La tela de llengües, declarada bé d’interès cultural immaterial: "És un simbol mallorquí"
La tècnica tradicional d’ikat, documentada des del segle XVIII, obté protecció oficial com a patrimoni viu de l’illa
This browser does not support the video element.
PalmaEl Consell de Mallorca ha declarat la tècnica tradicional de producció de la tela de llengües com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (Bicim), amb l’objectiu de protegir, preservar i garantir la continuïtat d’aquest patrimoni viu profundament arrelat a la identitat mallorquina.
La tècnica, coneguda com a ikat, consisteix a tenyir els fils abans del teixit i constitueix una manifestació cultural única que es manté viva gràcies als tallers tradicionals de l’illa.
El procés d’elaboració és completament artesanal i inclou fases com el tenyit amb reserves, l’ordit i el teixit, que requereixen una gran habilitat i un coneixement especialitzat transmès de generació en generació. La tècnica es documenta a Mallorca des del segle XVIII i ha estat històricament present tant en l’àmbit domèstic com en la indumentària i els espais representatius.
Actualment, la producció es manté viva gràcies a tallers familiars com Teixits Vicens, Teixits Riera i Artesania Tèxtil Bujosa, que preserven els processos tradicionals i adapten el producte als usos contemporanis. A més, la tela de llengües ha tingut una projecció destacada en àmbits com el disseny i la moda, i s'ha consolidat com un element dinàmic del patrimoni cultural de Mallorca.
Amb aquesta declaració, s’impulsen mesures de salvaguarda que inclouen la promoció, la difusió i el suport als tallers artesans, a més d'iniciatives per garantir l’autenticitat del producte i combatre la competència de les imitacions.
La vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha destacat que "la tela de llengües no és només un producte artesanal, sinó un símbol compartit per tota la societat mallorquina, present en la vida quotidiana, en la decoració, en la moda i en la nostra cultura visual". També ha subratllat que "amb aquesta declaració feim una passa decisiva per garantir que es transmeti a les generacions futures i per protegir-la davant amenaces com les imitacions industrials".
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha remarcat que "aquesta declaració suposa un reconeixement a un dels elements més emblemàtics de la nostra cultura i al treball dels artesans que han sabut mantenir viu aquest ofici durant generacions".
En la mateixa sessió, les rondalles mallorquines s’han declarat oficialment bé d’interès cultural immaterial, abans de la ratificació al ple del Consell de Mallorca, en reconeixement del valor com a manifestació essencial de la tradició oral i del patrimoni cultural de l’illa.