Espurna: "No aspiram a guanyar doblers ni a un gran èxit comercial"

ManacorArnau Galmés, al baix; Roger Moragues, a la guitarra; Joel Moragues, a la bateria, i Ari Santos, a la veu. Són Espurna, la banda que acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de la Cançó. Un guardó que reforça la feina que han fet durant el darrer any i mig i l’EP de tres cançons que acaben de publicar a Spotify. Hi parlam una estona per saber-ne els plans immediats.

D’on ve el vostre nom?

— Arnau Galmés: Tampoc és que tingui cap significat gaire profund ni estudiat. Simplement, ens agradava la sonoritat que tenia. Vàrem anar provant noms i aquest és el que més ens va agradar. També, perquè és una paraula que ja no es sol emprar massa en el nostre català del dia a dia, perquè tendim a caure en el barbarisme de ‘xispa’.

Va ser una sorpresa guanyar el premi CIutat de Manacor de la cançó Guillem d’Efak?

— Roger Moragues: Totalment. No esperàvem guanyar el concurs, la veritat. Es pot dir que anàvem a "provar sort", i ja consideràvem un èxit haver estat seleccionats. La victòria va ser una sorpresa també, perquè participàrem sense expectatives, principalment per mostrar el treball i les cançons que tenim. Però això també reforça les nostres ganes de fer més coses, és clar.

— A. G.: A més, quan vàrem veure qui havia estat seleccionat amb nosaltres per la final, pensàrem en un tercer lloc o una cosa així. Va ser una alegria.

Com és el procés creatiu. Com surten les cançons?

— Ari Santos: Roger sol aportar les idees inicials a la guitarra, i junts construïm les melodies, les lletres i les veus. Després amb Arnau desenvolupam la música i les cançons senceres. Les cançons neixen de forma molt natural, guitarra i veu, i després es construeixen amb tota la banda fins a trobar el so final.

Quins són ara els vostres plans?

— R. M.: Ampliar el repertori per poder començar fer concerts aquest mateix estiu i agafar rodatge com a banda, a fi d’acabar de definir un so propi.

— A. S.: Tenim entre 8 i 9 cançons en diferents fases de producció que volem acabar i afegir versions per arribar a una durada d’aproximadament una hora, amb uns 40 minuts de material propi i la resta versions que encaixin amb el nostre estil.

Quina és la motivació de muntar una banda?

— A. G.: Gaudir fent música junts, sense expectatives comercials. La banda es va formar per fer la música que ens agrada, i aquesta en continua sent la motivació principal. No aspiram a guanyar doblers ni a un gran èxit comercial, prioritzam el procés creatiu, el temps junts i un projecte amb el qual ens sentim còmodes. Si el projecte ha de créixer, ha de ser sense forçar.

Com veis els panorama local?

— R. M.: Es una escena diversa que sempre s’ha anat renovant amb noves bandes així com han anat passant els anys. Nosaltres ara admiram projectes com Garrafa Nadal, Reïna i Plan-ET… i aquests a la vegada van créixer escoltant grups d’una generació anterior a la seva… i així successivament. Tal vegada si que falta una xarxa de petits locals i sales per actuar i espais municipals gratuïts d’assaig.

El camí condueix a la publicació d’un disc físic?

— Volem publicar un disc físic, però sense precipitar-nos. Prioritzam continuar composant i treballant el so. Quan tinguem 12 o 13 cançons sòlides ja arribarà.