literària ha organitzat la projecció de Trinta Lumes, un audiovisual sobre el misteriós món entre els vius i els morts, divendres 30 d'octubre a les 19 h a Montuïri. Així mateix, la Fundació també ha donat suport tècnic i logístic a ajuntaments, centres educatius i altres organismes i entitats per a l'organització d'activitats relacionades amb Tots Sants i que vetlen per mantenir vives les tradicions mallorquines al voltant d'aquesta festivitat.

Bel Busquets, la responsable de Cultura del Consell de Mallorca, ha agraït que "tant el Principal com la Fundació Mallorca Literària fan una feina molt important per mantenir viva la cultura d'arrel i tenen en compte el calendari tradicional a l'hora de fer la seva programació".

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF