La revolució que va arribar amb el Circ Bover

PalmaHi ha tres coses que Tià Jordà, alma mater del Circ Bover, recorda de la primera carpa que varen tenir quan començaven, l’any 2005. El preu (1.800 euros), la procedència (Marsella) i l’olor. “Feia olor d’elefant”, comparteix entre rialles. “I encara ara la sent quan hi pens. La vàrem comprar a un circ francès que la feia servir per guardar-hi els elefants i, és clar, aquella olor ho impregnava tot”, relata.

La qüestió és que aquella carpa tenia la mida idònia per complir amb el primer objectiu d’aquella primitiva companyia circense: era prou gran per acollir-hi els seus espectacles i, alhora, prou petita per poder instal·lar-la a les places dels diferents pobles mallorquins. “Volíem arribar a tota classe de públic, mostrar-los que hi havia una altra manera d’entendre el circ, i per això havíem d’arribar més enllà de Palma, Manacor i Inca. Havíem de circular pertot per poder sembrar les llavors del circ professional mallorquí”, resumeix Jordà. Vint anys després, els fruits són nombrosos, diversos i sòlids, hi ha una altra manera de veure i viure el circ a Mallorca, i aquella carpa d’elefants ha passat a millor vida.

“El circ és cultura”

Actualment, el Circ Bover ja no funciona com a circ itinerant més que en casos puntuals. Té tres treballadors fixos i col·labora amb més d’una vintena d’artistes en funció dels espectacles que té en programació, l’històric dels quals es compta per desenes. Enguany estan nominats als premis Talia, que lliura l’Acadèmia Espanyola d’Arts Escèniques en la categoria de millor tasca de producció, i els seus espectacles s’han vist a països com Egipte, Brasil, Colòmbia, Corea del Sud, França, Bèlgica o Polònia. A més, com a ambaixadors de Pallassos sense fronteres també han col·laborat en projectes solidaris a l’Àfrica, Líban o Kosovo, sempre amb la idea de mostrar com el que és local pot esdevenir universal amb el llenguatge de l’art.

“Des de jovenet, jo ja tenia aquesta curolla de muntar un circ”, reconeix Jordà, “però vaig començar fent teatre i després vaig continuar amb la formació a Londres i a Cuba, i en acabar vaig pegar al Circ Cric, a Catalunya, que és on vaig aprendre com funcionava un circ itinerant i se’m va tornar a despertar aquella passió. Allò era un projecte enorme que movia uns 50 treballadors, però tenia clar que el projecte que jo tenia dins el cap hi tenia molt a veure encara que fos més petit: volia que fos un circ de la terra, amb artistes i espectacles que poguessin plasmar la nostra identitat. Volia fer un circ mallorquí”.

En aquest sentit, cal recordar que el concepte de circ que tradicionalment s’havia vist a les Balears fins a principis dels anys 2000 tenia poc o res a veure amb el que proposava Jordà. “En altres disciplines d’arts escèniques com la dansa i el teatre podies veure propostes més diferents, però el circ contemporani era inexistent. I això que era un concepte molt estès a la Península, per no parlar d’Europa, on estava més que normalitzat. Vàrem haver de fer molta feina per explicar en què consistia allò que fèiem. Record haver de repetir molt que el circ és cultura, un lema que jo duia per bandera”, rememora Jordà.

Abans del Bover, el públic mallorquí estava avesat a circs com el Williams o el Gran Circo Mundial, companyies que majoritàriament venien de fora, que duien animals i que oferien una proposta estètica ni nostrada ni contemporània. “Eren circs rancis i casposos”, resumeix Miquel Martínez, un dels més fidels seguidors del Circ Bover des dels seus inicis. “Els del Circ Bover feien números que eren molt bons, en una carpa que era petita i acollidora”, rememora Martínez, “i quan els vaig veure vaig pensar que ja era hora que algú dugués el circ d’avantguarda, com una manifestació artística i cultural, a Mallorca. Abans d’ells era impensable veure circ d’aquest nivell aquí”. Aquest tècnic d’electromedicina de 54 anys assegura que, en temps de bombardeig d’imatges s’ha de reivindicar la capacitat dels artistes de circ per sorprendre i meravellar el públic. “Es poden passar anys preparant un número que dura tres minuts, és fascinant”, valora.

Deu anys de Circaire

A més dels 20 anys del Circ Bover, Tià Jordà i els seus companys celebren també enguany un altre aniversari: la desena edició de Circaire, festival que van posar en marxa el 2016 en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcúdia i que naixia com un projecte que reflectia i expandia els objectius de la companyia. “No vàrem crear una necessitat del no-res, sinó que en vàrem satisfer una que teníem molt detectada”, esclareix qui és també director del festival. “Volíem oferir una programació que fos interessant per al públic i també per als mateixos professionals, que ho tenen com un aparador on mostrar els seus espectacles i també veure els dels altres”. La desena edició se celebrarà el pròxim cap de setmana, del 30 d’abril al 3 de maig, i tindrà entre els seus protagonistes companyies mallorquines com Spunky Clappers, estatals com els bascs Barré i d’altres internacionals com els francesos Keep Company o l’artista Valery Shoyw, que arribarà a Alcúdia des de l’Argentina.

“És un festival molt valorat i estimat al municipi”, valora Carme Suárez, tècnica de Cultura, educació i festes a l’Ajuntament d’Alcúdia, “i que ja des del principi vàrem posar en marxa com un projecte ambiciós”. “Coincideix amb l’inici de la temporada, a un indret molt vinculat a l’àmbit turístic, i que permet que el públic entri en contacte amb els diferents llenguatges del circ”, afegeix. Enguany s’hi han programat 37 funcions de 23 companyies diferents.

Si hi ha un concepte que travessa Circaire i, per tant, que reflecteix l’essència del Circ Bover és la investigació. “Sempre hem anat darrere de l’originalitat que només s’obté amb la recerca”, afirma Tià Jordà, “i de la sorpresa que només provoca la innovació”. Un dels exemples més recents és tot el treball que han fet amb el bambú, element que ha esdevingut central a algunes de les seves propostes com Àvol. “Érem de gira pel Brasil i se’ns va acudir que seria un bon material per explorar. Era barat, lleuger i superflexible. Feim servir el bambú equatorià, que és molt resistent, però fins que el vàrem trobar vàrem haver de rompre moltes canyes. Abans ningú feia espectacles amb bambú i ara… Ara ja n’estam cansats i tot, d’emprar-lo”, reconeix Jordà amb un somriure. Assenyala l’espectacle #Biblios, una reivindicació del poder de la lectura, com una de les noves línies de treball de la companyia.

El futur del circ

Bona mostra del canvi que ha generat l’aparició del Circ Bover a la comunitat és el fet que l’any 2017 es constituís l’Associació de Professionals de Circ de les Illes Balears (APCIB), que actualment conformen una vintena de companyies. A més de lluitar pel reconeixement del sector circense, des de l’entitat treballen des de fa anys per impulsar la creació d’un espai d’investigació i entrenament dedicat exclusivament al circ. De fet, aquest centre semblava haver trobat ja ubicació durant l’anterior legislatura, quan es va anunciar que es faria a Can Ribes, l’antiga fàbrica tèxtil ubicada al barri de la Soledat de Palma. La reforma, però, va quedar paralitzada per qüestions administratives.

“Ens vàrem trobar que el pressupost estava pràcticament esgotat i que el projecte no contemplava tota la part d’instal·lacions i serveis, així que la mateixa empresa ens va fer saber que no era possible, ni tenia sentit continuar”, resumeix Fernando Gómez de la Cuesta, coordinador general de Cultura de l’Ajuntament de Palma. “Així que el que hem fet és contractar un arquitecte extern que ara està avaluant tot el que s’ha de tenir en compte per poder treure-ho novament a licitació. M’agradaria molt veure-ho inaugurat abans d’acabar la legislatura, però la veritat és que ho dubt”, reconeix. En tot cas, el futur centre no es destinarà exclusivament al circ sinó que serà un espai de creació i innovació obert a diferents disciplines, amb la idea de compartir espais de forma simultània, i acollirà també una oficina d’atenció als creadors. “Tant de bo la primera fornada d’artistes residents siguin artistes de circ d’aquí”, afegeix Gómez de la Cuesta.

Al marge d’aquest centre de creació, però, les preocupacions dels professionals del circ passen també per l’aparició de propostes no professionals que amenacen l’estabilitat de les companyies existents. “Ho veus quan mires el catàleg del CACIM, que és el que fan servir els ajuntaments per fer contractacions a través del circuit del Consell de Mallorca”, exposa Tià Jordà. “Està farcit de propostes on no surten els comptes. Un artista de circ com a mínim cobra 200 euros nets per bolo, i li has d’afegir la seguretat social. En canvi, et trobes amb gent que ofereix actuacions amb quatre i cinc artistes per menys de mil euros. Com pot ser? S’aprofiten d’aficionats i estudiants, i això ens fa molt de mal als professionals. I no parl tant del Circ Bover, perquè després de 20 anys picant pedra ja no són competència directa nostra. Però tot això posa en risc els drets i les condicions que hem assolit durant aquest temps. I la culpa no és només de les empreses, també és dels ajuntaments que els contracten i que contribueixen a la precarietat”, denuncia.