“L’explotació comercial ha convertit Gaudí en un clixé superficial i buit”

BarcelonaGaudí s’ha convertit en puntal indiscutible del gran negoci turístic de Barcelona i les conseqüències són nefastes, segons l’arquitecte i professor universitari Juan José Lahuerta (Barcelona, 1954). “L’explotació comercial ha creat un clixé vacu, superficial i buit destinat al consum ràpid”, assegura. Lahuerta, fins ara cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), s’acaba de reincorporar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica (ETSAB), des d’on dirigirà la Càtedra Gaudí. Un dels seus objectius és salvar l’arquitecte de la seva popularitat: “La Càtedra es va fundar el 1956 amb un objectiu clar, salvar Gaudí de l’oblit, de la indiferència i del perill de destrucció. Ara es tracta de rescatar-lo d’un altre perill, el seu èxit. És una destrucció molt més subtil però molt més demolidora”, afegeix.

Lahuerta, que ahir va ser presentat a la comunitat universitària de l’ETSAB, va insistir que un dels seus reptes serà lluitar contra la banalització de Gaudí i sobretot atreure l’interès d’investigadors internacionals: “Gaudí està segrestat i amagat rere una figura inventada i explotada comercialment. Estudiar-lo fa mandra i aquest perjudici l’ha de vèncer la Càtedra”, va assegurar. Lahuerta lamenta que Gaudí no tingui estudis internacionals comparables als que sí que tenen altres arquitectes de la seva època. Ambiciona que la Càtedra es converteixi en un centre d’estudis de l’arquitectura dels segles XIX i XX, i que estigui permanentment connectada amb l’arquitectura actual i amb la comunitat internacional. “El meu objectiu final és obtenir un gran catàleg científicament actiu dels fons de la Càtedra i de la universitat”, afirma.

No serà fàcil. Haurà de fer front a un dels grans problemes que arrosseguen des de fa temps les universitats catalanes: la manca de recursos. Ahir Lahuerta va aprofitar que al costat hi tenia Enric Fossas, el rector de la UPC, per demanar el “compromís ferm” de la universitat. Si la Càtedra Gaudí vol ser visible als ulls de la comunitat científica internacional o restaurar part del llegat de l’arquitecte necessita uns recursos que ara no té. De moment la Càtedra la formen Lahuerta i els becaris: “No ho podem fer amb un pressupost quasi inexistent, manca absoluta d’infraestructures administratives i sense estructures científiques”. Fossas va recollir el guant: “Faré tots els possibles per obtenir els diners necessaris però la universitat no té recursos. Seria desvestir un sant per vestir-ne un altre i no podem fer miracles”, va dir.

Entre els aliats que ja té la Càtedra, i amb qui Lahuerta espera poder firmar més acords, hi ha el MNAC: “Part del fons de la Càtedra ha sigut restaurat pel MNAC i forma part de la seva exposició permanent. Ara hi ha 40.000 plaques fotogràfiques que també necessiten ser restaurades i el nostre partner més natural és el MNAC”, va dir. Al febrer la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute van crear la Càtedra UB - Antoni Gaudí. Per a Lahuerta, no són competència perquè els objectius són molt diferents: “Fan conferències mediàtiques però no tenen un fons, ni història, ni un vincle real amb la universitat. Nosaltres tenim una missió acadèmica i no comercial. Estem al marge del mercat i de les discussions de focs artificials que no aporten gaire cosa”.