La Seca vol “apuntalar la poètica brossiana”

Barcelona“En la situació en què es troba el teatre, és un miracle que puguem presentar una programació de gran temperatura creativa”, afirma Hermann Bonnín per presentar la temporada 2016-2017 de La Seca Espai Brossa. És la sisena que enceten a l’espai del Born, i el director artístic considera que “s’obre una nova etapa en el projecte perquè La Seca sigui més que un teatre”. Per això ha reforçat la direcció artística i ha incorporat d’adjunt Ferran Madico, director escènic i exdirector del Centre d’Arts Escèniques de Reus. Els reptes: “Reflexionar sobre com ens adrecem al públic, potenciar les característiques d’aquest espai del segle XIV i apuntalar la poètica brossiana”, explica Bonnín.

Precisament una les dues produccions pròpies d’enguany serà un espectacle de Joan Brossa, Diumenge, un retrat crític i divertit d’un matrimoni, amb què La Seca vol reparar el greuge “que el TNC dediqui l’Epicentre a Brossa però no en representi cap obra de teatre”, lamenta la directora de la Fundació Brossa, Glòria Bordons. L’altra producció serà Adam i Eva, un espectacle del mestre Iago Pericot, que farà sortir aquests personatges del famós quadre de Dürer i els enfrontarà a les pantalles actuals. “La Seca és el teatre que em dóna la possibilitat de fer el que vulgui”, celebra l’artista.

Per garantir la temperatura poètica, el teatre donarà cabuda a grans autors, clàssics i internacionals. Es representarà la “farsa per a titelles humans” Amor de Don Perlimplín, de García Lorca, dirigida per Genoveva Pellicer i protagonitzada per Manel Veiga; la mateixa directora posarà en escena Les criades, de Jean Genet; Sergi Mateu recuperarà el monòleg que va estrenar fa vint anys sobre la vida i obra d’Oscar Wilde a Sempre teu, Òscar ; Lluïsa Cunillé dirigirà Oques cretines, un recull de textos de Karl Valentin, “un autor, cabaretista i pallasso que parla de la buidor del llenguatge culte, però sense pàtina d’intel·lectual”, diu la directora; s’estrenarà l’encara inèdita Protesta, de Václav Havel -enguany hi haurà dos muntatges de l’autor, l’altre, al Maldà-, i es representaran dos Shakespeare, la reposició del Romeu i Julieta, amb Carlos Cuevas i Clàudia Benito, i l’estrena d’ El somni d’una nit d’estiu d’Els Pirates Teatre, que celebren 15 anys de companyia. Jesús Moncada apareixerà a El darrer dia del Cafè de la Granota i David Mamet traurà el cap a Una vida al teatre, un muntatge de reestrena que celebra els 50 als escenaris d’Enric Majó.

La temporada ha arrencat amb La rebel·lia possible, una adaptació d’Anònima sobre un heroi condemnat a lluitar per les petites injustícies diàries. Defensarà la nova dramatúrgia amb el Teatre de l’Enjòlit i Real politik, que planteja què passaria si en un escrache la gent arribés a tocar el polític, o amb Àlex Mañas i Un día con ella, sobre la por d’encarar-se als problemes en plena crisi dels 40.

La Seca també acollirà muntatges de companyies joves: Wohnwagen, un espectacle rabiosament generacional i multilingüe dirigit per Max Grosse i Anna Serrano, amb el segell de La Brutal, i Trashèdies, dirigit per Guillem Albà, sobre “l’ascensió i davallada d’un dibuixant maleït, Jermaine Blackwell”, diu l’actor David Anguera. I buscarà la transversalitat de gèneres amb el musical La Bohèmia, el circ d’ Õ, els clàssics Dimarts Màgics i el singular Barri Brossa. Tot plegat, una demostració de la força dels artistes, malgrat el virus immutable de la precarietat.