Les dones d’Enric VIII ja no són desgraciades, sinó reines del pop

BarcelonaA les sis dones d’Enric VIII se les coneix, sobretot, pel seu tràgic final. Ens les han explicat i descrit com a dones d’un monarca amb fama de tirà i sense gaire compassió, a qui Charles Dickens va definir com "una taca de sang i de greix en la història". Eren Caterina d’Aragó, Anna Bolena, Joana Seymour, Anna de Clèveris, Caterina Howard i Caterina Parr: dues van morir executades i una poc després d'un part; i de les altres tres, dues van veure com el rei anul·lava el matrimoni. Totes sis són les protagonistes del musical Six, que ha guanyat dos premis Tony, ha estat nominat als Grammy i que des de la seva estrena a Edimburg el 2017 ha viatjat arreu del món. El veuen 3,5 milions d’espectadors cada any i aquest cap de setmana arriba a Barcelona. Les sis dones —Enric VIII no apareix en cap moment, però se’l menciona moltíssim— ballaran i cantaran al Teatre Coliseum fins a l’11 de maig.

La idea de fer cantar les sis dones del pare d’Elisabet I va ser de dos estudiants de Cambridge que el 2017 tenien 22 anys i es preparaven per als exàmens de l'últim any: Toby Marlow i Lucy Moss. "El Toby va escriure en un paper: «Beyoncé. Sis reines». He de parlar amb la Lucy", explica George Stiles, que coneix Marlow des que aquest tenia sis anys, i és un dels productors del musical. De Beyoncé, als dos estudiants els va inspirar el concert Life at Roseland. "Quan el Toby em va explicar que havia fet un musical sobre les sis dones d’Enric VIII i les havia convertit en les reines del pop, vaig pensar que era la pitjor idea del món", assegura Stiles. Quan la va veure, va canviar d’opinió: "La major part del públic tenia menys de 27 anys i s’ho estaven passant molt bé. Pensava que m'avorriria perquè conec el final, però la música atrapa i hi ha un gir inesperat a la tercera cançó, que no puc revelar, que trenca tots els esquemes", afegeix. L’obra es va estrenar al festival Fringe d’Edimburg amb els companys estudiants de Marlow i Moss com a elenc. Allà la va descobrir Andy Barnes, un dels altres productors. "Vaig anar a parlar amb el Toby mentre repartia fulls de mà sobre l'espectacle. Quan li vaig dir que volia comprar els drets del musical, no sabia de què parlava i li vaig haver d'explicar què eren els drets", recorda Barnes. Amb més de mil milions de reproduccions en plataformes digitals, ràpidament es va convertir en un fenomen. "Hem aconseguit ajuntar dues audiències: els fans de la música pop i els del teatre", assegura Kenny Wax, també productor.

Arguments contemporanis

La idea de les sis dones convertides en una banda de pop que competeixen per veure quina ha tingut la pitjor experiència amb un Tudor despòtic ha acabat seduint moltes audiències. El passat 6 d'abril es va projectar en 700 sales de cinema del Regne Unit i Irlanda. A part de Beyoncé, Marlow es va inspirar en The six wives of Henry VIII d'Antonia Fraser, i Moss va veure la docusèrie Six wives de Lucy Worsley. Les cançons barregen pop, rock, electrònica, hip-hop i reggae, i s’inspiren en estrelles com la mateixa Beyoncé, Avril Lavigne, Adele, Rihanna, Ariana Grande i Alicia Keys. El musical va néixer el mateix any que el Moviment Me Too i els arguments de les sis esposes són molt contemporanis. A l’escenari també hi ha quatre músiques. "Hem llegit tot el que hem pogut d'aquestes dones, no érem conscients de tot el que van passar, que difícil devia ser tot per a elles, i la força que tenien. Era molt necessari conèixer la història també a través del seu punt de vista", explica Erin Summerhayes, una de les actrius.