Mor Pere Tàpias, gastrònom, cantant i ànima mediterrània

BarcelonaPere Tàpies va morir ahir als 70 anys. Era músic, gastrònom i advocat, i sobretot curiós de mena. “El més interessant a la vida és no adormir mai el sentit de la curiositat”, explicava fa un any Pere Tàpias. De fet, una anècdota il·lustra dues de les seves passions. Recordava que, quan anava pels llocs a fer recitals, sempre hi havia gent que tenia “la santa paciència” d’esperar-lo i preparar-li una mica de sopar. Aquella consideració va fer que s’interessés per la cuina i, al cap d’uns anys, el menjar es va convertir en l’eix dels seus programes a la ràdio, sobretot de Tàpias variades, l’espai que va presentar durant més de vint anys a Catalunya Ràdio.

Nascut el 19 de maig del 1946, el vilanoví Pere Tàpias (nom artístic de Joan Collell i Xirau) va debutar com a cantant als 18 anys. “Ben aviat vaig entendre que per explicar una història, un pensament o una idea, no em calia omplir cent pàgines. Podria fer-ho amb unes quantes rimes servides amb uns acords que sonessin bé”, deia. Dit i fet, el 1968 va publicar un disc amb les cançons La tia Maria i El progressista.

Sentit de l’humor

Des d’un principi, Pere Tàpias va mostrar un caràcter desenfadat i una bona dosi d’ironia, ben evident en temes com El progressista. Tenia un sentit de l’humor pròxim a la sàtira costumista que d’alguna manera podia connectar amb el de Quico Pi de la Serra, però sempre amb un somriure que s’adeia poc amb la seriositat que predominava en la Nova Cançó de finals dels 60.

Tot i no passar l’examen per entrar als Setze Jutges, a poc a poc Tàpias va anar fent forat entre el públic, com va passar a les Sis Hores de Cançó de Canet el 1972. L’any següent va repetir al festival i va publicar el primer àlbum, Per a servir-vos, que incloïa cançons com Era tan bon home. Va ser a partir de llavors que Pere Tàpias va agafar volada com a cantautor amb discos com Si fa sol... (1976), en què hi havia temes que serien molt populars, com Antònia i Li deien Johnny Castells, i sobretot 400 pendons (1979), el disc de La moto, Rockengeneralitat i Je t’aime mon non plus ultra, en què va col·laborar Francesc Burrull, que va repetir a Passeig del Carme (1980).

Algunes de les seves cançons més conegudes van formar part de Xàndals i barretines (1982), un àlbum enregistrat en directe que va suposar el seu cim d’èxit. El repertori d’aquest treball, amb peces com Passatges footingueros, Àngel de la guarda i Amor integral, és un resum perfecte del Pere Tàpias cantautor, ben dotat per al retrat humorístic de rima enginyosa i acords ben triats, i amb una mirada molt irònica a les misèries de la política.

Aquell mateix any va començar a treballar al circuit català de Televisió Espanyola. Tot i publicar el disc La mar de bé l’any 1987, la música va anar quedant arraconada per la cuina i la ràdio, primer a Ràdio 4, i a partir del 1993, a Catalunya Ràdio amb el mencionat Tàpias variades i després amb una secció al programa El suplement. Com a locutor radiofònic i televisiu, entre els anys 1983 i 1988 va presentar el programa Què vol veure? al circuit català de TVE, on se servien imatges insòlites que responien a peticions dels espectadors. A Ràdio 4 hi va presentar programes de cuina com Afamats i La factoria.

El 1993 Pere Tàpias va fitxar per Catalunya Ràdio i va debutar amb el programa Tàpias variades, que acabarà sent icònic a l’emissora. Les seves últimes feines televisives van ser una sèrie de programes anomenats Tàpias a la carta per a diverses televisions locals de Catalunya. Va conrear també el periodisme escrit, com a col·laborador regular del diari Avui. Tanmateix, no va deixar del tot la música. A més de cantar de tant en tant en els programes de ràdio, el 2001 va publicar el disc Les mev es cançons i va fer alguns concerts.

Defensor del ciutadà

Més de taula que de fogons, com reconeixia ell mateix, Tàpias també va dur la passió gastronòmica a llibres com Plats de festa (1998), El plaer d’aprimar-se (2001), Cuines de Vilanova (2003) i Taules i fogons (2006). A més, va escriure llibres de poesia com I cap enllà naveguem... (1998) i el recent Poemes. On es desborda el sol, publicat per l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa, un recull de poemes que traspuen una manera mediterrània d’entendre la vida, sempre amb enginy i despullat de retòrica. Molt implicat en la vida social de la seva ciutat, sobretot en relació al Carnaval, Tàpias, que va estudiar la carrera de dret, va ser nomenat defensor del ciutadà pel llavors alcalde de Vilanova i la Geltrú, Sixte Moral, i va exercir aquest càrrec entre el 2001 i el 2012.