Els músics balears darrere Rosalía, Rels B i Guitarricadelafuente

PalmaRosalía, asseguda com fa en cada concert damunt el piano de coa blanc per interpretar la cançó Sauvignon Blanc. Era el primer dels quatre vespres de presentació del seu darrer disc LUX (2026) a Barcelona, en el Palau Sant Jordi, l’abril passat. Es va girar cap al manacorí Llorenç Barceló, el seu pianista, per brindar amb ell, que havia abocat dues copes de vi, i el va presentar com a “mallorquí de soca-rel”. “Llorenç, tu vols dir res? Perquè jo sempre explico la meva versió de la història, i no sé tu…”, li va dir. Ell llavors va contestar: “De quina història? De la del Taller de Músics?” I Rosalía va reprendre: “No, de la història nostra. És el teu moment, tens deu segons per resumir la nostra història”. Davant l’expectació i l’ovació generada, modestament ell va afegir: “Bé, ens vàrem conèixer en el Taller de Músics i ens vàrem fer amics i aquí som, després de 15 o 20 anys”. I Rosalía ho rematava: “De vegades ens fan uuuuh i no, sempre hem estat només amics i sempre has estat un amic de deu. Gràcies, Llorenç!”.

Petit moment entranyable i aclaparador, davant del ple absolut de 18.000 persones. Quatre mesos després de voltar pel món, aquests dies precisament estan immersos en la recta final de la gira americana fent els darrers vespres per Mèxic, Puerto Rico i Florida, després d’una quarantena de concerts tant a Europa com Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Rosalía i Llorenç Barceló –ella té 33 anys i ell, 37– varen estudiar junts a Taller de Músics del Liceu. Ella ja l’havia alabat públicament temps enrere dient que “ningú no sona com ell”. El duu, de fet, com a músic de directe des de la gira de Motomami (2022). Un virtuós del teclat, sobretot del Hammond i del Rhodes, en formacions mallorquines com Glissando Big Band, Big Yuyu i amb Toni Vaquer. És un dels impulsors de l’associació musical i cultural manacorina S’Escat, que esperona la creació musical, i ara mateix també toca amb Jorge Pardo. Tot i la seva predisposició, el seu contracte de gira amb l’artista catalana no permet que hagi pogut contestar les preguntes formulades per l’ARA Balears.

Rels B, el més reconegut

Rels B és, ara per ara, el músic balear més reconegut internacionalment. No només això, sinó que és considerat l’artista espanyol més escoltat a tot el món, sobretot a plataformes que dicten l’èxit, com Spotify. Poca broma. Més del 80% de qui l’escolta prové sobretot de l’Amèrica Llatina on omple estadis amb 60.000 fans.

Rels B és el palmesà Daniel Heredia, a punt de fer els 33 anys. També conegut artísticament com a Skinny Flakk, s’acompanya de dos productors illencs que són essencials en la producció de la seva música, sobretot des del seu disc A new star 1993 (2024) i fins al darrer love love FLAKK (2026). Són el palmesà Andrés Sastre Yuma, de 32 anys, i l’eivissenc Omar Alcaide, de 26 anys, que, a més a més, n’és el director musical i també un dels músics de directe, i que també ha estat darrere la producció de No me tires flores, cançó que ha fet Alejandro Sanz conjuntament amb Rels B.

Un altre eivissenc que també acompanya Rels B damunt els escenaris és Pere Navarro, de Sant Agustí del Vedrà (32 anys): trompetista, pianista, compositor, productor i DJ. “Vaig començar a tocar amb ell el juny de l’any passat. La proposta em va arribar a través d’Omar Alcaide, a qui conec des que érem adolescents. Ja havia treballat anteriorment per a Rels B en un context d’estudi i producció”. De fet, ho havia fet en cançons com ‘Balearico del nostalgia EP’ (2024) i ‘que todo siga igual,,, o que vaya mejor’, del disc afroLOVA 25’ (2025).

“Quan va sorgir la possibilitat d’incorporar-m’hi, va ser una evolució bastant natural en la relació dins la banda i per mi és una oportunitat de compartir música amb un artista, un equip i una manera de treballar molt diferent de la dels meus projectes personals. M’interessa especialment aquesta capacitat d’entrar en un altre univers musical, aportar-hi la meva pròpia sensibilitat i, al mateix temps, deixar-me influenciar pel que passa al voltant”, explica Navarro. “Crec que la meva principal aportació és la versatilitat, no només perquè toc tant la trompeta com els teclats, sinó també per la meva capacitat d’entendre el context en què estic”, comenta. “El meu paper musical no canvia gaire, perquè el directe està molt treballat i cadascú té el seu rol dins el xou. La meva responsabilitat és complir-lo de la millor manera possible i posar la meva sensibilitat al servei de la música. Quan formes part del projecte d’un altre artista, és fonamental entendre que no es tracta de demostrar tot el que saps fer, sinó d’escoltar què demana cada cançó i aportar-hi exactament el que necessita en cada moment. Intent dur la meva personalitat i la meva experiència a la banda, però sempre respectant el llenguatge de Rels i la direcció musical del projecte”, afegeix el músic, que alhora manté en actiu tant el seu projecte personal com també la formació The Illusions –de jazz tots dos– i les col·laboracions de fusió entre el house i el jazz amb el productor mallorquí Kiko Navarro.

“Una vegada estan definits el repertori i l’espectacle, anam bastant a tret segur, intentant que cada nit funcioni de la millor manera possible. Potser on sí que sent una evolució és més en l’àmbit personal i humà”, expressa. “Quan comparteixes tants escenaris i tantes hores de viatge amb un grup de persones, s’acaba creant una relació molt especial. Vas generant una relació i una confiança que també acaba tenint un impacte en l’escenari. Aprens a conèixer els altres, a entendre’ls i a saber quan has d’aportar o simplement estar-hi. Però en una gira també aportes molt des del costat humà i aquesta és probablement la part que més va evolucionant amb el temps”, argumenta. “Musicalment, amb el temps vas desenvolupant una confiança que fa que moltes coses passin gairebé sense haver-les de parlar. Personalment, és una cosa que gaudesc molt”, conclou Navarro.

Pedro Moyà, el més veterà

En aquest mateix sentit s’expressa Pedro Moyà, binissalemer de 31 anys, que fa encara més temps que toca amb Rels B. Des de finals del 2021 n’és el bateria. “Vaig entrar a formar part del projecte aquell Nadal. Va ser un gran regal de final d’any. Hi vaig entrar per recomanació directa de Juanjo Monserrat, que era guitarrista i corista del projecte en aquell moment”, recorda el bateria, també del grup MUT. “Quan formes part d’una banda d’aquest nivell, on brolla talent i sensibilitat musical miris on miris i els rols de cadascun estan tan marcats i saps el que s’espera de tu, intentes fer-ho cada dia un poc millor que l’anterior musicalment i humanament. Les aportacions són les petites coses: estar sempre pendent de si pots donar una mà, aclarir dubtes o simplement intentar fer equip i que qualsevol situació sigui més bona de dur. Ja som dels més veterans, m’agrada molt i not que em va bé ajudar els que entren a tenir el camí més fàcil”, explica sobre la relació dins la banda que, diu, “és espectacular”. “Ens hem ajuntat un equip molt sensible, ens estimam molt i som molt conscients i estam agraïts del que feim. És molt inspirador veure tanta gent tenir-se admiració i respecte entre ells”, expressa.

“Fer música amb ell [Rels B] per mi suposa un privilegi i és un luxe viure i formar part de concerts històrics com els que fa. De vegades ho donam per suposat, però, quan ens aturam a pensar-ho, hem viscut moments molt surrealistes que fa uns anys ni m’hauria imaginat”, afegeix, i parla de les “gires intenses”. “Tenen coses dolentes, com estar enfora de les persones que estim, diferències horàries i estar un poc incomunicat. Però a la vegada també em serveix per desconnectar i aturar una mica. A més, la majoria dels meus companys de l’equip no són de Mallorca, així que sortir de gira és la millor manera de passar més temps amb ells”, explica Moyà. “Moltes vegades no hi ha temps per fer turisme ni per conèixer una ciutat, però fins i tot així sent que pots conèixer una mica cada lloc a través de l’energia del públic, de com respon la gent a la música i de l’experiència de tocar-hi”, diu_Navarro.

Toni Llull, bateria i percussionista

El també manacorí Toni Llull té 33 anys i des de fa un any i mig és el bateria i percussionista de Guitarricadelafuente, el nom artístic d’Álvaro Lafuente, de 29 anys i de Benicàssim, un dels artistes de l’Estat que també ha capgirat el pop i que més ha despuntat internacionalment. El 24 de setembre tornen a actuar a Mallorca, a l’Auditòrium de Palma.

“Es varen posar en contacte amb mi els germans Álex i Víctor Hernández del grup Maestro Espada, que són els directors musicals dels directes. Cercaven un perfil que s’encarregàs sobretot de les percussions, però que també tingués un caràcter híbrid i els vaig encaixar perquè seguien un poc el meu recorregut d’aquests anys amb Marina Herlop i Tarta Relena”, explica el músic, que acompanya el directe d’un dels noms que més amunt va fent, tant que la gira internacional no només ha passat per Europa, sinó també per l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Allà varen enregistrar a principis d’any un concert per a Tiny Desk, la famosa sèrie d’actuacions properes de NPR Music, la ràdio pública estatunidenca: l’escena és darrere d’un escriptori d’oficina a Washington D.C. i capta l’essència més íntima a curta distància. “Sempre el recordaré amb molta estima”.

Des del 2018 és bateria de la catalana Marina Herlop, amb qui ja havia tingut el grup Myōboku. Després varen venir les catalanes Tarta Relena, la menorquina Anna Ferrer i la lloritana Maria Jaume. Des del 2021 gira sense aturar. “Internacionalment, sobretot amb Guitarricadelafuente i Marina Herlop. Amb la resta són gires més estatals, que també ja m’està bé”, diu. “Estic passant molt de gust, és el que havia volgut fer sempre i tenc una sortada, però també arriba un punt en què és molt cansat estar sempre fora de casa i psicològicament pot ser dur. Però em val la pena”, explica Llull, que s’endú el palmarès de ser qui està tocant simultàniament amb més artistes ara per ara. “En general feim molt bons concerts, tenc molta sort”.

“La relació és bastant propera amb tothom. Amb qui fa més temps que gir hi tenc més afinitat. Amb Marina Herlop tenim tracte d’amistat forta per no dir de família”. “El concert de l’Auditori de Barcelona de PA –el darrer disc d’Anna Ferrer– va ser increïble; amb Marina quan vàrem actuar al festival Mutek del Canadà va ser molt emocionant; i també amb les Tarta Relena el concert de l’any passat en el Teatre Grec per les festes de la Mercè”, recorda Llull.