“Una novel·la no intervinguda pel 155”

PalmaEl periodista Nando Zanoguera (Palma, 1972) trenca el dramatisme de la situació política a Catalunya amb una nova novel·la en clau d’humor titulada Fora de la Galàxia (Viena Edicions).

Zanoguera és llicenciat en Periodisme i màster d’Escriptura per a televisió i cinema per la Universitat Autònoma de Barcelona, fa feina a la secció de política de Catalunya Ràdio a Barcelona, després d’haver estat cap de la secció d’Internacional i corresponsal a Brussel·les, Pequín, Mallorca i a la delegació de Madrid.

“Feia estona que tenia ganes d’escriure una novel·la; són 20 anys fent feina amb periodisme, sobretot a la ràdio, un mitjà que està força encotillat, ja que són poques les vegades que pots sortir de la crònica dels 40 segons i no permet esplaiar-se; per tant, fa que hi hagi moltes coses que dus guardades durant molts anys. I aquesta novel·la és el conjunt d’una sèrie de qüestions que duc a dins de fa molts d’anys sobre el conflicte català”, assenyala Zanoguera.

Es tracta d’una novel·la de ficció que té per objectiu que “el lector s’ho passi bé i que s’interessi per la trama. No deixa de ser una història, un thriller en el qual he intentat que quan vas llegint no decaigui l’atenció del lector, d’aquesta manera van sorgint elements de tensió propis d’una novel·la al marge de la temàtica de què tracta”, afegeix l’autor.

Zanoguera planteja la novel·la del post-post-postprocés, en la qual “una Catalunya independent presidida per qui menys t’imagines dubta de si tornar a entrar a la UE en una història esbojarrada que demostra que a Catalunya, per si encara no havia quedat prou clar, tot és possible”. Zanoguera creu que “conté elements reals. Si hom ha seguit com ha succeït el procés durant els darrers anys, tots aquests elements de la història els trobarà al llibre, però com si els haguessis ficat en una coctelera ben remenats i explicats d’una altra manera, tot conformant un objecte diferent, amb personatges que recorden persones reals”.

Personatges reals i ficticis

A Fora de la Galàxia hi ha tres capes de personatges: “Els protagonistes són completament inventats; una segona capa són personatges compostos inventats, però basats en persones reals, i un darrer cas molt reduït en què surten personatges de veres que donen contundència al resultat de la novel·la”, diu l’autor.

Aquest és el primer llibre que publica Nando Zanoguera. “Quan un periodista treu una publicació, sol ser sobre temes que coneix i, sobretot, del gènere assaig; moltes vegades conta la seva experiència a la feina. Però jo no tenia ganes de fer un assaig periodístic, perquè ja és la meva tasca diària, sinó que volia poder xerrar d’una sèrie d’elements que són objecte de debat. Però, en lloc de pontificar-los, m’he estimat més passar-los pel sedàs de l’humor i que cada persona pugui extreure’n les seves conclusions, malgrat que sense la meva experiència periodística no hauria pogut treure un llibre així”, diu el periodista.

Zanoguera ha presentat recentment la publicació a la llibreria Babel de Palma acompanyat de Damià Pons. També n’ha fet presentacions a Barcelona i a Morella, perquè “la novel·la se situa geogràficament en dos escenaris principals: Barcelona i la frontera. Un dels protagonistes viu a Morella i és per això que vàrem voler fer una presentació des del lloc on transcorre la novel·la; des d’allà es veu el conflicte català d’una manera diferent, com també ho feim des de Mallorca, que queda reflectit en el llibre”.

La novel·la “és una caricatura en la qual Espanya experimenta una involució i totes les comunitats autònomes queden abolides excepte el País Basc i Navarra. Les Balears i el País Valencià desapareixen com a comunitat i la llengua hi és prohibida. Crec que hi ha part de símptoma, ja que de cada vegada hi ha una recentralització més gran”, assenyala Zanoguera.

El palmesà passava pena que el llibre pogués quedar desfasat perquè “l’actualitat avança tan aviat que es fa difícil fer un relat amb perspectiva”. El llibre va acabar-lo l’octubre d’enguany, però ha estat un procés molt llarg que ha durat gairebé tres anys. “Durant aquest temps he patit, no sabia si quedaria antiquat”, confessa.

“El procés l’he vist com una tragicomèdia en què hi ha elements impecables, com el vaixell amb Piolín, un fet que mai se m’hauria pogut ocórrer a mi, ni als de Polònia”, fa broma l’escriptor. “Ara bé, també té elements molt durs. Tenia por de pensar si era oportú treure una novel·la d’humor en un entorn massa dramàtic i que la gent s’ho pogués prendre malament, però hem vist que tant a les xarxes socials com a la televisió i la ràdio hi ha una tendència a no deixar que l’humor abandoni tot aquest escenari. Per molt malament que ho passis com a societat, crec que l’humor no s’ha de perdre mai. De fet, des de l’editorial promocionam el llibre amb l’eslògan ‘Una novel·la no intervinguda pel 155’. És un doble sentit, de provocació, però també de reivindicació; el que no ens poden treure és la capacitat de riure i de somriure”, conclou.