PROPOSTA CULTURAL
Cultura 24/01/2018

Me Maura presenta el seu primer llibre, ‘Eva, una vida sin fin’, a la Fàbrica Ramis d’Inca

Més literatura, música, cinema, conferències, contacontes, exposicions i altres activitats. Explicau-nos les vostres propostes a info@arabalears.cat

Ara Balears
9 min

‘Eva, una vida sin fin’ / Presentació de llibre

Fàbrica Ramis (Gran via de Colom, 28. Inca) / Dia 25 a les 19.15 h

‘Eva, una vida sin fin’.

La vida d'Eva pega un gir inesperat quan es troba amb la seva mare tornant de l'institut. A partir d'aquest moment, comença a formar part d'una organització secreta que tracta de parar els peus a un grup de terroristes anomenats Clamp. Però ni ella mateixa sospita el que canviarà la seva vida una vegada decideixi anar-se'n a l'altra punta del planeta… Me Maura va néixer a Inca (Mallorca) el 9 d'abril de 1991. Va estudiar les carreres d'Educació Infantil i Educació Primària i va fer un màster sobre dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge. Les seves dues grans passions són escriure i dedicar-se a l'ensenyament. 'Eva, una vida sin fin’ és el primer llibre que escriu i formarà part d'una sèrie que inclourà tres llibres més.

Capella mallorquina / Música

Església de Santa Catalina Thomàs (Palma) / Dia 23 a les 19 h

Capella mallorquina.

L'església de Santa Catalina Thomàs de Palma és l'escollida per al pròxim concert de la Capella Mallorquina. Interpretaran obres de grans compositors com Chopin, Bach, Beethoven i Dvorak.

‘Lohengrin’ / Projecció

Cinesa Festival Park (Marratxí) / Dia 25 a les 19 h

‘Lohengrin’.

Amb ‘Lohengrin’, estrenada a Weimar a l'agost de 1850, Wagner va prosseguir en el seu camí de la renovació de l'òpera alemanya, que el portà a superar el model del romanticisme germànic musical per dur-lo a la Gesamtkunstwerk (traduïble com a obra d'art total), a partir del ‘Tristan und Isolde’ (1865), l'‘Or del Rhin’ (1869) o amb la seva darrera creació operística, ‘Parsifal’ (1882). Amb ‘Lohengrin’, la història del cavaller del cigne, un conte de fades que segueix l'estela de les Zauberoper (òperes màgiques de tradició germànica), Wagner compon una de les seves partitures més belles i també més melancòliques. Amb un estil encara una mica italianitzant, el paper protagonista és dels més brillants i atractius del seu catàleg per a tenor, en aquesta versió amb l'afegit que va ser el paper debut de l'star tenor polonès Piotr Beczala, que va recollir un èxit de públic i crítica unànime.

Orquestra Simfònica de les Illes Balears / Música

Auditòrium (passeig Marítim, 18. Palma) / Dia 25 a les 20 h

Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Concert de l’Orquestra Simfònica, dirigida per Pablo Mielgo, amb la soprano Marta Mathéu Soprano, el baríton Josep-Ramon Olivé i el Cor Jove de l'Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona. Interpretaran ‘Rèquiem’ d’A. Guinovart i ‘Simfonia núm. 2’, de J. Brahms.

Miró místic / Conferència

Auditori d’Es Baluard (plaça de la Porta de Santa Catalina, 10. Palma) / Dia 25 a les 19 h

M. J. Balsach i Pilar Bonet.

Conversatori entre M. J. Balsach i Pilar Bonet sobre l’obra de Joan Miró i l’artista com a mèdium. Després del desenvolupament d’una investigació crítica de la història de l’art a través de l’obra de la col·lecció del museu, des d’Es Baluard proposen un seguit d’activitats al voltant del cas d’estudi iniciat el 2017: ‘Miró místic’, un nou enfocament del treball de Joan Miró, que va ser presentat a l’Observatori sota el títol ‘Vectors i casos d’estudi de la col·lecció’ des del 23 de juny fins l’1 d’octubre de 2017. M. J. Balsach és professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona). És membre del comitè executiu de la càtedra Miró del Grup Internacional d’Investigació Joan Miró. La Càtedra Miró és una iniciativa conjunta de la Fundació Joan Miró i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’objectiu és aprofundir en l’estudi i la difusió de Joan Miró. La càtedra s’emmarca dues activitats centrals: grup Internacional d’Investigació Joan Miró i curs de postgrau d’Estudis mironians Fundació Joan Miró – UOC. És l’autora de ‘Joan Miró: cosmogonies d’un món originari 1918-1939’ (2007). Pilar Bonet és crítica i historiadora de l’art. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on és professora. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements d’investigació, entre els quals destaca el Premi Pilar Juncosa de la Fundació Miró a Palma. És comissària d’exposicions històriques que contemplen l’art d’avantguarda espanyol i també d’altres dedicades a artistes contemporanis, col·labora amb museus i centres d’art contemporani. Premi a la programació artística de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) el 1997, per exposició amb el Premi Espais de 1999 i pels Centres de Producció (ACCA) l’any 2013. És la presidenta de l’Associació Josefa Tolrà (1880-1959), dedicada a la recerca i la difusió del llegat d’aquesta mèdium i artista.

‘Les ciutats de les Balears. Processos d’urbanització i turisme’ / Presentació de llibre

Quars Llibres (carrer de les Prellades, 12. Palma) / Dia 25 a les 19 h

‘Les ciutats de les Balears. Processos d’urbanització i turisme’.

Presentació del llibre de Jesús M. González Pérez, que hi estarà acompanyt per l’editora MariaMuntaner. Des de fa tres dècades hi ha un interessant debat territorial a les Illes Balears, la qual cosa es plasma en una legislació i planificació territorial abundants i en un moviment ecologista actiu i influent. En la dècada de 1980, els riscos de la turistització van generar un mo­vi­ment important per a la protecció d’àrees naturals a les Illes Balears. En els anys 1990 i 2000 es van gestar pla­ta­formes ciutadanes per a la defensa del territori, espe­cialment per posar fre a l’edificació del sòl rústic. Mentres­tant, el model de ciutat no centra el debat acadèmic i ciutadà fins a dates molt recents (dècada 2010), fona­men­talment a partir de l’estudi dels impactes socials que el turisme i el sector finaceroimmobiliari produeixen sobre la ciutat. Així, l’objectiu central d’aquest llibre és estudiar el procés d’urbanització de les principals ciutats de les Illes Balears des del segle XIX fins a la segona dècada del segle XXI, període en què tenen lloc les transformacions més importants de les nostres ciutats.

‘En Pep’ i ‘La tortuga Tutuá’ / Contacontes

Llibreria Baobab (carrer de Guillem Galmés, 17. Palma) / Dia 25 a les 17 i a les 18 h

Contacontes.

Contes per a menuts per a infants de fins a 4 anys a càrrec de Mercedes Leo. S’hi explicaran els contes ‘En Pep’ i ‘La tortuga Tutuá’. Hi haurà dos torns seguits: el primer serà de 17 a 17.45 h i el segon, de 18 a 18.45 h.

‘Així era el Terreno. Imatges d’ahir’ / Presentació de llibre

ARCA (carrer de Can Oliva, 10. Palma) / Dia 25 a les 19.30 h

‘Així era el Terreno. Imatges d’ahir’.

ARCA acull la presentació del llibre de Xavier Terrasa, ‘Així era el Terreno. Imatges d’ahir’. L'obra mostra un recull de fotografies antigues que conviden a repassar els orígens i l'evolució del barri palmesà del Terreno. A la presentació hi intervindran l'autor del llibre, Xavier Terrasa, i els editors (Illa Edicions).

‘El Trencanous’ / Ballet

Palau de Congressos (carrer de Felicià Fuster, 10. Palma) / Dia 25 a les 20 h

‘El Trencanous’.

'El Trencanous', el ballet clàssic, arriba a Palma representat per l’aclamada companyia Russian Classical Ballet. Es tracta d’un elenc d’estrelles de ballet rus amb direcció artística d’Evgeniya Bespalova (com a Clara) i Denis Karakashev (com el príncep Trencanous).

‘La novia’ / Cinema i col·loqui

CC Sa Nostra (Concepció, 12. Palma) / Dia 25 a les 20.30 h

‘La novia’.

Adaptació de ‘Bodas de sangre’, de Lorca, a càrrec de Paula Ortiz. Des de petits, Leonardo, el novii i la novia han format un triangle inseparable, però quan s'acosta la data del casament les coses es compliquen perquè entre ella i Leonardo sempre hi ha hagut alguna cosa més que amistat. La creixent tensió entre tots dos és com un fil invisible que no es pot explicar, però tampoc trencar.

Laura Ramis / Exposició

Addaya Centre d'Art Contemporani (C/ Alexandre Rosselló, 10. Alaró) / Fins al 31 de març

Laura Ramis.

Primera exposició individual a l'illa de l'artista mallorquina Laura Ramis de l'obra realitzada durant la seva estada com a artista resident a Addaya Centre d'art contemporani. Laura Ramis va estudiar Belles Arts a Salamanca. Actualment viu i treballa a Madrid. Ha exposat de manera individual A Espacio Experimental (Universitat de Salamanca, 2012); DÓNA2 Centre d'Art de Salamanca (2012); Art Santander (2013); ArtMadrid (2014); Estampa (2016); Galeria Rafael Pérez Hernando (2014 i 2017). Ha participat en convocatòries com a Obra Oberta (Caixa d'Extremadura); mulier, mulieris o Jóvenes Pintores (Fundación La Gaseta) i mostres col·lectives a Madrid, Castella i Lleó i Mallorca. Recentment ha participat en la fira Artissima juntament amb Rafael Pérez Hernando, galeria amb la qual col·labora de manera habitual.

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’ / Exposició

Sa Mina (Reis Catòlics, 32. Lloseta)

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’.

Marcos Vidal Font (Vitoria-Gasteiz 1967) viu i treballa a Sineu. Aquesta exposició serveix a l'artista per fer una revisió dels darrers sis anys de treballs d'escultura i instal·lació. Es complementa amb l'edició d'un catàleg amb textos del regidor de Cultura, Francesc Abolafio Moyà, i del comisari d'art, Fernando Gomez de la Cuesta. Aquesta revisió inclou treballs realitzats a diferents espais expositius, residències i espais públics, com la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el Casal Solleric de Palma, la galeria Addaya a Alaró, el CCA d'Andratx, l'Institut Cervantes de Sofia a Bulgària, la residència Lichtemberg Studios a Berlín i la fundació privada Hilvaria Studios a Holanda, entre d'altres.

‘FluPlu’ / Exposició

Casal Son Tugores (Alaró) / Fins al 31 de gener

‘FluPlu’.

El Casal Son Tugores acull l'exposició de Keila Alaver (Paraná, Brasil, 1970), qui a decidir quedar-se a Alaró fins a finals de desembre després de la seva residència el passat mes de Setembre a Addaya Centre d’Art Contemporani. L'artista Brasilera investiga objectes representatius de la cultura on ella es trobi que hagin desaparegut a poc a poc del mercat, sigui per la falta d'interès dels consumidors, sigui per l'alteració en la cadena de producció local, sigui perquè han estat reemplaçats per objectes provinents del sistema de producció a gran escala, essent el seu valor de mercat més econòmic i, a més, no tenen connexió amb les peculiaritats del lloc. Keila reprèn, doncs, la qualitat dels objectes escollits, utilitzant l'apropiació com a procediment per a la creació del seu propi treball.

'Anglada-Camarasa. Racons predilectes' / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Fins al 2 de setembre

Anglada-Camarasa. Racons predilectes.

Anglada-Camarasa va fer del paisatge de Mallorca un dels seus motius predilectes. Tot i que ja l’havia cultivat en la seva època d’aprenentatge a Catalunya (1886-1894) i puntualment en un viatge a la Bretanya el 1904, la llum mediterrània i l’orografia de Pollença li ofereixen un nou escenari, que aprofitarà amb escreix i en el qual trobarà nous camins per a la seva pintura. Tal com havia fet a París amb altres temes, Anglada continua treballant amb el seu rigorós procediment: observar detingudament el seu entorn, trobar l’objecte, captar-ne l’essència en una nota ràpida i, un cop al taller, donar forma a l’obra definitiva, més complexa. És un procediment llarg, que li exigeix temps i concentració. Vigila amb cura tots els detalls, des de la composició fins a la presentació del tema, des de la llum fins a la sensació de matèria i el color, superposant capes successives de pintura que ha de deixar assecar per obtenir l’efecte desitjat. Espera dies, de vegades mesos, per tornar a viure l’instant adequat o trobar l’efecte precís de llum que incideixi sobre el tema prèviament escollit.

‘Eva Kircz’ / Exposició

Can Prunera Museu Modernista (carrer de la Lluna, 86 i 90. Sóller) / Fins al 28 de gener

‘Eva Kircz’.

Eva Nina Kircz (Amsterdam 1950) ha treballat com a pintora des de 1971 i ha viscut en el petit poble de Sóller des de 1976. Des de 1987 fins avui, passa tres mesos cada any viatjant per l’Índia i altres països asiàtics a la recerca de diferents indrets que la puguin inspirar. En el seu llenguatge plàstic, la llum hi té un significat primordial. Tant en la pintura com en la fotografia, hi plasma les partícules de llum en constant moviment, com si es tractés d’una dansa. A més, Eva, queda encisada per la refractació de la llum a la natura, i sobretot, a l’aigua, on el seu constant moviment fa que la llum es transformi en infinitats de colors com veiem a les seves fotografies.

‘Miró mai vist’ / Exposició

Fundació Pilar i Joan Miró (c. de Saridakis, 29. Palma) / Fins al 28 de gener
‘Miró mai vist’ .

‘Miró mai vist’ commemora el 25è aniversari de l’obertura al públic de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i, com la mateixa col·lecció, se centra en el darrer període de creació de l’artista a l’illa, des que s’hi instal·la el 1956 fins a la seva mort, el 1983. L’exposició reuneix una singular selecció d’obres mai exposades a la Fundació, algunes d’inèdites i fins i tot sense catalogar, que es mostren ara sota una perspectiva insòlita. Les 95 obres que s’hi exposen varen sortir del Taller Sert i Son Boter entre els anys 60 i 70, i passaren després a mans d’amics, institucions de renom i col·leccionistes privats; es dispersaren per llocs diversos. ‘Miró mai vist’ aconsegueix reunir aquestes peces úniques al lloc on varen ser concebudes, el territori de la fundació que Miró va fer possible, en un camí de tornada que celebra el regal de l’artista a la ciutat.

stats