Com era Maria Solivellas, segons la seva germana: “És molt talentosa, molt intuïtiva i una mica dispersa”

PalmaDe petita era creativa, espavilada i molt autònoma. És la tercera de quatre germans que varen néixer i créixer a Palma, darrere el Born: “Tenia un món interior molt ric. Passava moltes hores jugant al pati que avui és el del Casal Solleric, imaginant històries i construint universos propis”. És lleugerament dispersa, però amb molta “capacitat de visió”. De fet, fa 25 anys va decidir fer un gir al restaurant familiar, fer-hi un hort propi i apostar pel producte local i de quilòmetre zero: “Semblava una extravagància en aquell moment, però quan tenia una idea al cap, la tirava endavant sense escoltar gaire el que deien els altres”. Així és com va impulsar Ca na Toneta, l’icònic restaurant familiar de Caimari. Maria Solivellas (1970) és la xef que el va revolucionar, però abans de posar-se un davantal va fer moltes altres coses, empesa per una curiositat infinita. Ens ho conta l’actriu Catalina Solivellas, la seva germana segona –la gran és Teresa, i el petit, Pep.

Repeteix que Maria, igual que les altres germanes i el germà, era espavilada: “Supòs que pertanyem a una generació en què els infants tenien molta més llibertat i els pares no eren tan sobreprotectors. A l’escola era una mica dispersa i, en general, una nina molt inquieta”. La família passava els caps de setmana a Caimari, i Maria s’entretenia organitzant tota mena d’esdeveniments: batiava pepes, les preparava per al primer dia d’escola… “Qualsevol excusa li servia per muntar una producció!”.

La creativitat de Maria es veia en coses tan quotidianes com preparar-se un entrepà. “Quan ja érem un poc més grans i cadascú arribava a casa per sopar a hores diferents, ens fèiem nosaltres els panets. Jo posava un tros de formatge damunt la llesca de pa, i ella sempre es preparava entrepans elaboradíssims i gustosíssims. Convertia qualsevol cosa en una petita creació”, recorda Catalina.

La mare sempre deia una cosa molt característica de Maria: “Allà on és, és”, explica l’actriu, que ho desenvolupa: “Na Maria viu molt intensament el present des de ben petita. No és una persona planificadora; sempre s’ha deixat endur molt per la intuïció i la gran capacitat de visió que té. Mai no ha seguit un camí excessivament planificat ni ha tingut una vocació definida des del principi, i això precisament li ha donat molta llibertat”. Així és com va arribar al món de la cuina: d’una manera inesperada, gairebé sorprenent.

De fet, abans de dedicar-se a la cuina, la inclinació natural que tenia per l’escenificació del que fos la va dur al món de l’espectacle. Va fer feina en producció i premsa amb La Cubana quan vivia a Barcelona, i més tard es va traslladar a Madrid per dedicar-se a la producció musical. Diu Catalina que al llarg de la seva vida “ha rebut ofertes professionals molt importants, però mai no li ha fet por dir que no quan sentia que no era el seu camí”. Una determinació que no té tothom.

Maria, per Catalina, “és molt talentosa, molt intuïtiva i també una mica dispersa, però amb una enorme capacitat per tirar endavant un negoci”, amb un lideratge que no és gens impositiu ni rígid. “Venim d’un matriarcat, d’una família amb moltes dones, i això també es reflecteix en la manera com gestiona els equips. A la nostra família tampoc no hi ha hagut mai grans estructures autoritàries ni formes categòriques de fer les coses”.

A la família els va sorprendre molt que acabàs posant-se al capdavant del restaurant i de la cuina. “Va començar a investigar obsessivament, a aprendre i a amarar-se de coneixement”, recorda, “i tot el món creatiu i imaginatiu que sempre havia tingut el va posar al servei de la cuina, i això explica bona part de la revolució que ha acabat fent a Ca na Toneta”.