10/12/2016

El Museu d’Art del Consell de Mallorca

3 min

El futur Museu d’Art del Consell de Mallorca diuen que serà un museu en quatre espais. Presenten l’ocurrència el vicepresident i conseller insular de Cultura, Francesc Miralles, i el cap de Museus del Consell, Biel Pons. Tenen 120.000 euros per començar-lo el 2017. Diuen que es farà per fases. Aquests doblers són per a la primera o per a la primera part de la primera, qui sap. L’objectiu? Ordenar, donar visibilitat i divulgar el patrimoni artístic de la institució. A la foto es veuen Miralles i Pons amb un catàleg a les mans. Són els catàlegs en què es registra el fons d’obra que pertany al Consell. Els qui més o manco els coneixem, sabem que els catàlegs han de ser prims per força i que, entre les seves pàgines, hi ha tot just una dotzena -potser una vintena- d’obres dignes de ser en un museu. N’hi ha una part que podria quedar dins les calaixeres d’una entitat museística i n’hi ha un gruix gens menyspreable que no entraria en un museu ni pagant.

Les més dignes coincideixen amb les que es mostren a la seu del Consell de Mallorca del carrer del Palau Reial de Palma, que ara diuen que serà part d’aquest museu quan serà, com a molt, un edifici públic visitable. Un museu és una altra cosa. No té res a veure allò que deia la meva padrina quan anava de visita a una casa bona: “Sembla un museu”. I no.

Les més vistoses, per dir qualque cosa, són les del museu Krekovic. No veig cap altra raó per incloure’l en aquest nou museu d’art sinó com a via per desintegrar-lo. Però llegesc que en volen millorar la difusió, i això sí que em deixa fora de combat. Si coneixeu les pintures que llegà Krekovic, ho comprendreu. Si no les heu vistes, són inimaginables i indescriptibles.

El gruix de la contemporaneïtat que, pel que sembla, es quedarà a la Misericòrdia, és això: un gruix que, com deia Biel Pons, “és molt heterogeni i prové de distintes etapes i de gestors polítics”. Ja està tot dit perquè ens en pugueu fer una idea. Per cert, no aniria malament que, mentre es preparen per al nou rol de museu, a la Misericòrdia demostrassin que saben fer exposicions i una programació amb un mínim de nivell.

Després hi ha el quart espai per al museu. Em referesc a Raixa. Cada vegada que hi vaig, des que Munar i Matas el varen fer de tots nosaltres amb una de les reformes més desgraciades de totes les que s’han fet a l’illa, m’he d’empassar les llàgrimes d’oli de ricí de l’article que vaig fer optant perquè l’emblemàtica finca fos pública i no de Jill Sanders, que potser l’hauria deixada de museu.

Els del Consell de Mallorca diuen que faran un únic museu en quatre espais. Humilment, no crec que cap dels espais pugui ser considerat museu. És més, tampoc no crec que Mallorca necessiti un museu, un altre. El Consell de Mallorca participa a Es Baluard, hi té una col·lecció dipositada i hi inverteix una part cada vegada més petita dels seus pressupostos. Aquestes duplicitats, o multipicitats, són la clau de la indefinició històrica de l’illa. Això i no saber què fer ni valorar, per bé o per mal, allò de què es disposa. Projectes sense pressupostos o pressupostos sense projecte. Hi insistiré: si el Consell tiràs endavant el centre internacional de fotografia aquesta legislatura, podríem donar els quatre anys per amortitzats. Per cert, que si qualque col·lecció té el Consell, la de fotografia és la més digna.

stats