Mallorca a les pel·lícules, fotograma per fotograma

PalmaLa cultura feta a les Balears al llarg dels darrers cent anys s’ha encarregat sovint de parlar de la transformació del territori. Moltes vegades ha estat de manera conscient, com en els casos de nombrosos autors i músics, de Guillem Frontera a Joana Gomila, passant per alguns dels artistes que s’aplegaren al voltant del Taller Llunàtic. D’altres, però, establir aquesta conversa sobre el canvi que ha patit la fesomia de les Illes requereix la intervenció d’observadors atents i engrescats, com ha estat el cas de les investigadores i professores de la Universitat de les Illes Balears Magdalena Brotons i Maria Sebastián. Des de l’any 2020 s’han dedicat a trescar entre les localitzacions mallorquines que serviren d’escenari cinematogràfic al llarg del segle XX, una tasca que ha derivat en la publicació del llibre digital Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema (Lleonard Muntaner Editor).

“Va ser durant l’estiu del 2020 que va sortir una nova convocatòria d’ajuts a la investigació per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics i na Magdalena em va proposar optar-hi amb aquesta recerca. Era just després de la pandèmia, encara no podíem viatjar i vàrem trobar que era un bon moment per envestir-ho. I he de reconèixer que el primer any no vàrem aturar: primer, visionant les pel·lícules i, després, a la recerca de totes les localitzacions”, rememora Sebastián. La primera cosa que varen fer, de fet, va ser acotar: la seva investigació se centraria en les pel·lícules de ficció rodades a Mallorca durant el segle XX, cosa que volia dir que n’excloïen els documentals, curtmetratges i sèries, i també que el seu treball tenia un principi i un final. Començaria amb Flor de Espino, rodada l’any 1925 i dirigida per Jaime Ferrer, i acabaria l’any 2000 amb El mar, d’Agustí Villaronga. Entremig, una trentena de pel·lícules amb desenes de localitzacions que les dues investigadores tenien previst visitar i immortalitzar per establir una anàlisi comparativa entre fotogrames i actualitat.

La fesomia de Ciutat

Al mateix passeig del Born per on circulà l’any 1985, en un carro estirat per un cavall, una de les intèrprets d’Un, dos, tres, ensaimadas cada vez, dirigida per Lluís Solivellas, ara hi regnen les cadires i taules de la terrassa d’un bar. La majoria de les botigues que apareixen en aquesta pel·lícula, ubicades al carrer de Jaume II, a la plaça Major i a Jaume III, o han estat substituïdes per franquícies i cadenes o, pitjor, són locals on Sebastián i Brotons han trobat la barrera abaixada o el cartell d’‘Es lloga’. Tampoc no queda rastre de l’aparador de Llibres Mallorca, en funcionament des del 1948 i fins al 2015, i per on passava un dels protagonistes de Bert (Lluís Casasayas, 1998), qui també s’acostava a un altre establiment ja desaparegut de Ciutat, Es Refugi.

“L’altre dia anava pel barri de la Creu, que és on viuen els meus pares, i pensava que és una llàstima que no hàgim trobat cap pel·lícula filmada allà”, comparteix Magdalena Brotons, “perquè ara tot són galeries d’art i establiments dirigits als guiris. I abans era com un petit poble, amb la seva merceria, el seu forn, la seva botiga de queviures… És cert que en tenim fotografies, però amb la imatge filmada la càmera fa un moviment que et permet recórrer els indrets. I resulta curiós, però els comerços també et donen la mesura dels llocs i dels moments. No dic que abans de la pandèmia no hi hagués franquícies, però d’ençà del 2020 crec que la globalització ha estat brutal, i d’això, en queda constància al llibre”.

Transformacions brutals

Tots aquests són només alguns dels exemples recents dels canvis que ha viscut Palma, terme municipal que ha acollit la majoria dels rodatges documentats al llibre, on apareixen també fotogrames amb localitzacions de pel·lícules molt més antigues i on el contrast amb el present és encara major. Així succeeix, per exemple, amb una escena de la pel·lícula La Estrella de Valencia, d’Alfred Zeisler, gravada al carrer de la Riera l’any 1933: s’hi intueix el teatre Principal, però no hi ha cap rastre de les escales d’accés a la plaça Major, que no arribarien fins a l’aplicació del Pla Alomar. I també són molt cridaners els fotogrames seleccionats d’El secreto de la pedriza, dirigida per Francisco Aguiló el 1926, on es pot veure el tramvia que passa per davant Cort i els impressionants canvis que han viscut els entorns de la Rambla i de la plaça d’Espanya, entre d’altres.

Tanmateix, fora de Palma també es varen rodar nombroses escenes a pel·lícules de tota casta de gèneres durant el segle XX –la diversitat de temàtiques de les cintes rodades a Mallorca va des del cinema d’aventures de Simbad y la princesa i Jack el negro a drames com El tiempo de la felicidad, passant per nombroses comèdies. Una de les localitzacions més cridaneres, de fet, pel canvi que s’hi percep avui dia respecte de les pel·lícules rodades entre els anys 20 i 30 del segle passat, com La novia del contrabandista, és la Cala de Sant Vicenç, a Pollença. “Veus les imatges dels anys 30 i et fa mal el cor”, reconeix Brotons, mentre que la seva companya ho defineix com “una de les transformacions més brutals que hem pogut documentar”. “En tot cas, sí que ens ha sorprès que, en tant que hi ha nombrosos rodatges a zones litorals, n’hi ha pocs a nuclis turístics, que és on probablement es percebrien més aquests canvis tan exagerats”, continua Maria Sebastián. “Mentre que, en pel·lícules rodades a altres bandes, el que crida l’atenció és adonar-te de canvis que et poden passar desapercebuts en el dia a dia i que per mi són simptomàtics del moment en què vivim, en què tot canvia tan aviat”. De fet, les dues professores d’Història de l’Art fotografiaren l’any 2021 els voltants de l’hotel Mediterráneo de Palma per comparar-los amb els fotogrames de pel·lícules com Vacaciones en Mallorca, del 1959, i Búsqueme a esa chica, del 1964, dirigides per Giorgio Bianchi i per Fernando Palacios i George Sherman, respectivament. Quatre anys després, ja feta la darrera reforma del passeig Marítim, també les fotografies de Brotons i Sebastián són part del passat.

Són més de mig miler les fotografies que omplen la publicació, editada per Lleonard Muntaner exclusivament com a llibre digital. “No és el primer pic que ho feim així”, respon l’editora Maria Muntaner, “perquè vàrem tenir una primera experiència amb el llibre exclusivament digital a principis d’any, amb un treball també de Maria Sebastián, en aquest cas amb Júlia Roman, Camins de la modernitat. Són llibres on la part visual té molt de pes, i en aquest de Mallorca filmada no només hi havia moltes imatges, sinó que és molt extens, tindria unes 600 pàgines si l’haguéssim imprès, així que vàrem decidir apostar només per una versió digital. Els llibres digitals són una part molt petita del nostre catàleg, però al final permeten donar sortida a aquest tipus de projectes”.

Més enllà de l’anàlisi de la transformació territorial que ha viscut l’illa de Mallorca en els darrers cent anys, el llibre permet també endinsar-se en un llarg llistat de curiositats i anècdotes que han deixat a l’illa algunes de les obres més famoses de totes les que s’hi han rodat. Entre d’altres, hi figuren la comparativa entre les escenes del ball que apareix a la versió cinematogràfica de Bearn que dirigí Jaime Chávarri, rodades a principis dels vuitanta a l’edifici on s’ubicava el Círculo Mallorquín, convertit ara en el Parlament, i un cartó de rodatge i fragments de l’informe de censura d’El Verdugo, de Luis García Berlanga. Una altra de les pel·lícules que ocupa nombroses pàgines del treball, i per mèrit propi, és El Mago, dirigida per Guy Green l’any 1968.

El xalet d’‘El Mago’

“Per adonar-te’n hi hauries d’anar a cercar exactament això i, així i tot, t’hi hauries de fixar molt”, avança Magdalena Brotons, “perquè no en queda ni rastre. Però a la coneguda com a platja del Mago, que ja sabem tots que rep el nom, precisament, per la pel·lícula que s’hi va rodar, s’hi va arribar a construir una casa, la d’Anthony Quinn, i després es va esbucar”. I, encara més, les investigadores en varen arribar a localitzar l’expedient i en reprodueixen els plànols al llibre. Era l’any 1967 quan es demanà la llicència per a la construcció d’un xalet de 260 metres quadrats, dissenyat per l’arquitecte Carlos Sobrón, que no tenia altra funció que la de decorat de la pel·lícula, com assenyalen les autores. “És la modificació més impactant de totes les que hem trobat, i la que probablement més pes té dins la memòria col·lectiva, però no és, ni molt manco, l’única”, relata Sebastián. A la mateixa pel·lícula n’hi ha almanco una altra: una capelleta que intenta emular l’arquitectura popular grega al Port d’Andratx, reconvertit en el port de l’illa grega de Phraxos per a la ficció, si bé d’aquesta altra construcció no n’han pogut localitzar més informació.

Tampoc no han pogut accedir a totes les localitzacions que tenien previstes després de destriar les que resultaven més significatives de la trentena de pel·lícules que formen part de l’anàlisi. “Alguna d’elles es va rodar a tants llocs que hauria bastat amb una per fer tot el llibre”, comparteixen les autores, “així que vàrem decidir que les aprofitaríem per fer la comparativa amb aquelles ubicacions que no sortien a cap altra cinta. Ara bé, ens va quedar pendent accedir a l’hotel Formentor, per exemple, perquè en aquell moment el devien estar esbucant, i també al castell de Bendinat”. Un altre dels llocs que han quedat pendents és Marivent, d’on no varen obtenir el permís de la Casa Reial per documentar-ne l’estat actual de l’exterior de l’edifici. És un dels escenaris de la pel·lícula Angustia mortal, rodada l’any 1968 i protagonitzada per Michael Caine. “En realitat, el veus que escala un mur, que és el de les Germanetes dels Pobres, de General Riera”, esclareix Maria Sebastian, “i quan bota no arriba allà sinó a Marivent. És la màgia del cinema!”.