El sector cultural, entre la sorpresa i el dubte davant la candidatura de Palma a Capital Europea

PalmaMés d’un any i mig després que el batle de Palma anunciàs la intenció d’optar al títol de Capital Europea de la Cultura –que ja havia anticipat en campanya electoral– i quan ha passat un mes d’ençà de la presentació oficial de la candidatura, aquest dimarts 8 de juliol s’ha celebrat una primera reunió amb el sector cultural. Celebrada al teatre Mar i Terra, aquesta trobada ha servit per posar en evidència la manca de comunicació que existeix entre els diferents agents culturals de Ciutat, com bé ha assenyalat un dels assistents. “Estam tots atomitzats i no hi ha comunicació ni entre el sector públic i el privat ni entre nosaltres mateixos”, ha assenyalat Javier Pachón, director de CineCiutat, a la seva intervenció. Un diagnòstic especialment preocupant en aquest context donat que queden poc més de tres mesos per donar forma a la primera versió d’un projecte de candidatura que els responsables han definit en més d’una ocasió com a “embrionari”. 

Entre la setantena d’assistents que han respost a la convocatòria de l’Ajuntament s’hi trobaven responsables de galeries com Xavier Fiol, Pep Llabrés i Antoni Ferrer; el director de l’Atlàntida Film Fest, Jaume Ripoll, i els gestors de l’Auditòrium, Pep Ferragut, i d’Es Gremi, Pep Bauzà. Aquest darrer ha aprofitat el torn de paraula per qüestionar el manifest que s’ha lliurat als assistents. “El primer punt parla de fomentar la cultura i l’art a l’espai públic i això m’obliga a demanar-vos on quedam els privats? No som al projecte, ara mateix, n’estam exclosos”, ha assegurat, confirmant que com a representant de les sales de música en directe no tenien previst signar el manifest. 

150.000 euros fins a desembre

No ha estat l’únic, però, que s’ha mostrat crític amb la presentació d’avui, gairebé idèntica a la que va tenir lloc fa poc més d’un mes a la Fundació Miró Mallorca. Si bé en aquella ocasió va ser el mateix Jaime Martínez l’encarregat de repassar els eixos de la candidatura –els terminis, el lema i els eixos ideològics, aquests darrers especialment abstractes–, aquest dimarts ha estat el torn de Javier Bonet, regidor de Cultura de Cort. Bonet ha iniciat l’acte amb un discurs que era pràcticament indistingible del que va fer Martínez a principis de juny, sense que hi hagi hagut concreció en cap aspecte més enllà del pressupost destinat fins al mes de desembre per desenvolupar la candidatura: 150.000 euros. Al marge d’això, Bonet s’ha encarregat d’exposar la teoria al voltant d’aquest projecte, que pretén “transformar la ciutat a través de la cultura” i que “no cerca atreure més turistes, per molt que així ho vulguin defensar alguns”. “No és només una candidatura, és una oportunitat col·lectiva”, ha defensat poc abans de presentar els integrants de la mesa artística que ha de donar forma al projecte i que l’han acompanyat sobre l’escenari deixant una imatge que ha estat també comentada entre els assistents. 

“Ja sé que hi falten tres integrants de la mesa que són dones”, ha volgut assenyalar Tina Codina, de Connecta Cultura, “però ara mateix són vuit homes i una dona. I si mal comptam les tres dones que no hi són, continuen sent majoria d’homes. I em preocupa moltíssim perquè tots els que estam aquí sabem que existeix un pla d’igualtat i ja no es tracta només de visibilitzar i deixar coses per escrit al manifest. Es tracta de creure-hi”, ha valorat la gestora cultural, que també ha volgut deixar constància de les mancances en qüestions de sostenibilitat. “Una capital cultural l’any 2031 si no és sostenible, no serà”, ha compartit, “i em sorprèn que no es tingui tot això en compte quan les mateixes institucions ho reclamen als projectes culturals. La cultura no pot ser només un bé de consum, els ciutadans han de tenir dret també a crear-la. I aquest dret, el dret a la creació, hauria de ser una part essencial de la candidatura”, ha suggerit. 

Per la seva banda, Javier Bonet ha reclamat “propostes en positiu” i s’ha mostrat obert a mantenir converses amb tots els representants del sector cultural més enllà de l’obtenció o no del títol. El coordinador general de Cultura i Turisme de Cort, Fernando Gómez de la Cuesta, ha assegurat que aquesta no és més que una primera reunió amb el sector, a l'espera de moltes més, i ha volgut fer constar que la intenció d’aquesta trobada inicial era compartir impressions per dur a terme el desenvolupament conceptual de la candidatura. “És un repte ambiciós i ho tenim tot per fer”, ha sintetitzat, “i avui el que volíem era que coneguéssiu les persones que rebran els estímuls que ens permetran dur aquest projecte a terme”.

Entre ells s’hi trobava l’actor i productor Toni Gomila, un dels membres de la mesa artística i qui ha estat l’encarregat de posar punt final a la trobada. “Quan vaig sentir el batle a la presentació vaig pensar que el discurs era impecable. Transformar la ciutat a partir de la cultura, no és això el que volem tots els que som aquí?”, ha començat Gomila. “Vivim en un entorn on les iniciatives culturals han estat sempre personals. Tenim Simfònica perquè dos ho van impulsar i tenim una sala esplèndida al passeig Marítim perquè Marc Ferragut va decidir fer això en lloc d’un hotel”, ha continuat l’actor, “i que la iniciativa vingui d’una institució ens pot deixar descol·locats. I és evident que allò que podem aportar pot transformar poc, amb el que plou fora d’aquí. Però més enllà de si ens donen el títol o no, no convé que ens ho plantegem? Què pensam que hi podem fer nosaltres?”, ha conclòs. 

Primer document el mes d'octubre

Serà el febrer de l’any que ve quan se sabrà quines tres ciutats de les 11 candidates de l’estat opten al reconeixement de Capital Europea de la Cultura l’any 2031. El primer document oficial del projecte, d’una extensió de 60 pàgines, ha d’estar enllestit uns mesos abans, a finals d’octubre. I malgrat que els responsables han reiterat que no volen mostrar totes les cartes, la sensació final que ha deixat la trobada és que és difícil que hi hagi cap as amagat.