Arqueologia
Cultura27/07/2023

Troben el llegendari Teatre de Neró a prop del Vaticà

Els arqueòlegs de l'Ajuntament de Roma descobreixen les restes del luxós edifici de l'època imperial on l'emperador recitava poesia

BarcelonaDe Neró, amant de les arts, es diu que va ser el primer emperador que va recitar poesia en públic. Ho feia per al seu cercle més proper i, en ocasions especials, per a un públic més ampli, segurament al Teatre de Neró, que apareix en referències bibliogràfiques de diferents textos antics d’autors com Plini, Suetoni i Tàcit. Així i tot, no s’havia descobert el parador d’aquest luxós edifici de l’època imperial, que existia només com a llegenda. Fins ara.

El descobriment arqueològic es va fer durant les obres per construir un aparcament d’un nou hotel al pati del Palau de la Rovere, també conegut com a Palau dels Penitents, un edifici renaixentista del segle XV aixecat sobre construccions medievals i sobre aquest mateix teatre, sepultat durant més de mil anys, ubicat entre la basílica de Sant Pere i el castell de Sant’Angelo, molt a prop del Vaticà, a Roma. Després de gairebé tres anys d’excavacions i documentació, aquest dimecres la Superintendència Cultural de Roma ha presentat els treballs, que prosseguiran perquè els elements descoberts es puguin visitar els pròxims anys en el marc d’un espai museístic de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, propietària del palau en qüestió.

Cargando
No hay anuncios

“Amb aquesta excavació vam poder plantejar una proposta d’identificació que es basa en una sèrie de pistes arqueològiques molt consistents i que ens porten a identificar aquest palau com l’antic Teatre de Neró”, ha explicat Alessio de Cristofaro, un dels arqueòlegs de l’Ajuntament de Roma. 

Objectes de l'Edat Mitjana

Entre les restes descobertes s’identifica la part esquerra de la càvea, amb forma d’hemicicle, i l’escena, amb elements arquitectònics com columnes i decoracions. “La riquíssima decoració arquitectònica, consistent en marbres blancs i marbres de colors, columnes estriades d’ordre jònic i estucs recoberts de làmines d’or, i la presència d’un determinat tipus de maó ens permeten datar amb precisió l’edifici entre l’època de Calígula i la de Neró”, ha concretat Cristofaro.

Cargando
No hay anuncios

També s’han trobat objectes particulars com copes de vidre, càntirs, materials ceràmics, insígnies de peregrins, objectes ossis i matrius de rosaris de l’Edat Mitjana, ja que aquest era el camí que feien els peregrins per arribar a la tomba de Sant Pere, el primer Papa.

Un emperador fosc

El personatge de Neró (37-68 dC) sempre ha arribat envoltat de mites que el converteixen en un dèspota tirà. Els cronistes li han atribuït la crema de Roma, l’assassinat de la seva mare i de les seves dues esposes i l’execució massiva de cristians, acusacions que cal contextualitzar perquè la seva història ens ha arribat de la mà dels seus opositors amb l’objectiu de legitimar la dinastia que el succeiria, la Flàvia. De fet, va ser declarat enemic d’estat pel Senat romà després d’algunes conspiracions, i es va acabar suïcidant.

Cargando
No hay anuncios

El que no està en qüestió és que l’últim emperador de l’imperi Juli Claudi va deixar un ampli llegat arquitectònic durant la reconstrucció de la ciutat després de l’incendi, de la qual s’ha conservat la icònica Domus Aurea, un ostentós palau de 50 hectàrees situat molt a prop del Colosseu.

Arqueòlegs treballant al Teatre de Neró

This browser does not support the video element.