Sant Feliu fa del Museu Carmen Thyssen Un projecte estratègic

Sant Feliu De GuíxolsLa quarta exposició de l’Espai Carmen Thyssen, presentada ahir al monestir de Sant Feliu de Guíxols, deixa de banda les habituals temàtiques paisatgístiques de les tres mostres anteriors. Enguany Pilar Giró, la comissària de l’exposició, titulada Barcelona-Paris-New York. D’Urgell a O’Keeffe,ha optat per una mirada històrica: les 52 obres exposades revelen la transformació de la ciutat des del Romanticisme fins a les avantguardes.

“Volia centrar-me en el món urbà, concretament en Barcelona, París i Nova York, i també en la figura de l’ésser humà en l’entorn urbà”, va dir Giró. La clau per triar aquestes tres capitals és el renom que tenen, el pes que han tingut en la història de l’art i la seva presència en la col·lecció Carmen Thyssen: “He triat Barcelona per la seva proximitat i per la importància que té la pintura catalana dins de la col·lecció i pel fet que ha sigut sempre una ciutat avançada, emblema de modernitat. París, com a nucli aglutinador de l’art durant el segle XIX i XX, i Nova York perquè va agafar el relleu a París en el lideratge del món de l’art a mitjans del segle XX”.

Una aposta per l’art català

Les obres exposades provenen del Museu Thyssen de Madrid i del Museu Carmen Thyssen de Màlaga i entre els artistes catalans representats hi ha Gaspar Miró, Ramón Barnadas, Eliseu Meifrèn, Lluís Graner, Laureà Barrau, Joaquim Pellicer, Ramon Sanvisens i Pere Pruna. Josep Clarà és l’autor de l’única escultura inclosa en el recorregut, L’esclava, i Joaquim Pursals hi és representat amb una vista de la Rambla de Barcelona durant la nevada del 1887. “Apostem per la pintura catalana equiparant-la als grans mestres internacionals. Cal posicionar la cultura de casa nostra al lloc que li correspon i també reconèixer la tasca dels col·leccionistes”, diu la comissària.

Modest Urgell i la nord-americana Georgia O’Keeffe -autora de Carrer de Nova York amb lluna, una de les estrelles de la mostra- són potser els dos extrems d’una proposta en què les influències estètiques i la personalitat dels artistes també permeten explicar el trànsit del món rural a la vida urbana i la transformació de la societat que es van produir en el tombant del segle XIX. El romanticisme tardà d’Urgell, representat amb Barques a la platja, posa en relleu la relació de la Renaixença amb una Barcelona que avança cap a la modernitat, mentre que O’Keeffe i Nova York ofereixen una perspectiva relacionada amb les avantguardes, en què el repte dels habitants de la ciutat es basa en la possibilitat de fer realitat els seus somnis. “ Carrer de Nova York amb lluna és un quadre amb molta història. L’enllumenat públic parla del progrés i, també, de la prolongació de la nocturnitat. La ciutat no dorm, però no deixa de somiar”, explica Giró.

Pel que fa a París, al segle XIX, cent anys després d’haver sigut el model de revolució política de la seva època, es va voler convertir en la ciutat més moderna. Però els grans protagonistes són els ciutadans, que busquen la intimitat. “Obrim les portes dels jardins com si els mateixos veïns et convidessin a entrar a casa seva”, va explicar la comissària sobre obres com El descans de la model, de Pere Pruna, i Noies en un interior, de Laureà Barrau.

Els nous museus Carmen Thyssen

“Durant aquest mandat lluitarem per passar d’aquesta exposició temporal a un museu permanent, o almenys per sembrar la llavor perquè això sigui possible”, va destacar l’alcalde de la localitat, Carles Motas, que divendres es reunirà amb el director general de Patrimoni, Joan Pluma, per parlar d’aquest tema, considerat un projecte estratègic de la localitat. “Si cal anirem a buscar suport a Europa”, va subratllar l’alcalde, que també va deixar entreveure la possibilitat d’organitzar una nova mostra a la primavera en coproducció amb el Museu Thyssen de Màlaga. La realització del projecte depèn dels pressupostos municipals. El delegat dels serveis territorials de Cultura a Girona, Antoni Baulida, també es va mostrar il·lusionat: “Aquest museu seria la cirereta de l’activitat cultural estival a les comarques gironines”. La regidora de Promoció Econòmica de Sant Feliu, Sílvia Romero, va anar més enllà: “Amb aquesta mostra ens consolidem com a capital de la cultura a la Costa Brava”.

En canvi, el museu de la baronessa, en el marc de l’Esplanada dels Museus, sembla que està en punt mort i que té poques possibilitats de revifar. “No s’ha fet per culpa de la crisi, i ara mateix no hi ha cap novetat”, va dir Carmen Thyssen, que es va mostrar així de categòrica quan els periodistes li van preguntar sobre la possibilitat que Barcelona aculli un museu amb una selecció de la seva col·lecció, i va dir que la culminació del seu Museu Thyssen a Sant Feliu no suposa “descartar” la creació d’una pinacoteca amb el seu nom a Montjuïc. A més, la baronessa va reiterar que aquest espai tindria una gran importància per a la ciutat i en va posar com a exemple l’impacte econòmic que el Guggenheim té per a la ciutat de Bilbao.