Òpera

Les cantants que estimen la 'Carmen' de Calixto Bieito

Varduhi Abrahamyan i Clémentine Margaine protagonitzen una nova reposició del muntatge de l'òpera de Bizet que es va estrenar a Peralada fa 25 anys

Barcelona"És tot un plaer tornar a Barcelona per cantar el meu paper preferit. He interpretat Carmen moltes vegades, també en la producció de Calixto Bieito, que és la meva preferida perquè dona molta energia als cantants", assegura la mezzosoprano armènia Varduhi Abrahamyan, en roda de premsa al Gran Teatre del Liceu. Aquest entusiasme el comparteix la francesa Clémentine Margaine, que també ha cantat l'òpera de Bizet en el muntatge de Bieito, "a París i Viena": "És una proposta molt especial, i no és la més fàcil, perquè gairebé no hi ha decorats, la qual cosa suposa una responsabilitat enorme perquè tot recau en els personatges". Abrahamyan i Margaine alternaran el paper de la treballadora d'una fàbrica de tabac que el novel·lista Prosper Mérimée va imaginar a la Sevilla del 1820 i que Bieito va situar a la frontera de Ceuta els anys 70 del segle XX, a les acaballes del franquisme.

Tot plegat seran dotze funcions del 3 al 17 de gener, totes dedicades a la memòria de Luis López de Lamadrid, l'exdirector del Festival de Peralada mort l'agost passat. "Ell va liderar aquesta producció", recorda el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. Va ser a Peralada on el 1999 es va estrenar aquest muntatge, que després es va veure al teatre de la Rambla el 2010 i el 2015. Ara arriba de la mà de Lucía Astigarraga, com a repositora, i amb els mínims retocs que va fer Bieito a Viena el 2022. En tot cas, totalment fidel a la producció original; per tant, mantenint els detalls amb la bandera espanyola que el Teatro Real de Madrid va considerar que podien ofendre en les representacions del 2017, en plena campanya del govern espanyol contra el Procés. Van suprimir una tovallola amb els colors de la bandera, van canviar els del capot de torero i, en l'escena en què els legionaris pengen una noia del pal de la bandera, es va decidir abaixar abans la tela i plegar-la cerimoniosament. En els 25 anys d'aquesta producció només ha passat una cosa així una vegada, i va ser a Madrid. "No semblava que s'estigués ofenent la bandera, però políticament eren temps complicats", explica l'escenògraf Alfons Flores. De fet, aquesta Carmen no és precisament la direcció d'escena més provocadora o transgressora de Bieito, tal com demostra el llarg recorregut que ha tingut, i que encara té, fins i tot entre públics més aviat conservadors com el de l’Òpera de San Francisco el 2016, tal com feia notar el crític Xavier Cester. "Hi ha set sets repartits arreu del món", recorda Garcia de Gomar constatant l'èxit de la posada en escena.

Cargando
No hay anuncios

Carmen és també una de les òperes més reeixides del repertori. Es va estrenar a París el 3 de març del 1875, tres mesos abans de la mort de Bizet, que no va poder veure com es difonia l'èxit de la seva composició. A Barcelona hi va arribar el 2 d'agost del 1881, al Teatre Líric. Més endavant, el 26 de gener del 1888, es va fer al Liceu, on des d'aleshores s'ha representat 229 vegades. En tot aquest temps la percepció de Carmen ha canviat: de l'arquetip de dona que porta de corcoll els homes i queda exposada al desenllaç tràgic, a la dona "profundament temperamental que manifesta el desig d'existir i de reivindicar-se lliure", tal com diu Garcia de Gomar, i que rep la violència masclista. Bieito, amb una posada en escena que remarcava críticament la iconografia masclista, en va reforçar aquesta visió. "És una posada en escena extremadament moderna, desposseïda del costumisme, però sense allunyar-se de l'essència. Vint-i-cinc anys després, guanya força i cada vegada és més pertinent", diu Astigarraga, per a qui "tot encaixa perfectament".

Cargando
No hay anuncios

Alfons Pérez i la dissenyadora de vestuari Mercè Paloma destaquen també el caràcter "essencial" d'una escenografia la gènesi de la qual va sorgir en un viatge a Sevilla, Tànger i Ceuta amb Bieito. "A la frontera de Ceuta vam veure centenars de Mercedes carregats de maletes i paquets", diu Pérez. "Pel mar hi havia tot de gent transportant televisors i neveres. I a Ceuta ens va impactar molt veure una desfilada militar de legionaris", afegeix Paloma. Tot allò va acabar incorporat a Carmen.

Una combinació musical "molt sàvia"

Musicalment, la batuta la porta el director musical del Liceu, Josep Pons, que valora especialment "la subtilitat orquestral i la riquesa harmònica" de Bizet, que a Carmen va aconseguir una "combinació molt sàvia posant una música molt delicada i refinada en mans d'uns personatges que van amb navalla". A més de les mezzosopranos Varduhi Abrahamyan i Clémentine Margaine, el doble repartiment compta amb els tenors Leonardo Capalbo i Michael Spyres, com a Don José; el baríton Eric Greene i el baix-baríton Simón Orfila com a Escamillo, i les sopranos Jeanine de Bique i Adriana González com a Micäela. "Estic molt contenta de tornar a cantar amb Michael Spyres", diu Margaine recordant el seu debut al Liceu al costat del tenor nord-americà a La favorite de Donizetti el 2018, el mateix any que hi va debutar Abrahamyan amb L’italiana in Algeri de Rossini.

Cargando
No hay anuncios

A Carmen també hi participen Laura Vila (Mercedes), Jasmine Habersham (Frasquita), Carlos Cosías (Remendado), Jan Antem (Dancaïre), Toni Marsol (Morales), Felipe Bou (Zuñiga) i l'actor Abdel Aziz El Mountassir (Lillas Pastia).

Cargando
No hay anuncios