La rosa de Flavia Gargiulo per a l’ARA Balears ve de la papiroflèxia

PalmaEn els darrers temps, la trajectòria de la dibuixant Flavia Gargiulo s’ha vist més que vinculada al món dels llibres i les festes literàries. Ha fet de cronista gràfica del FLEM, Festival Literatura Expandida Magaluf; l’any passat dissenyà la campanya gràfica de Sant Jordi de Palma i enguany ho ha fet a Calvià. I en aquest 2025 ha estat també qui ha creat la rosa d’artista que cada Sant Jordi regala l’ARA Balears a les paradetes de Palma. Ho ha fet amb un disseny que representa el Dia del llibre com un ens viu, assegura.

Com ha estat el procés per donar forma a aquesta rosa?

— Jo normalment per treballar m’assec a una terrassa, millor si és fora de ca meva perquè si no, hi tenc massa feines a fer [riu]. I el que faig és començar a pensar en allò que tenc entre mans i fer-me’n llistes dels significats. En aquest cas a la llista hi havia coses més òbvies com la bellesa, la puresa, l’amor, la tradició, la llegenda, el símbol… També hi havia alguna cosa referida al temps, perquè d’alguna manera Sant Jordi marca l’inici de la primavera i de l’any literari. Fins i tot vaig pensar a fer la rosa com si fos un rellotge, però ho vaig descartar.

I com va ser que vàreu arribar a aquesta rosa que sembla que és viva?

— A veure, la meva opinió de Sant Jordi crec que hi surt reflectida a través d’aquests elements que connecten amb la vida, els insectes, les gotes… És un ens viu. I per mi també era molt interessant que fos una rosa de paper, la connexió amb la papiroflèxia, que és un món que pot ser enrevessat i divertit com ho és la mateixa literatura. Al cap i a la fi, aquestes roses són per a aquells que són lectors, així que cadascú pot decidir què hi veu, quina història s’hi imagina.

Però heu volgut connectar una festa que té lloc al centre de les ciutats amb l’essència de la naturalesa.

— Sí, de cada vegada estam més lluny d’allò que és realment important, d’una ecologia real, perquè només ens centram en el vessant intel·lectual. Ara ens dedicam a fumigar els cossiols de les terrasses per no tenir-hi insectes perquè tot ha de ser com un aparador, tot ha d’estar impecable i impolut. I justament la literatura ens convida a sortir d’aquestes vitrines, a descobrir les llums i les ombres que hi ha a la vida.

Heu estat molt connectada a Sant Jordi darrerament i heu hagut de reflexionar molt sobre què representa amb les feines que heu fet. Què diríeu que significa realment aquesta festa?

— A veure, jo no deix de sentir-me una mica estrangera amb relació a tot això [riu]. Però és cert que cada any sent que és com una sorpresa. Sant Jordi arriba per recordar-nos que és possible fer una festa amb els llibres com a protagonistes. S’ha convertit en una cita molt important també per als professionals, perquè ens hi trobam autors, editors, gent del món del còmic… I jo crec que ningú es planteja si sortir o no, per Sant Jordi. Tots ho feim. No sé per què no n’hi ha més sovint, de dies com Sant Jordi.

Més enllà dels vincles amb el Dia del llibre, teniu altres projectes entre mans, no és veritat?

— Sí, just estam acabant de perfilar el còmic de Dama Dictadura amb Lluqui Herrero, li cercam editorial i hi ha alguns amics que ens estan ajudant tot i que encara no en puc dir res. També continu col·laborant amb Planet Tuna, que si tot va bé farem una exposició per setembre al Museu Marítim de Sóller.