Els 10 imperdibles del Grec
El festival proposa un viatge per la Mediterrània amb obres de Papaioannou, Mouawad i Portaceli
BarcelonaEl vaixell del festival Grec salpa avui amb la mirada posada en Grècia. Concebut aquest any com un viatge per la riba del Mediterrani, el Grec portarà la seva nau per països com el Marroc, Itàlia, França i Turquia de la mà d’artistes i companyies procedents d’aquests i altres llocs. També farà escala a Barcelona amb estrenes de dramaturgs i directors catalans com Pau Miró, Julio Manrique i Sergi Belbel. Aquests són els 10 espectacles que no poden faltar a la travessia pel mar del Grec.
Reflexions des de Grècia de Wajdi Mouawad
El dramaturg Wajdi Mouawad trepitjarà el Grec el 21 i 22 de juliol per partida doble. Mouawad hi desplegarà el seu díptic Des mourants. A Inflammation du verbe vivre partirà del mite de Filoctetes per traslladar-se fins a la Grècia actual i explorar els mons infernals de les ànimes abandonades. Ho farà interactuant amb imatges cinematogràfiques durant el muntatge.
L’autor d’Incendis i Ànima també fusionarà l’Atenes clàssica i la del segle XXI a través del mite d’Èdip. A Les larmes d’Oedipe, la segona part del díptic, les llàgrimes de l’heroi grec uniran la Grècia que va donar origen a la nostra civilització amb la Grècia dels efectes de la crisi. Tots dos espectacles es faran al Teatre Lliure.
Somiar des de la butaca amb Papaioannou
La potència visual del grec Dimitris Papaioannou prendrà forma a través de The great tamer (El gran domador), que serà del 2 al 4 de juliol al Mercat de les Flors. Considerat un dels grans poetes visuals de l’escena contemporània, Papaioannou encapçala un muntatge inundat per les imatges oníriques. A través de storyboards i d’una banda sonora creada pels intèrprets, l’espectacle se submergirà en els significats de l’existència humana des de les percepcions sensorials. El teatre visual també serà present al Grec des de la perspectiva de James Thierrée i la Compagnie du Hanneton, que construiran un univers de màgia i fantasia amb La grenouille avait raison (al Lliure, el 26 i el 27 de juliol).
Stefan Zweig vist pel teatre més innovador
Què és, realment, la compassió? Com podem fer-nos càrrec del dolor aliè? S’ho pregunta Stefan Zweig a Beware of pity (La impaciència del cor), que la companyia britànica Complicité traslladarà a l’escenari del Teatre Lliure el 8 i 9 de juliol en col·laboració amb la Schaubühne de Berlín. Amb un llenguatge carregat d’innovacions escèniques, els actors donaran vida a la història de l’oficial Hofmiller, un soldat austrohongarès que demana per ballar a una jove sense saber que no pot caminar per culpa d’una malaltia.
La festa més polifònica d’Israel Galván
El ballarí Israel Galván estrena una festa polifònica al Teatre Grec el 4 i 5 de juliol. S’hi trobaran la violinista i cantant Eloísa Cantón amb les seves investigacions en el món del folk i el rock, el guitarrista Emilio Caracafé, els bailaores El Junco i Ramón Martínez i el cantaor Niño de Elche. Tots ells compartiran escenari amb la ballarina japonesa Minako Seki, l’artista andalusa Uchi i la cantant tunisiana Alia Sellami. La fusió dels seus talents artístics donarà vida a La fiesta, que tindrà Israel Galván com a mestre de cerimònies i que crearà un llenguatge únic a partir de les aportacions de tots els convidats.
Acrobàcies de Tànger per qüestionar el món
Giravoltar sobre el propi cos per expressar els dubtes i les contradiccions. Així és com el Groupe Acrobatique de Tànger dona forma als interrogants de Halka, un espectacle de circ que serà al Teatre Grec el 12 i 13 de juliol. La companyia, que és un referent de l’acrobàcia tradicional del Marroc, erigirà piràmides de vertigen i figures espectaculars per expressar les contradiccions entre el món sagrat i el profà i per qüestionar el paper de la dona a la societat magribina.
Atenes sota la mirada de cinc dones de fer feines
A Grècia, com passa arreu d’Europa, les dones immigrants són majoritàriament les encarregades de les tasques de neteja. Ara, cinc d’elles pugen a l’escenari per plasmar la seva visió particular del país que les ha acollit. Clean city, d’Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris, fa d’altaveu de les seves experiències i de com la crisi ha propiciat una gran pressió de la comunitat immigrant. Malgrat que el missatge no és amable, el muntatge retrata la realitat des de l’humor enginyós. Clean city serà el 13 i 14 de juliol al Teatre Lliure.
Danses que repensen les ciutats i els espais buits
L’Aerites Dance Company equipara les ciutats actuals, que han rebut l’impacte de la crisi econòmica, amb grans cementiris de ciment. Per això la seva última peça s’anomena Cementary i reflexiona sobre com habitem a les ciutats i quins significats tenen els espais buits. Ho fa a partir d’una combinació de dansa, arts escèniques, poesia i teatre que s’instal·larà al Mercat de les Flors el 7 i 8 de juliol.
Convertir-se en protagonista d’una fugida
El públic de Fugit haurà d’estar disposat a escapar-se de tot el que se li presenti. Per aconseguir-ho, caldrà seguir els membres de la companyia Kamchàtka, que el conduiran pels carrers i les places del Poble-sec en una experiència teatral en moviment i farcida d’amagatalls imprevistos. Fugit, que es representarà el 26 i 27 de juliol, vol despertar reflexions sobre el valor de la solidaritat.
La censura entra a escena amb Emma Vilarasau
La censura es passeja tant per l’àmbit públic com pel privat. El dramaturg Pau Miró ho constata a Un tret al cap, un thriller teatral que exposa les contradiccions d’una periodista interpretada per Emma Vilarasau. La dona haurà d’enfrontar-se a la censura com a periodista, amb un cas que vol sortir a la llum, i des dels vincles familiars, amb una germana a qui no és capaç de dir certes coses. L’obra serà a la Beckett del 5 al 30 de juliol.
També en clau catalana, el Grec acollirà un Calígula dirigit per Mario Gas i encarnat per Pablo Derqui. A més, les T de Teatre estrenaran E.V.A. sota la direcció de Julio Manrique i Sergi Belbel rescatarà Paraules encadenades de Jordi Galceran.
Portaceli dona veu a les víctimes de Troia
La part teatral del festival es clourà amb una proposta eminentment grega. Carme Portaceli porta al Teatre Grec el 30 de juliol Troyanas, que fa aflorar els abusos a les dones durant la Guerra de Troia de la mà d’actrius com Míriam Iscla, Aitana Sánchez-Gijón i Alba Flores. El text d’Eurípides, versionat i traduït per Alberto Conejero, dona veu a dones violades, maltractades o assassinades impunement.
Una trilogia de dansa obre el Grec
Tres coreografies de Jacopo Godani interpretades per la Dresden Frankfurt Dance Company inauguren avui el festival Grec. La trilogia està formada per tres creacions abstractes: Metamorphers, basada en el Quartet de corda número 4 de Béla Bartók; Echoes from a restless soul, que aborda dos fragments de Gaspard en la nuit de Maurice Ravel, i Moto Perpetuo, que parteix del Neoclassicisme per derivar en els sons més contemporanis. La inauguració començarà a les 10 de la nit.