El Mago, un escenari que el cinema transformarà en memòria

PalmaHi ha paisatges que, un dia, deixaren de ser només paisatge. Una història hi va fer niu i uns actors seguits per una càmera donaren vida a un relat que transformà l’entorn i la percepció que en teníem. Ara, aquell espai està condicionat i vinculat a la nostra memòria cinematogràfica. És ver que abans que hi arribàs el cinema ja hi havia el paisatge: la llum sobre la mar, el vent entre les mates, el perfil de les muntanyes, el silenci d’una cala. Però un dia hi arribà i ho transformà tot, se’l va fer seu, i fins i tot li posà nom: la platja del Mago, a l’interior de la cala de Portals Vells, al terme municipal de Calvià.

I Mallorca passà a ser una remota illa grega. L’estiu de 1967 s’havia d’iniciar a Spetses el rodatge d’El Mag, una pel·lícula basada en la novel·la homònima de John Fowles, dirigida per Guy Green i protagonitzada per Anthony Quinn, Michael Caine, Candice Bergen i Anna Karina. Però el cop dels Coronels del 1967 i la situació política grega varen obligar la producció a cercar una alternativa. Mallorca va oferir els paisatges mediterranis que necessitaven per convertir-los cinematogràficament en una illa grega. La pel·lícula, estrenada el 1968, va fracassar en taquilla i pocs la recorden ja, llevat dels qui s’acosten a aquest punt de la costa de Calvià i es demanen: “Per què el Mago? Vet aquí la resposta”.

El següent itinerari és tota una descoberta d’aquesta raconada amb encant de la costa calvianera, farcida d’històries i anècdotes. L’inici d’aquesta caminada és a Portals Vells, un conjunt de platges (Caló dels Reis, el Mago i Portals Vells), molt concorregudes els mesos d’estiu, que es troben a 8 km de Magaluf. No disposam de transport públic per arribar-hi. S’hi accedeix per la carretera de Cala Figuera, després de deixar a mà dreta la via que condueix fins a les urbanitzacions de Son Ferrer i el Toro.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de l’aparcament públic en direcció a la mar. Allà on acaba la carretera, una gran esplanada amb belles vistes de tota la cala, tenim la platja del Mago, a la dreta, i el caló dels Reis, a l’esquerra. Inicialment, prenem cap a aquesta platja, tot i que no hi arribam. La nostra intenció és baixar a la tenassa que s’ubica davall la balconada des de la qual acabam de contemplar una àmplia perspectiva de Portals Vells. Hem d’anar alerta en el descens, es tracta d’un coster molt llenegadís. Per tant, passes curtes, sempre assegurant un peu mentre l’altre avança.

A poc a poc, per damunt les roques, assolim la tenassa abans esmentada, davall la miranda natural on finalitza la carretera. Som a la punta que separa el caló dels Reis de la platja del Mago, ben encarats a la bocana de la cala, fitada per la punta de l’Estaca, a l’esquerra, i la punta del Xisclet, a la dreta. Si ens hi fixam, veurem als nostres peus, sobre el roquissar que vessa damunt la mar, restes d’obra feta amb formigó: es tracta d’un antic embarcador que potser ja existís abans de rodar El Mago, però que, si repassau la pel·lícula, hi surt clarament a diferents escenes.

Continuam vorejant la costa pel mateix caminet per on hem iniciat el recorregut fins a la platja nudista del Mago [15 min]. Travessam l’arenal i ens situam a l’altre extrem, on una escalonada ens situa sobre un caminoi que pren diferents direccions. Aquella que ens interessa a nosaltres és la que gira a l’esquerra. Orientats cap a migjorn, continuam fent passes per damunt de les penyes, amb la mar sempre a la vista. Anam a cercar la punta que separa la platja del Mago i la platja Gran de Portals Vells [30 min], on aboca les seves aigües el torrent del Comellar Fondo.

De la platja Gran de Portals continuam vorera de la mar per damunt les roques cap a la platja Petita, més a prop de la cova de la Mare de Déu. El tirany passa per darrere una caseta abandonada amb una petita terrassa sobre la mar, des de la qual gaudim d’una bella perspectiva de la bocana de la cala i de la torre de Portals Vells (1585), coneguda popularment com a torre del Moro, sobre la punta de l’Estaca. Sortim de la rada orientats cap a xaloc, seguint un tirany que s’enfila progressivament des de la mar cap a les pedreres de Portals Vells [45 min]. Fàcils de reconèixer, perquè el primer aspecte que ofereixen és el d’uns portals enormes, l’accés a les pedreres de marès que es troben allà des de l’Edat Mitjana.

Cova de la Mare de Déu

La semblança de l’obertura de les coves amb un gran portal fa pensar en un primer moment que l’indret rebé el nom de ‘Portals’ per aquest motiu i de ‘Vells’ per la seva antiguitat. Res de tot això! El mateix lloc apareix documentat a començament del segle XV (1419) com a ‘pedrera de port alt’, en aquell moment propietat del convent del Carme de Palma i ubicada dins l’antiga possessió de Rafaubetx. El nom de Port Alt, que després es convertí en plural i s’escrigué tot junt, prové de l’esplanada de roca situada davant les pedreres, des d’on s’embarcaven els carreus de pedra de marès per edificar, entre d’altres, la Seu i l’església de Santa Eulàlia. Com dèiem, una gran i profunda pedrera, documentada al segle XV amb el nom de Port Alt de Rafaubetx.

Un cop som dins les pedreres de marès, moltes coses ens sorprendran. La primera de totes, perquè la trobam tots just en accedir a l’interior, a mà dreta, és veure una capella esculpida a la paret nord-oest. Sembla que va albergar una talla de la Mare de Déu, dipositada per uns navegants genovesos el segle XV, on arribaren de manera atzarosa a causa d’un fort temporal. La imatge, molt venerada per tothom, homes i dones de Calvià, va estar dins la cova fins a l’any 1866, moment en el qual fou traslladada a l’oratori de Portals Nous, molt més avinent.

Iniciam la tornada des de la cova de la Mare de Déu, l’antiga pedrera de Port Alt de Rafaubetx, fins a la platja del Mago [1 h 30 min]. L’opció més senzilla és desfer passes pel mateix camí que hem seguit a l’anada, la qual cosa també ens permet gaudir d’una perspectiva diferent del mateix paisatge. També ho podem fer per un tram de la carretera que connecta per un camí de terra amb el nostre punt de partida.

@Fita_a_Fita