Memòria històrica

Troben les restes de María Domínguez, la primera alcaldessa democràtica d'Espanya

Autodidacta i defensora dels drets de les dones, els franquistes li van disparar un tret al cap el 1936

BarcelonaUna peineta destrossada per l'impacte d'una bala i unes agulles de cap al costat d'un esquelet enterrat sense tomba ni nom al cementiri de Fuendejalón. És tot el que queda d'una dona pionera, María Domínguez, la primera alcaldessa democràtica d'Espanya. Domínguez, que de petita quasi no havia pogut anar a l'escola i va ser autodidacta, defensava el dret a l'educació, sobretot de les dones, i el 1932 va ser la primera alcaldessa de la Segona República Espanyola a la població de Gallur (Saragossa). Quan va deixar l'alcaldia, un any després, es va dedicar a la docència i el periodisme. El 1936, poc després que esclatés la Guerra Civil, els franquistes li van disparar un tret al cap i la van tirar en una fossa comuna. Aquest cap de setmana, les seves restes s'han pogut exhumar i ara es compararan amb l'ADN dels seus familiars per comprovar si realment és ella.

Maltractada pel marit

Domínguez va lluitar molt per la seva pròpia llibertat i per la d'altres dones. Els seus pares eren jornalers i ella, de ben petita, ajudava al camp. Quan va fer 18 anys la van obligar a casar-se i aviat van arribar els maltractaments. Després de set anys aguantant la violència del marit el va deixar. Se'n va anar a peu i sense equipatge. Els pares la van convèncer per tornar-hi però els maltractaments encara eren pitjor i finalment se'n va anar a Barcelona, on va treballar servint cases. Va estalviar fins a poder-se comprar una màquina de cosir, que li va permetre guanyar-se la vida de manera més autònoma. Va poder tornar a Pozuelo de Aragón i anys després es casaria en segones núpcies i s'establiria a Gallur. Va començar a llegir tot el que queia a les seves mans i a escriure. Una carta a l'antic diari El País,en què defensava les dones com ella, li va obrir les portes del periodisme: "Somos nosotras, las hijas del pueblo, las únicas que tenemos derecho a levantar la voz, porque somos las más perjudicadas en estos atentados a las libertades femeninas", va escriure.

Cargando
No hay anuncios

La lluita per una educació digna

Va treballar molt perquè els infants tinguessin una educació digna. Quan va ser alcaldessa va reclamar de totes totes millores perquè els infants poguessin estudiar en condicions dignes:  "Els infants que assisteixen a les escoles han de tenir locals dignes i ventilats, i un govern republicà s'ha de preocupar per aquestes qüestions, és prioritari que el poble tingui la cultura que mereix un règim democràtic. Amb locals sense les condicions adequades, no es pot exercir la pedagogia ni els infants poden aprendre". Va ser alcaldessa del 29 de juliol del 1932 al 6 de febrer del 1933. Després es dedicaria a la docència i a l'escriptura.

Cargando
No hay anuncios

El 1934 l'Editorial Castro de Madrid li va publicar el llibre Opiniones de mujeres, en què es recullen quatre conferències seves: FeminismoLa mujer en el pasado, en el presente y en el porvenirEl socialismo y la mujer i Costa y la República. En aquestes conferències va defensar la llei de divorci i la igualtat. I mai es va cansar de denunciar que la dona estava oprimida des de temps immemorials per l'Església i pels homes.

El procés d'exhumació de Domínguez va ser impulsat pel govern de l'Aragó i l'Associació de Familiars i Amics dels Assassinats i Enterrats a Magallón. Els treballs d'exhumació els ha dut a terme l'Associació per a la Recuperació i Investigació contra l'Oblit (ARICO). El govern aragonès es farà càrrec de les anàlisis d'ADN. Durant molts anys la història d'aquesta dona lluitadora va quedar en l'oblit fins que als anys noranta es va començar a recuperar. Vicky Calavia li va dedicar el documental María Domínguez. La palabra libre.