Les torres del Temple canvien la guerra per la cultura

PalmaSón dues torres, com el títol de la novel·la de Tolkien de la trilogia El senyor dels anells: una d’islàmica; l’altra, ja de després de la conquesta. Dues torres, amb un cos central afegit al segle XIX. Es coneixen com a torres del Temple o Almudaina de Gumara. El seu origen és, per descomptat, defensiu. Però Gumara ja no combatrà més: l’Ajuntament de Palma té previst obrir-les al públic perquè siguin un espai museístic. Ho farà, asseguren els responsables, una vegada culminades les obres de rehabilitació, el 2027, vint anys després d’haver adquirit l’edifici.

Les torres constitueixen la façana del Temple: un recinte més ampli que inclou l’antiga capella, un dels poquíssims exemples de l’art romànic que hi ha a Mallorca. L’aspecte imponent del seu exterior contrasta amb uns interiors estrets i de dimensions relativament reduïdes: són 613 metres quadrats, unes dimensions de luxe per a un habitatge, però potser modestes per a un equipament cultural.

Han estat cinc anys d’intervenció, des que, el febrer del 2021, l’Ajuntament de Palma va aprovar-ne el projecte executiu: la previsió era que s’acabàs el 2023. Però les obres se sap quan comencen i no quan finalitzen. I més a un espai com aquest, on és difícil saber què es trobarà i en quin estat de conservació estarà. La rehabilitació s’ha fet a partir d’un projecte de l’arquitecte eivissenc Elies Torres, amb direcció d’obres de l’estudi Boix i execució de l’empresa Rigel Over, amb una despesa de dos milions d’euros.

Segons avança a l’ARABalears Pilar Ribal, directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, l’Ajuntament vol licitar dins el darrer trimestre d’enguany el projecte museístic de les Torres. La previsió és que pugui entrar en funcionament a final de la present legislatura, l’any que ve.

Una rehabilitació polèmica

El recorregut per al públic de les torres de Gumara es farà, en el futur, des de l’accés de la segona planta: s’ha de creuar l’obertura entre les dues torres i accedir a la zona enjardinada de l’interior del recinte. Per tant, es durà a terme de dalt cap a baix, visitant successivament els dos pisos destinats a espai museístic i sortint pels peus de la torre islàmica, la de la dreta de la fortificació.

Una escala, que s’ha tractat d’ajustar al màxim a l’estructura originària, fa de nexe de comunicació a tot el conjunt; si bé, d’acord amb l’actual normativa d’accessibilitat, s’hi ha instal·lat el corresponent ascensor. A l’entresol, s’hi han habilitat uns banys per als visitants. La base de la torre cristiana és l’espai destinat a oficines.

Com explica Victòria Pons, arquitecta i cap del Servei de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Palma, l’objectiu ha estat deixar uns espais “molt neutres i discrets”, perquè sigui la futura instal·lació museística la que parli als visitants del passat de Gumara. S’hi han fet servir “materials crus”, marès i fusta. I també s’ha reaprofitat tot el que ha estat possible, com ara el material de les bigues originals. S’ha intentat mantenir al màxim tot el que formava part de l’edificació medieval.

A la planta segona, amb un superb arc gòtic situat a la zona on en el passat hi havia el cos de guàrdia, s’hi han trobat dibuixos antics, que han estat restaurats. El recorregut no inclourà la terrassa de l’Almudaina, ja que l’ascensor no hi arriba i, per tant, la seva accessibilitat no és plena.

“Això era un colomer, era tot ple de coloms, estava en molt mal estat”, assenyala Pons sobre com es trobaven les torres en el moment en què es va iniciar la intervenció. S’hi ha fet, segons assegura, “una intervenció de cirurgia de la màxima precisió”, per respectar l’espai original i, al mateix temps, consolidar l’estructura, la qual cosa ha suposat actuar-hi amb molta de cura.

“Tot han estat problemes”, conclou. També amb els veïns, els quals han expressat la seva incomoditat pels renous i les molèsties que els han generat les obres de rehabilitació. Ara, en canvi, segons la tècnica, es mostren satisfets amb el nou aspecte que presenten les torres de Gumara.

Pilar Ribal subratlla que “respectar els elements originals en la mesura del possible” d’aquesta vella fortificació ha estat una de les prioritats de la intervenció. “Havia estat molt modificada” amb les successives reformes i afegits. “Ha estat un procés molt laboriós”.

Des d’un primer moment, aquesta rehabilitació ha estat polèmica. El projecte original d’Elies Torres, que ha servit de punt de partida a la present intervenció, va ser refusat per la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca. El motiu? Que es proposava recuperar la construcció islàmica tal com degué ser en el seu origen, al segle XII, i això suposava eliminar tot el que s’hi havia afegit posteriorment. I la Comissió de Patrimoni considerava que aquests elements també formaven part del passat de l’edifici, tot i que no fossin tan antics i, per tant, s’havien de mantenir. L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) va apostar també per rebaixar el nivell de les torres, en la línia d’allò plantejat per l’arquitecte.

Les torres del Temple, tal com explica el cronista de la ciutat, Bartomeu Bestard, foren objecte d’una profunda remodelació a finals del segle XIX: s’hi va afegir el cos central entre les dues torres i se’n va pujar l’alçada de cadascuna, amb l’objectiu de guanyar-hi més espai, per poder destinar-les a habitatges. Els bombardeigs de la Guerra Civil també afectaren el conjunt, però, bàsicament, l’afegitó central. L’empresari Fernando Palazuelo va ser propietari de les torres del Temple, fins que el 2007 el va adquirir l’Ajuntament, a través d’una permuta.

Tornar a l’Almudaina de Gumara l’aspecte medieval que suposadament va tenir en el passat, eliminant el cos central i rebaixant l’alçada de les torres no tan sols no hauria estat possible per un problema de sustentació, que és el que s’han trobat els restauradors, sinó que no encaixa amb els criteris contemporanis de restauració del patrimoni històrics. Aquests determinen que l’observador pugui distingir entre els elements originals i els afegits, però sense reconstruir allò que ja no existeix.

Esbucar l’espai central entre les torres que fou afegit posteriorment hauria fet, purament i simplement, que “les torres haguessin caigut”, puntualitza Victòria Pons. També s’hi ha deixat la matèria afegida als merlets, a la terrassa de l’edificació, si bé poden observar-se en dos colors ben diferenciats, el que permet detectar a primera vista quines són les peces més antigues.

Un museu de la ciutat en xarxa

El futur espai museístic del Temple, segons Pilar Ribal, forma part d’un projecte molt més ampli: constituir un “museu de la ciutat en xarxa”, entre un conjunt d’edificacions que facin possible una interpretació de la història de Palma i de les seves successives etapes i temàtiques. Actualment, aquesta funció de museu de la història de Palma la compleix el castell de Bellver.

En el cas de les torres de Gumara, els continguts que s’han abordat per al projecte museístic són: una introducció a l’època medieval; les funcions defensives que complia l’edificació originària, sobretot arran de la invasió de pisans i catalans; l’etapa històrica corresponent a Madina Mayurqa, és a dir, la Palma islàmica; i les que fan referència a la seva trajectòria sota l’orde del Temple i, a continuació, dels cavallers de Malta, dos germans mallorquins dels quals, Rafel i Nicolau de Cotoner, foren dos dels grans mestres.

La xarxa d’aquest conjunt museístic itinerant, avança Ribal, la conformarien també els soterranis de la plaça Major, quan ja remodelats es converteixi en centre d’interpretació de la ciutat; el Centre Maimó Ben Faraig, al carrer de l’Almudaina, dedicat a la cultura jueva; i Can Serra, que es vol convertir en el futur en un centre d’interpretació de la família medieval en el període cristià. Així mateix, desvetlla, farien part d’aquest recorregut, tot i que no siguin equipaments municipals, el Museu de Mallorca, pel que fa a la prehistòria, i aquest mateix espai i el Museu d’Art Sacre, abans Museu Diocesà, pel que fa al període gòtic.

L’Ajuntament de Palma planeja, així mateix, organitzar una quarantena de rutes temàtiques pel passat de Ciutat, que es puguin descarregar, a més de publicacions, que completin el conjunt de recursos disponibles. Es tracta, puntualitza Ribal, d’un pla “a mitjà i llarg termini”. “De moment, la joia” de tot aquest projecte són les torres del Temple, ja recuperades.