Els textos més lliures –i conservadors– de Llorenç Villalonga pugen a l’escenari a ‘Desbarats’

PalmaEn les dues setmanes que queden per a l’estrena de Desbarats, l’adaptació teatral d’una sèrie de textos escrits per Llorenç Villalonga com un entreteniment casolà, poden canviar moltes coses. Tot i ser un projecte que es va començar a gestar l’any 2009, arran de l’exitosa adaptació de Mort de dama que feren Rafel Duran i Marc Rosich, no va ser fins fa poc més d’un any que van decidir posar fil a l’agulla a aquesta nova oportunitat de tornar a pujar sobre l’escenari un text de l’escriptor mallorquí. “No m’agrada gaire fer dues coses seguides que siguin semblants”, justifica Duran, “i per això inicialment la proposta que ens va fer Lluís Pasqual d’adaptar els Desbarats no va tirar endavant”.

Quinze anys després un equip de tretze actors, entre els quals figuren noms com Aina Frau, Miquel Àngel Torrens, Caterina Alorda i Pedro Mas, assaja des de fa dies un text que el director de la proposta reconeix que en aquest poc temps que queda abans de l’estrena encara pot patir alteracions. “Tot allò que feim aquests dies afecta la proposta final, al cap i a la fi, només el fet d’emprar un paraigua o un altre ja fa que tot sigui diferent”, reconeix, si bé hi ha tota una sèrie de coses que ja estan més que definides i resoltes. I això que traslladar els textos de Villalonga a l’àmbit teatral no ha estat una tasca senzilla. 

Per començar, cal dir que quan Llorenç Villalonga va començar a escriure els Desbarats no ho va fer, en cap cas, amb la idea de publicar-los, ni molt menys de representar-los. Eren unes peces literàries que tenien com a únic objectiu l’entreteniment d’aquells amb qui s’ajuntava per sopar cada Nadal, i on molts hi sortien també representats. De fet, seria millor dir que hi sortien, com és típic en Villalonga, satiritzats. “La mateixa família que els escoltava donava peu als personatges principals”, esclareix Duran, “tot i que nosaltres no en sabem res, dels reals. El que sabem és el que Villalonga en va escriure, i és amb això que hem treballat. A partir de les seves descripcions hem donat forma a una quinzena de personatges que acaben apareixent al llarg de l’obra”. 

I més queels Desbarats, el que proposa la peça dirigida per Duran és “un gran desbarat”. “Vàrem decidir ajuntar-los tots i convertir-los en una única unitat narrativa, un sol desbarat que els concentra tots, i on la majoria surten representats i són perceptibles. Això implica que hem fet canvis temporals, per exemple, i que hem suprimit i afegit coses a benefici de la peça. Ens hem fet un vestit a mida, vaja”, reconeix el responsable d’altres adaptacions literàries com El mercader de Venècia, de Shakespeare, i Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Tanmateix, però, allò que més destaca Duran d’aquests textos de Villalonga, que van ser finalment publicats a causa de la insistència de Jaume Vidal Alcover, és la llibertat amb què van ser escrits, cosa que dona peu a múltiples lectures. 

Temps adversos a la llibertat

“El fet que Villalonga els escrigués pensant que no els publicaria va fer que fossin uns textos molt lliures”, exposa, “i això significa que també és l’escriptura més de dretes de l’autor, que no hem d’oblidar que era d’ideologia falangista. N’hi ha que han volgut blanquejar-lo, però nosaltres sabem ben bé el que tenim damunt la taula. Ell parla d’un món que s’extingeix a ulls d’una marquesa, però hi ha uns fills d’aquella marquesa que també van sostenir 40 anys de dictadura. I avui dia corren temps adversos a la llibertat, per tant, també convé tenir tot això present. Fa trenta anys no ens pensàvem que tornaríem a tenir el feixisme darrere el cap de cantó i que hi hauria gent arreu del món que podria proposar segons quines coses anant estufat, i mira-ho. Revisar els Desbarats de Villalonga suposa també revisar el temps en què foren escrits, tant si els seus protagonistes l’obviaven com si no”, reivindica. 

En aquest sentit, Duran matisa que els personatges que hi surten representants són “una tropa de gent que viu a un altre món, on sembla que la Guerra Civil ni tan sols ha existit”. “En xerren, de tant en tant, perquè els rojos els surten de la boca com si fossin els dolents de la pel·lícula i, per tant, deduïm que saben que hi ha hagut un conflicte, però en viuen aliens, si en parlen és amb frivolitat”, assegura el director de la peça. Tanmateix, més que mai reivindica el vessant esperpèntic de la proposta de Villalonga, també per parlar de qüestions que no han deixat de ser actuals. “Ell va veure com el seu món es transformava completament, i per exemple parlava d’estrangers rics que venien a imposar les seves normes protocol·làries quan la bona societat de Palma ja en tenia de pròpies”, argumenta Duran, qui a tall de tast assenyala una de les frases del recullque ha servit de far al llarg de l’adaptació del text i que ho és encara ara, a la fase d’assaig. “Els viatges imaginats són millors que els realitzats”, diu Villalonga a un d’aquests Desbarats, i l’equip que els traslladarà a l’escena s’hi aferra amb la voluntat d’aconseguir una proposta que, sense deixar de ser fidel a l’esperit dels textos, pugui també relacionar-s’hi amb llibertat. 

L’estrena de la peça es durà a terme dijous, 27 de març, coincidint amb el Dia mundial del teatre, si bé hi haurà més funcions al llarg de tot el cap de setmana.