Joan Carreras: "Encara soc dels ximples que creuen en el poder transformador de l'amor"

BarcelonaEntre la primera frase i l'última de Cor dels amants, del dramaturg i director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), van passar tretze anys. El 2007 va escriure l'obra, que és el seu debut, i el 2020 va decidir reprendre-la per acabar-la. "No vaig reescriure res, simplement vaig afegir-hi coses. Igual que passa amb la vida, que no pots canviar res, només sumar experiències", explica Rodrigues, que és l'actual director del prestigiós Festival d'Avinyó. L'artista portuguès s'ha instal·lat a Barcelona per dirigir una nova producció, Cor dels amants, protagonitzada per Marta Marco i Joan Carreras i que s'estrena aquest divendres al Teatre Lliure de Gràcia, on es pot veure fins al 25 de maig.

Amb aquest espectacle, Rodrigues volia explorar la idea de l'amor i el pas del temps. Per això va imaginar la vida d'una parella al llarg dels anys explicada a través dels dos protagonistes. L'obra arrenca en una situació d'emergència: un dels dos membres de la parella pot morir, necessita anar a l'hospital i cada minut és una eternitat. "En aquell moment es diuen que, si sobreviuen, viuran d'una altra manera. El risc de mort els porta a pensar que haurien pogut utilitzar el temps millor", assenyala Rodrigues. Però per canviar "es necessita temps", afegeix, i l'obra els acompanya en aquest viatge transformador fins al final de la vida i més enllà, que té una hora de durada a l'escenari.

"És una obra preciosa en tots els aspectes, en la seva simplicitat i en la profunditat. Encara soc dels ximples que creuen en el poder transformador de l'amor i en el seu poder curatiu. Ho és tot, a la vida", destaca Joan Carreras. "Em passaria hores dient el text, parlant sobre la vida, estimant. D'aquest espectacle me'n recordaré tota la vida", diu Marta Marco. Amb Cor dels amants s'han retrobat després de 22 anys sense treballar junts; l'última vegada que ho van fer va ser el 2002, amb La filla del mar al Teatre Nacional de Catalunya.

Una partitura musical

Cor dels amants destaca sobretot per la forma en què ha estat pensada. El text està concebut com una partitura musical: a vegades pren forma de monòleg, d'altres és un cor en què els intèrprets el diuen alhora o bé es converteix en un cànon. Això afegeix dificultats als actors, que han de coordinar-se al mil·límetre i no perdre el ritme en cap moment. "Ens col·loca en un lloc on hi ha el màxim compromís i l'acceptació de l'error. Hem assumit que la perfecció és impossible: passi el que passi, ens hem d'agafar de la mà i anar junts", diu Marco. "La partitura va de la polifonia a la cacofonia, i passa per registres i gèneres molt diferents. És una de les peces que més m'ha costat estudiar en tota la meva vida", afegeix Carreras.

Per donar tot el pes als actors, la posada en escena és minimalista. "Tinc una confiança cega en el poder i en la presència del Joan i la Marta. L'escenari estarà gairebé buit, amb una cortina i dues cadires. Hi apareixeran alguns objectes que dialoguen amb alguns moments mencionats a la peça, i prou", explica Rodrigues. Aquesta decisió formal respon a la seva idea de fer un teatre "d'evocació", centrat sobretot en la paraula i en els intèrprets. La llengua, a més, hi juga un paper fonamental. "La parella protagonista és un cor que parla a l'uníson. Per això no té sentit portar l'espectacle en la versió portuguesa, perquè si el públic no entén l'idioma és un problema", diu Rodrigues. Fer-ho en català, per a ell, ha estat una experiència molt gratificant: "Noto que no hi ha una distància cultural entre vosaltres i nosaltres. Després de fer la peça en francès i en grec, en català em sento com a casa".