Ramon Llull i la mística sufí s’uneixen per narrar el dol d’un paisatge que es degrada
L’artista egípcia francesa Chirine El Ansary guanya la beca del Laboratori Llull amb una performança inspirada en la sacralitat de les muntanyes
PalmaVeure com l’entorn que sentim nostre es degrada sense haver-ne partit pot provocar una forma particular d’enyorança: el dol per una llar que encara habitam, però que ja no reconeixem. És el que es coneix com a solastàlgia i és el punt de partida de l’obra amb què l’artista egípcia francesa Chirine El Ansary ha guanyat la segona beca internacional de creació i residència artística del Laboratori Llull.
La proposta, titulada Mundus Vocalis, serà una performança bilingüe en àrab i anglès que unirà la mística sufí amb la vida i l’obra de Ramon Llull. L’artista recorrerà les geografies sagrades de les muntanyes a través dels escrits de sants i místics, principalment de les tradicions arabomusulmanes medievals, i hi incorporarà el Llibre d’Amic e Amat i el puig de Randa, el retir espiritual de Llull.
L’obra planteja una pregunta que travessa tot el projecte: com es pot reconciliar l’elogi místic del despreniment amb l’arrelament profund als llocs? El Ansary cerca la resposta en la sacralitat de les muntanyes, tant les reals –Muqattam al Caire, Montjuïc a Barcelona i Randa a Mallorca– com les “muntanyes ocultes” que es construeixen mitjançant les ofrenes espirituals.
Aquests espais apareixen a la proposta com a símbols de resiliència i memòria, però també com a punts de trobada entre la terra, l’univers i allò diví. La performança entrellaçarà poesia sufí, filosofia medieval i reflexions actuals sobre la destrucció ambiental, el desplaçament i la ruptura dels vincles amb els indrets que consideram sagrats o emocionalment significatius.
“El nucli del projecte és el malestar existencial provocat pel desplaçament, la destrucció ambiental i la ruptura dels vincles amb els llocs que consideram sagrats o emocionalment significatius”, ha explicat l’artista.
De la poesia sufí a Ramon Llull
La proposta guanyadora és la segona part d’un projecte més ampli en què El Ansary ja havia començat a explorar els textos de la tradició sufí. En una primera fase, com a beneficiària de la beca Javier & Marta Villavecchia, va investigar i recopilar escrits de la Col·lecció Haas de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i va preparar els primers esborranys de la performança.
La beca del Laboratori Llull li permetrà aprofundir en aquesta recerca i incorporar-hi el llegat de Ramon Llull. L’objectiu és posar en relleu els intercanvis culturals i espirituals de l’època medieval i observar com ressonen en el món contemporani.
La primera escenificació tindrà format de duet, amb una intèrpret i un músic. Posteriorment, El Ansary preveu ampliar l’obra fins a convertir-la en una producció multilingüe amb un màxim de nou intèrprets.
Nascuda al Caire i resident entre Egipte i França, Chirine El Ansary és narradora i intèrpret. Va estudiar teatre i interpretació al Caire, París i Londres i va participar activament en l’escena teatral independent de la capital egípcia abans de centrar-se en la narració escènica. La seva obra combina moviment i llenguatge per construir imatges i evocar emocions.
El jurat ha destacat l’originalitat i la contemporaneïtat del projecte, la dimensió intercultural i bilingüe de la performança i la viabilitat del pla de treball. També ha valorat una trajectòria artística que, segons assenyala, uneix l’excel·lència escènica amb el rigor acadèmic.
La comissió estava formada pel catedràtic de Filosofia i director del Laboratori Llull, Amador Vega; la historiadora de l’art Maria Hevia, i el psicoanalista i escriptor Miquel Bassols. El jurat ha remarcat especialment el diàleg que El Ansary estableix entre la mística sufí, Ramon Llull i la seva experiència a Randa.
La solastàlgia, terme encunyat pel filòsof Glenn Albrecht, descriu precisament l’enyorança sense consol que experimenta una persona quan continua vivint a ca seva, però veu com l’entorn es degrada al seu voltant.
Tretze projectes de quatre països
Un total de tretze propostes s’han presentat a la convocatòria del 2026, procedents d’artistes d’Espanya, França, els Estats Units i Finlàndia. Totes eren obres individuals i originals vinculades amb algun aspecte concret del pensament de Ramon Llull.
La beca està dotada amb 6.000 euros, aportats per la Fundació Baltasar Coll, i inclou la possibilitat que l’artista faci una residència a l’Estudi General Lul·lià per investigar i materialitzar la proposta. La presentació pública de l’obra està prevista per al 27 de novembre, coincidint amb la festivitat del beat Ramon Llull.
El Laboratori Llull és un espai d’experimentació, docència, debat i divulgació creat per l’Estudi General Lul·lià. Les beques cerquen projectes que aproximin l’obra i el pensament lul·lians a l’art contemporani. El programa té el suport econòmic de la Fundació Baltasar Coll i el Consell de Mallorca.
En la primera edició, el guanyador va ser el multiinstrumentista i compositor grec Christos Barbas amb Lux in Tenebris, una missa contemporània per a cor de veus i ney –una flauta de canya pròpia de l’Orient Mitjà– inspirada en fragments del Llibre d’Amic e Amat.