Raquel Andueza: “Quan perds la veu, perds la manera de comunicar-te amb el món"

BarcelonaPerdre la veu va ser alhora una de les millors i pitjors coses que li han passat a Raquel Andueza (Pamplona, 1980) a la vida. Arran d'un accident de trànsit que va dislocar-li la laringe el 2016, la soprano navarresa es va veure obligada a deixar de cantar durant gairebé mig any, fins que dues professores d'Itàlia, Lisa Paglin i Marianna Brilla, la van ajudar a recuperar la veu. “Quan perds la veu, perds la manera de comunicar-te amb el món —diu Andueza—. Tanmateix, vaig aprendre que cantar podia ser més fàcil i que la veu és un instrument que t’ha de durar tota la vida”. Ara la cantant de música barroca se sent “més lliure que mai” i enguany és una de les protagonistes de la vuitena edició del festival Espurnes Barroques, que se celebra a la Catalunya central durant cinc caps de setmana a partir d’aquest divendres i fins al 8 de juny.

Raquel Andueza va sentir una inclinació natural per la música antiga des de ben petita, i sovint demanava a la seva germana pianista que toqués “el llibret blau” de Bach que corria per casa. “No és una música gaire rebuscada i va directa a l'ànima —expressa la cantant—. Però malgrat semblar simple, és més complexa de cantar, perquè la joia està en enlluernar des de la senzillesa”. Formada a Pamplona i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, Andueza ha cantat als millors escenaris del món acompanyada de grans directors i formacions internacionals. El 2011 va fundar Raquel Andueza & La Galanía, juntament amb Jesús Fernández i sota el segell propi Anima e Corpo, i han obtingut gran reconeixement de la crítica. Aquest diumenge 11 de maig a les 18 h, i dins del marc del festival, la formació interpretarà a l'església de Sant Miquel de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) les Perles del seicento, un concert d'obres italianes, franceses i ibèriques del segle XVII. “Molts dels autors són anònims perquè ens agrada recuperar obres perdudes que no acostumen a estar firmades i donar-los veu”, apunta Andueza.

La veu com a joia

El festival ha escollit Andueza per representar una edició que gira entorn de la joia. El concepte reivindica tot allò que, malgrat semblar superflu i accessori, és essencial i carregat de memòria. Juntament amb el xef Jordi Roca –que també va perdre la veu–, la soprano inaugura el festival aquest divendres a Solsona amb una taula rodona sobre la veu com a joia. “En la veu es perceben les nostres emocions i es reflecteix la motxilla que carreguem a la vida”, explica la soprano. Fruit de la seva vivència, la cantant va descobrir l'amor per la docència i imparteix conferències i cursos arreu del món, a banda de tenir un estudi propi a Pamplona. El matí del dissabte 10 de maig, a Sant Joan de Vilatorrada, oferirà un taller sobre la veu. La soprano pensa que “és important que sapiguem quina és la nostra veu, per ser més dúctils i poder comunicar-nos de la millor manera al món”.

Aquest és el primer any que Andueza col·labora amb Espurnes Barroques, festival en què feia temps que volia cantar. La soprano, que també és directora de la Setmana de Música Antiga a Estella (Navarra), va convidar el director Josep Barcons a parlar del festival en unes xerrades amb la Xarxa Europea de Música Antiga i van connectar. “S'ha de reivindicar que no tot el que brilla ha de ser gegant –constata la cantant–. És molt fàcil dirigir el Festival de Música de Granada o Santander, que té un pressupost de milions, però té molt més mèrit aixecar un festival del no-res com ha fet Barcons”.