‘Sum vermis’: Jacint Verdaguer des dels ulls de l’avui

PalmaDesprés de més de dos mesos i més d’una dotzena de concerts, el festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària posa punt final aquest divendres amb un espectacle teatral que invoca un dels grans noms de la poesia catalana: Jacint Verdaguer. El dramaturg i director de teatre Ferran Dordal Lalueza i l’actor Albert Prat han cocreat aquesta peça pràcticament “per accident”, diuen; es podrà veure divendres, 4 de setembre, a les 21 h, al Jardí de la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem.  

L’origen de Sum Vermis no va ser un gran projecte premeditat, sinó un encàrrec. Ho explica Dordal: “Fa uns anys, em van encarregar un recital sobre Verdaguer al Teatre Nacional de Catalunya en el marc d’un festival de clàssics de la literatura. Feia temps que no treballava amb l’Albert i per aquest recital ens vam retrobar. Ens ho vàrem passar molt bé treballant junts i descobrint Verdaguer, així que vàrem decidir estirar el fil”, recorda el director, que manifesta que la dramatúrgia, en aquest cas, és dels dos.

Tots dos coneixien Verdaguer, però només superficialment: com tantes altres figures de la cultura catalana, és un d’aquells noms convertits en “tòtems culturals”: presents, però no necessàriament coneguts en profunditat. A partir d’aquell primer recital, però, varen començar a llegir-lo, a investigar-lo i, sobretot, a descobrir el personatge que hi havia darrere del mite. I amb aquesta investigació arribà la “fascinació”. Com es pot connectar, des d’avui, amb un home del segle XIX, capellà, profundament religiós i immers en un entorn social i cultural tan allunyat de l’actual? “La religió era un dels elements que més distància generava entre nosaltres i el poeta, però alhora ens cridava molt l’atenció aquesta impossibilitat de deixar de descobrir-lo, de saber-ne més”, apunta el creador. 

“La vida de Verdaguer, amb el seu èxit, les seves renúncies, la precarietat, els conflictes i la seva trajectòria vital tan singular, ens oferia molt més que un repertori de poemes”, diu Dorda. Així, el que havia començat com un recital es va anar transformant en una altra cosa i es va ampliar l’espai escènic. En lloc d’intentar explicar Verdaguer des de les categories amb què tradicionalment se l’ha interpretat, varen decidir mirar-lo des de l’emoció pròpia de llegir-lo: “Vam acabar decidint que volíem fer el nostre Verdaguer”, manifesta Dordal. 

Aquesta mirada converteix l’espectacle en una mena de viatge per la vida de Verdaguer, però també en un viatge dels mateixos creadors per intentar entendre'l. Ells l’anomenen una “road movie espiritual”: un recorregut vital que funciona com una mena de biopic, però en què allò que va passar sempre és llegit des de la sensibilitat dels que avui s’hi acosten.

Una guitarra a l’escenari

L’espectacle manté l’arrel del recital, però amplia el joc escènic. També hi apareix una guitarra, que Albert Prat toca en directe. La incorporació de la música parteix d’una intuïció: acostar Verdaguer a la imatge del poeta maleït, del creador que cau en desgràcia, una figura que pot resultar més pròxima a l’imaginari contemporani.

La guitarra és, per tant, un element musical, però també una manera de construir l’espai sonor de l’espectacle. Una decisió que podria semblar, d’entrada, moderna o fins i tot gratuïta, però que els serveix per trobar una manera pròpia d’acompanyar els textos i d’apropar-se al poeta.

Sum Vermis va néixer com un muntatge petit, amb pocs recursos i sense grans expectatives. Precisament per això, la resposta del públic va sorprendre els seus creadors. “L’espectacle va connectar amb la gent i hem conegut molts fans de Verdaguer”, recorda Dordal amb alegria. Ara, Sum Vermis arriba a Mallorca per descobrir si en aquestes terres també n’hi ha, de fans de Verdaguer.