Les escoles centenàries de la Casa Blanca

Palma“L’ edifici esmentat constituirà un model en la seva classe, un vertader palau de l’ensenyament primari, de línies senzilles, però elegants, de grans proporcions i amb un acabat perfecte...”. Així definia el diari La Almudaina, l’octubre del 1929, l’edifici de l’escola de les nines que s’acabava de construir a la Casa Blanca. Uns anys abans, el 1926, se n’havia edificat el primer, que va passar a ser el dels nins.

Avui, la Casa Blanca és una demarcació de Palma formada per una vasta extensió d’horts i per un dels nuclis de població més petits del municipi, en què destaquen els dos edificis escolars. Però, tornant a la cita del diari La Almudaina, per què es varen fer uns edificis escolars tan destacats en un poble tan petit? Per entendre-ho, hem d’anar una mica més enrere en el temps. A mitjan segle XIX, la possessió de la Casa Blanca formava part de l’antic pantà anomenat prat de Sant Jordi, un terreny malsà, inundat tot l’any, majoritàriament improductiu i carregat de moscards que feien estralls en la població i que l’enginyer belga Paul Bouvy, a partir del 1845, amb el seu projecte de dessecació, havia convertit en un lloc habitable i productiu.

Arran de la dessecació es va construir el poble de la Casa Blanca, i el principal promotor en va ser Antoni Mulet Ferragut (1869-1928), una gran figura dels negocis a Mallorca, president del Sindicat de Desguàs i Sanejament del prat de Sant Jordi i Son Sunyer i propietari de moltíssimes finques, entre les quals, Can Mirabò i Can Morei, a la Casa Blanca. L’empresari, amb la seva bona vista pels negocis, va pensar que trossejant les finques esmentades i venent les parcel·les resultants faria un negoci molt rendible. I per fer més atractiva la compra de les noves parcel·les va considerar imprescindible que aquell nou poble tingués unes escoles. Les escoles, idò, més enllà de ser una institució bàsica per a la societat, que sí que ho varen ser, també eren un esquer, un reclam, un ganxo. Tant és així, que el mateix Antoni Mulet va donar el solar a l’Ajuntament per construir el primer dels edificis. Com es pot veure, el negoci de l’especulació immobiliària ve d’enrere.

L’escola nacional

Els edificis de l’escola de la Casa Blanca varen ser dels primers erigits a les foranies de Palma; es construïren durant la dictadura de Primo de Rivera. A final del 1924, el Consistori va rebre una instància de part dels veïns de la Casa Blanca en la qual oferien un solar per construir-hi una escola. L’Ajuntament va oir la petició i es va constituir un Patronat, presidit pel mateix Antoni Mulet Ferragut, el qual gestionaria les obres sota la direcció de l’arquitecte municipal Gaspar Bennàzar. L’edifici es va acabar el 1926, tot i que s’inaugurà el curs 1927-1928.

Però la qüestió no s’aturava aquí. La voluntat era alçar-ne una de nova, la de les nines, i cases per als mestres. Així, s’aconseguí la donació d’un nou solar per part de la senyora de Son Santjoan, Maria dels Dolors Truyols Villalonga, vídua de Lluís Despuig. S’acabaria el 1929, però no s’inauguraria fins al 1931.

Mestres i innovació educativa

Amb la primera escola subvencionada per l’Ajuntament, del 1925, potser una mica abans, comença la història de l’educació a la Casa Blanca, un lloc d’innovació educativa amb uns mestres pioners en aquest sentit.

El primer mestre d’aquella escola, que es devia ubicar en un pis o casa, va ser Miquel Capó Capó, substituït per Antoni Ques, que després seria mestre de l’escola de nins i, més endavant, de l’Escola Nacional de Sant Jordi. El mes d’agost del 1926 també hi va ser destinada una mestra, Francisca Bosch Terrassa.

Fins a la Guerra Civil varen ser molts els mestres compromesos i apassionats que varen implementar els postulats pedagògics de l’escola nova, però qui ho exemplifica millor és el mestre Francesc Rosselló Gil, que va ser a la Casa Blanca entre el 1928 i el 1933. Rosselló Gil va ser una figura destacada dins el panorama pedagògic mallorquí; director d’El Magisterio Balear, articulista, col·laborador assidu del Museu Pedagògic provincial de les Balears, autor de diversos llibres de temàtica pedagògica i seguidor de les metodologies de Freinet. A més, era un gran dibuixant i entenia el dibuix com a eina fonamental per a la formació de l’infant. Defensava que a través de les arts pictòriques es potenciava la creació, la personalitat, l’espontaneïtat i les capacitats.

Arribada de la Segona República

L’arribada de la Segona República suposà un impuls fonamental per a l’Educació. L’aparició del Museu Pedagògic, constituït a les Balears el 1918 per l’ínclit i dinàmic inspector Joan Capó i Valls de Padrines, fou essencial en la tasca de les escoles. Hi havia influït la creació de la Institución Libre de Enseñanza (fundada a Madrid, el 1876, per, entre altres catedràtics, Francisco Giner de los Ríos), un projecte pedagògic innovador amb profundes conviccions ètiques, racionals i humanes. En aquest context és on hem d’inserir l’escola de la Casa Blanca fins a la Guerra Civil.

Per la seva transcendència, podem mostrar dos moments que defineixen bé aquells anys inicials de les escoles de la Casa Blanca, extensibles a tota la geografia espanyola. Es tracta de dues inauguracions. La primera, de les reformes dels edificis escolars (setembre del 1931), per part de les autoritats republicanes. La segona (octubre del 1936), la festa de reposició dels crucifixos, pels governants sorgits del cop d’estat.

L’ambient republicà

El diumenge 20 de setembre del 1931, una comitiva de polítics republicans, acompanyats per periodistes, acudiren a la Casa Blanca per reinaugurar l’Escola Nacional de Nines, reformada tot seguint mesures higienistes. La dels nins també es va reformar.

Les reformes, efectuades per l’Ajuntament republicà, cercaven que els edificis escolars disposassin de les dependències necessàries per desenvolupar-hi les innovacions educatives progressistes. Es poden extreure de les cròniques d’aquell dia dels diferents diaris. A l’acte acudiren diferents regidors de Palma, encapçalats per Emili Darder, aleshores president de la Comissió de Cultura i representant del batle, l’inspector Joan Capó i el nou governador de les Balears, Máximo Cajal. Els esperava un públic nombrós. L’obertura oficial de les portes de l’escola la va fer Emili Darder. Entre el públic casablanquer hi havia els membres del Patronat, el mestre Francesc Rosselló i la mestra Magdalena Lladó, amb els nins i nines de les escoles.

A les cròniques es diu que les dependències escolars són totes espaioses, ben ventilades i amb molta llum. L’edifici constava de dues aules, una per a classe i una altra per a sala de labors, guarda-roba i habitació per als llibres, un àmplia cambra de bany amb lavabos, vàter i dues dutxes, un petit camp escolar, jardí, i dos pavellons completament independents perquè hi visquessin els mestres. Joan Capó insta a aprofitar aquesta escola perquè a Ciutat encara n’hi havia moltes sense aquests serveis.

En aquest sentit, i per la preocupació per la salut, sovint expressada pel metge i regidor Darder, el periodista de La Almudaina ressenyava en les paraules, que traduïm del castellà, però que Darder va pronunciar en català: “Teniu una escola digna que reuneix les condicions pedagògiques i higièniques que moltes no tenen. Això us ha d’encoratjar a enviar els vostres fills a l’escola en benefici propi”. I indicà a la mestra que “aquestes instal·lacions no han de ser simple decoració. Cada matí les dutxes han de funcionar per a cadascuna de les nines”.

El mestre Rosselló Gil pocs dies després de la inauguració va publicar un article a Correo de Mallorca, entusiasmat per les escoles, ‘Realitats del problema escolar. Palma compleix’, en el qual donava l’enhorabona a les autoritats: “Han sabut fer feina amb decisió i estima. [...] escoles capaces que la República ha acabat revestint, i que ha dotat de quant detall pogués somiar el més exigent pedagog o el més escrupolós higienista”.

La benedicció dels crucifixos

En contrast, i per veure quin era l’ambient de l’escola del nacionalcatolicisme, es pot acudir a la inauguració del 1936, després del cop d’estat contra el legítim govern republicà, dels crucifixos a les dues escoles, i la consagració de l’escola de nines.

Del diari La Almudaina (21-10-1936) transcrivim diversos detalls de l’article ‘En el llogaret de Casa Blanca. Benedicció de crucifixos’: “Varen organitzar una bonica festa amb motiu de la benedicció de Crucifixos [...] amb gran concurrència de gent de la Casa Blanca i llogarets veïns. La cooperació de Falange Local, especialment dels caps, senyors Torregrosa i Verger, va donar gran rellevància a un moment tan simpàtic [...]. Per a la benedicció i celebració de la missa es va aixecar un altar al pati de les Escoles Nacionals de nines i pàrvuls, al centre del qual figurava una gran creu de flors naturals. Zaforteza [el batle] [...] va explicar als escolars una bonica lliçó de patriotisme, tot lloant com es mereix l’obra i la personalitat del cap de l’Estat, el general Franco, que nou Constantino sap fer del signe de la creu l’emblema de la pàtria que neix de l’heroisme de les joventuts espanyoles”. Durant la missa, un dels trimotors de l’exèrcit de l’aire va sobrevolar la cerimònia, “baixíssim, abans i després, i en plena missa”.

Mentrestant, els promotors republicans de les escoles, com Francesc Rosselló Gil i tants altres mestres, eren represaliats, perseguits, empresonats i assassinats.