Cultura22/06/2021

La immigració marroquina entra al Grec

Julio Manrique dirigeix l'adaptació de ‘Carrer Robadors’ de Mathias Enard per inaugurar el festival de Barcelona

BarcelonaAquesta és una història de superació i d'amistat. L’aventura d’un jove marroquí amant dels llibres que, després de llegir sobre fugides heroiques a les seves novel·les, ha d’emprendre ell mateix un viatge iniciàtic cap a Europa per salvar-se. El director Julio Manrique, junt amb els dramaturgs Sergi Pompermayer i Marc Artigau, ha adaptat la novel·la de Mathias Enard que va ser finalista del premi Goncourt, Carrer Robadors, per inaugurar el Festival Grec. Serà a l’amfiteatre Grec de Montjuïc aquest cap de setmana, del 27 al 29 de juny. Després l’obra es podrà veure al setembre al Teatre Romea i els seus productors, Bitò, intentaran que faci temporada a Madrid, una gira àmplia, i fins i tot que surti a França. 

El carrer d'en Robador del barri del Raval és el destí final del periple del jove Lakhdar, que fuig de Tànger en plena Primavera Àrab i arriba a la Barcelona marginal i convulsa de la crisi econòmica i del 15-M. “És l’itinerari trepidant d’algú que és expulsat del seu lloc d’origen, dels seus referents, la seva tradició i la seva família i ho posa tot en qüestió –explica Manrique–. I acaba arribant a la conclusió que ell és més tot el que ha viscut, tothom qui ha conegut i tot el que ha llegit, que no pas els seus orígens”.

Cargando
No hay anuncios

Però aquesta història de ficció, escrita per Enard pràcticament en paral·lel a les notícies que ocorrien entre el 2010 i el 2012, s’acosta molt al relat autobiogràfic que farien molts migrants que en les últimes dècades han viscut en primera persona o de molt a prop un viatge com el del Lakhdar. En aquest sentit, Carrer Robadors transcendeix l’escenari i es converteix en un espectacle que té la funció de visibilitzar tant l’experiència dramàtica de molts dels nostres conciutadans com també de promoure la diversitat actoral, col·locant actors d’origen àrab en escena. Per això la productora va obrir un càsting, conscient que la inauguració del Grec és “una tribuna potent”, diu Manrique, per defensar la diversitat i que se senti parlar català, castellà i àrab al Teatre Grec.

Moha Amazian, Ayuob el Hilali, Mohamed el Bouhali i Abdelatif Hwidar són els actors d’origen marroquí –tots amb experiència– que formen aquesta companyia que també compta amb Carles Martínez, Elisabet Casanovas, Anna Castells i Guillem Balart com a protagonista. Ell és “una mena d’heroi tràgic que té un destí”, explica l'actor. La resta, que interpreten desenes de personatges, són constel·lacions al seu voltant i li obren o li tanquen portes.

Cargando
No hay anuncios

La veu dels nouvinguts

“Ni un xino, ni un moro, ni un negre; avui no hi ha cap actor que tingui la solvència dramàtica que té en Guillem per protagonitzar aquesta obra”, diu El Hilali per defensar l’elecció d’un català blanc per fer d’immigrant. “Hem d’intentar que les coses canviïn, però és un procés natural. De mica en mica. No s’ha d’imposar, ni batallar, ni victimitzar. Nosaltres també hem d’aprendre a explicar les nostres històries”, afegeix l’actor, fill de Cornellà. “La pregunta no és per què en Guillem fa d’àrab sinó per què jo no puc fer de metge i que a ningú li sembli estrany”, defensa el vigatà Moha Amazian. “Jo soc optimista –diu Mohamed el Bouhali–, però sobre la immigració hi ha un discurs estancat en l’assistencialisme i a ningú li passa pel cap què podem fer des de l’art”. Per això tots veuen Carrer Robadors com un trampolí extraordinari per donar veu a altres protagonistes. “Enard té un coneixement profund de la societat marroquina. No transita per clixés, ni per llocs comuns, ni per la postal de turista. No hi ha paternalisme, sinó coneixement i respecte”, afirma Hwidar. "És molt important que t'escoltin", afirma El Hilali. "Ens han escoltat i tots hi hem après. Crec que és molt ric i esperançador que el teatre faci coses així", conclou Amazian.