Rubiol, ravioli: tan iguals, tan diferents

Dolç o salat, però doblegat. Un rubiol és un tros de pasta dolça circular que, plegat i farcit d’un contingut també dolç (confitura, brossat, crema…), queda en forma de mitja lluna. Un ravioli és un tros de pasta quadrada doblegada i plena d’un contingut salat, sigui carn, formatge o verdura. Pareix evident que la cosa va de doblegar i, per tant, aquest seria l’origen comú del dolç més cèlebre a Mallorca per Pasqua i del plat d’origen italià popularitzat a les Balears, i a tot arreu, en les darreres dècades. Per moltes semblances que hi hagi, però, entre rubiols i raviolis la cosa no està tan clara.

“Vermellet”. Desconeixem si mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll menjaren mai raviolis, perquè aquesta menja al seu temps encara no era popular a les Illes Balears. La veritat és que sabien què era, i per això el Diccionari català-valencià-balear, de l’etimologia de rubiol diu el següent: “Sembla que caldria relacionar-lo amb l’italià ‘raviolo’, però no és gaire segur, malgrat la semblança de significats”. Segons aquest diccionari, el més probable és que rubiol provengui del mot llatí ‘rubeolu’, que vol dir ‘vermellet’. És una llàstima que els entesos de l’etimologia ens esguerrin una possible explicació teòrica per la semblança evident entre dos mots per designar dues realitats paregudes, però vaja, tampoc no fa res. Sempre hi podem afegir, i alhora continuar recorrent a l’italià, que “se non é vero, é ben trovato”.

“Què noms? Pere Rubiol!”. Segons el cercador de llinatges de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), arreu de l’Estat hi ha 84 persones que tenen Rubiol com a primer llinatge i altres 66 que el tenen com a segon. Desconeixem si algun d’aquests Rubiol ho són per partida doble. És a dir que siguin Rubiol de primer i segon cognom alhora. Aquesta casuística l’INE no la recull. En qualsevol cas, la concentració més gran de Rubiols és a la demarcació de Lleida, hi segueix la demarcació de Castelló, i el tercer lloc on hi ha més Rubiols és a la província de Barcelona. El DCVB també recull que Rubiol era un llinatge aleshores existent a pobles com Àger, Igualada i Gandia. Per cert, com a llinatge també existeix la variant en plural. En aquest cas, i així mateix segons l’INE, arreu de l’Estat hi ha 31 persones que són Rubiols de primer llinatge i altres 27 que ho són de segon. I la majoria d’aquests Rubiols són a la província de València. Tanmateix, allà on més n’hi ha, de rubiols, és a Mallorca, però aquests no figuren a cap registre. Són de pasta fina i dolça. Se’n mengen tot l’any, però és per les festes de Pasqua quan més se’n fan

Pasta manyuclada. Qui n’hagi pastat la pasta sap que la dels rubiols no vol ser tan palpada com la de les panades. En fer-la, la pasta dolça té una textura diferent, a causa dels ingredients que s’hi posen, com són els ous, el suc de taronja i el sucre. És per això que un cuiner experimentat sempre sol dir a un de novell: “Au no la toquis més, no la manyuclis tant, perquè la pasta dels rubiols no és com la de les panades”. Per cert, ‘manyuclar’ és un d’aquests verbs en retrocés i desconegut per les generacions més joves. Segons el DCVB significa “palpar grosserament”, però també vol dir “manejar un assumpte o intervenir-hi activament”. Per exemple, podríem dir: “D’ençà que mon pare ha tornat vell, el meu germà es pensa que és l’amo de la casa. Tot ho manyucla i fica el nas pertot”.

Aclarir i espessir. De cocció més ràpida que les panades, qui ha enfornat els rubiols just passa pena d’una cosa: que la calentor excessiva del forn aclaresqui la confitura i en surti per les voreres. Quina sorpresa no ens trobarem si quan xapam el rubiol és gairebé buit perquè la confitura s’ha perdut tota per damunt la llauna? Tanmateix, hi ha un possible remei: mesclar la confitura d’albercoc amb una part de codonyat, que espesseix la barreja amb una consistència més gran. Feta la recomanació, convé recordar que ‘aclarir’ i ‘espessir’ en català són dos verbs de la tercera conjugació. És a dir, que acaben en -ir. I massa vegades hi ha parlants que erròniament, per la interferència del castellà, les fan com si fossin de la primera. És a dir, acabats en -ar.