La venda de souvenirs del monument franquista de Tortosa aixeca polseguera

BarcelonaClauers, tasses, postals i imants de nevera. La silueta del monument franquista de Tortosa ha aparegut estampat en el que volen ser uns nous souvenirs de la capital del Baix Ebre. El Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre (Corembe) ha dissenyat i posat a la venda via Instagram aquests productes –que han de servir per ajudar a finançar l'entitat– just abans de les festes de la Cinta, que comencen l'1 de setembre. L'aparició de marxandatge amb aquest símbol de seguida ha aixecat polseguera entre els ebrencs i ha posat en alerta els col·lectius vinculats a la memòria democràtica.

La Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa ho veu una "apologia del franquisme", denuncia Ester Baiges, perquè "es tracta del monument franquista més gran de Catalunya". "Plantejar-ho com a souvenir és un mal servei a la democràcia i, en particular, a la ciutat de Tortosa. Es fa difícil entendre com es banalitza d'aquesta manera el franquisme", afegeix Baiges. En canvi, des del Corembe creuen que senzillament "és marxandatge d'un element patrimonial de la ciutat, que no té res de franquista, atès que els anys 80 ja se'n va treure tota la simbologia", han dit a l'ARA fonts de l'entitat. De fet, asseguren que els anys 70 i 80 ja n'hi havia.

Fa temps que aquesta piràmide de 45 metres de ferro forjat és motiu de disputa ideològica, política i ciutadana, amb partidaris i detractors de deixar-la al mig del riu Ebre. Segons l'últim anunci de la Generalitat, i seguint la llei de memòria democràtica, el monument hauria d'estar retirat de la via pública i conservat. El procediment s'havia anunciat per al 18 de juliol del 2021 però el Corembe ho va aturar denunciant "irregularitats" sobre qui té les competències per retirar-lo. La Generalitat insisteix que es desencallarà el procés i la llei avalarà la retirada, que es podria fer efectiva l'estiu del 2023.

El monument de Tortosa "evidentment" està inclòs en el Cens de simbologia franquista de Catalunya, creat el 2010 pel Memorial Democràtic, que és qui s'ocupa de la catalogació dels elements a partir de dades tècniques, explica el seu director Vicenç Villatoro. "El criteri ha de ser recomanar evitar formes d'exaltació del totalitarisme i valorar si la simbologia ha de ser retirada o pot ser contextualitzada, que n'hi ha que són difícils de reinterpretar -admet-, però en tot cas el tema central és el monument, no les postals. I l'última paraula la tenen les lleis i la nova llei de memòria amb moltes probabilitats serà més restrictiva, proactiva i partidària de l’actuació del que era fins ara". Des del departament de Justícia, la consellera Lourdes Ciuró, que té llest l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, s'ha compromès públicament a "retirar definitivament tota la simbologia dels carrers i places de Catalunya" en el termini de dos anys.

Contra la llei de memòria?

Segons l'advocat, historiador i portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, el marxandatge és "apologia del franquisme". "És com si hi hagués la bandera del lloro o qualsevol altre signe franquista", assenyala. I afegeix: "L'apologia franquista està prohibida segons la llei de memòria, en especial els símbols que enalteixen la guerra i fan apologia del cop d'estat. Aquests símbols s'han de retirar i, per tant, contravé la llei de memòria vigent i també la que està en curs". Segons Cruanyes, amb aquest marxandatge amb la silueta actual de l'escultura el Corembe "es desautoritza ell mateix", perquè en teoria aposta per no retirar el monument però sí resignificar-lo. A més, apunta que es podrien haver vulnerat els drets d'autor si no tenen l'autorització de l'escultor. Tot i això, la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa descarta presentar accions legals contra el Corembe. Confien que es desencalli el procediment legal sobre el monument de Tortosa, actualment al jutjat contenciós de Tarragona.

L'autor del monument és l'artista Lluís Maria Saumells. El va inaugurar el 21 de juny del 1966 el dictador Franco i commemorava la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre, on van morir més de 30.000 soldats. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Amb el pas dels anys, els membres del Corembe defensen que es va convertir en un símbol de la ciutat desproveït d'ideologia i, per tant, eliminar-lo faria un mal servei a la història. També hi ha projectes museogràfics que en defensaven una resignificació, per exemple, col·locant-lo estirat sobre el riu.

La polèmica del marxandatge se suma a una altra: un anunci del mateix Corembe amb una imatge del monument a tota pàgina a la revista del programa de les festes municipals de la Cinta. La Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa ha assenyalat que és "molt greu". Tal com ha difós per xarxes, el monument ja va aparèixer a la revista en un altre moment: era el 1966 quan Franco va anar a Tortosa a inaugurar-lo. L'Ajuntament de Tortosa s'ha limitat a dir que "el programa publicitari de festes no l’edita el consistori, ni en gestiona ni supervisa la publicitat", segons Canal 21, tot i que a la portada hi ha el logo municipal. Per als favorables a la retirada del monument, que hagi aparegut al programa denota "manca de cultura democràtica: que a ningú li hagi grinyolat i no s'hagi plantejat què significa, per què està col·locat allà i per què no ens en sortim de retirar-lo", lamenten.