L’art de Sa Nostra es rifa en subhastes benèfiques

CiutadellaEl llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

Fonts de la Caixa expliquen que ja són 301 les obres que s’han subhastat amb aquesta finalitat. A Menorca se n’han organitzades tres en només un any, impulsades per la Fundació de Persones amb Discapacitat i Càritas. La darrera que va promoure l’entitat social de l’Església es va dur a terme a principis d’aquest mes d’abril a l’espai d’art Xec Coll de Ciutadella i va aconseguir recaptar més de 3.300 euros. L’any passat hi col·laborà també Can Albertí, que cedí les sales del seu hotel boutique a Maó per a l’exposició.

L’art, diu Càritas, “té el poder de transformar, d’emocionar i d’ajuntar voluntats al voltant d’una causa noble, un propòsit solidari”. Així que ven les seves subhastes com “una oportunitat per adquirir peces úniques i, a la vegada, per donar suport als projectes socials” que desenvolupa a Menorca.

Entre els originals que s’hi han rifat hi destaquen el que en diuen “metall esmaltat” de Pablo Ruiz Picasso, una obra gràfica de Rafel Joan, una aquarel·la de Pere Capellà, pintures d’Alfred Hutchison i Lindsay Mullen, dibuixos de Carmen Herrero i l’escriptor Pau Faner, obres de Mela Ferrer i Miquel Capó, unes fotos del llucmajorer Tomàs Montserrat (atribuïdes al catàleg a un “autor desconegut”) i algunes impressions del Cardenal Despuig i del pintor simbolista Odilon Redon, entre d’altres. El seu preu de sortida oscil·lava entre els 10 i els 500 euros, si bé s’acabaren adjudicant per més doblers. El més ben valorat fou un quadre sobre tela de Tomeu Coll, venut per 1.250 euros.

Obres ‘salvades’

Només queden al marge d’aquestes subhastes benèfiques les 52 obres del fons pictòric de CaixaBank que, un cop destriat tot el catàleg, es va considerar que tenien més valor i per això el Consell de Mallorca les va protegir i es van cedir al Museu de Mallorca. S’hi traspassaren pintures d’autors destacats com Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Llorenç Cerdà i Pilar Montaner, la primera dona que aconseguí exposar els seus originals en el museu.

L’anterior govern del Consell de Menorca també s’interessà el 2021 per recuperar les obres que havien guanyat el prestigiós premi Sant Antoni de pintura que Sa Nostra va organitzar entre el 1991 i el 2007 per donar suport als artistes emergents menorquins. Les obres, propietat de Bankia, foren cedides al Consell de Menorca, que així va poder treure a la llum els originals que, durant anys, havien estat oblidats a un magatzem i n’organitzà dues exposicions al·lusives. Entre aquestes obres ‘salvades’ de dins el calaix hi ha les fetes per Marc Jesús, Zulema Bagur, Pacífic Camps, Francesc Florit Nin i Llorenç Pons. Les altres s’han venut.

El menorquí Maties Quetglas, que en el seu dia també va cedir obres a les sales de Sa Nostra, on exposava de manera regular cada cinc anys, troba “poc raonable que les institucions, en lloc de cedir els originals a organismes museístics, els treguin a subhasta. No ho acab d’entendre”.

Patrimoni convertit en promoció turística

Juan Elorduy, que va ser el gestor cultural de Sa Nostra a Menorca, considera “vergonyós” que les obres que cedia a l’entitat cada artista que exposava a les seves sales acabin rifades en una subhasta, encara que sigui benèfica. “La majoria d’aquestes obres eren de poc valor, però suposaven un patrimoni que devia formar part d’una col·lecció. Així els ho prometia jo als autors. Ara bé, com podem crear patrimoni si dilapidam de cop tot el que vam anar creant?”, es demana.

Elorduy creu que, “en el fons, el problema rau en el fet que cap institució a Menorca s’està interessant pel nostre patrimoni artístic contemporani”. En aquest sentit, qüestiona fins i tot que ara es vulgui promocionar l’art des del Foment del Turisme, amb iniciatives com l’Opening Art que ha posat en marxa el Consell insular. “Ja no interessa el patrimoni per si mateix, sinó només si es converteix en un atractiu turístic”, es queixa.

La Fundació Foment del Turisme de Menorca ha programat múltiples activitats durant 19 dies d’aquest mes d’abril a galeries d’art i museus amb l’objectiu d’intentar avançar una mica la temporada. L’Opening Menorca 2026 ha estat l’esdeveniment més promocionat per les delegacions polítiques de l’illa que s’han desplaçat a les fires turístiques més importants, des de Madrid a Londres i Berlín, amb la idea de “situar l’illa a l’imaginari artístic internacional”.

Es vol aprofitar el filó obert des de la pandèmia per galeries internacionals establertes a Menorca, com Cayón, Albarran Bourdais, Nicola Quadri, Etesian i Hauser & Wirth, per “incorporar, així, de manera decidida l’art contemporani dins el relat turístic. Les galeries, els museus i l’artesania –diu el Foment– també són part essencial de l’experiència del visitant i del resident”.

L’Administració es fa així ressò del gran moviment econòmic generat per les galeries d’art internacionals que han obert seu a Menorca en pocs anys. Una proliferació que, diu el CEO de la Immobiliària Bonnín Sansó, José Pons, “ha situat Menorca a l’epicentre cultural, en un mercat internacional on abans no existia”. L’ha consolidada com “una destinació atractiva i tranquil·la, que manté l’essència i, a la vegada, acull esdeveniments”. Tot un “idil·li” que ha reactivat també la compra de propietats.

“Ningú no s’atrevirà a valorar els resultats de l’Opening”, diu Juan Elorduy. “Els galeristes estan contents i els del Foment, també, perquè així podran justificar la seva aposta per la desestacionalització” i el que han invertit dels seus pressupostos en la iniciativa.

Tothom en fa negoci, però no es preocupa de prioritzar l’art, ni de conservar obres que havien de formar part d’una col·lecció, ara ja fragmentada. Un projecte que se n’ha anat en orris, com el de l’antiga caixa d’estalvis absorbida per les entitats bancàries i el món financer.