'La Balanguera' ens mallorquinitza

PalmaEls mallorquins no coneixem el nostre himne. En el nostre país, si no ets de Sóller o una persona una mica estrafolària, no saps cantar La Balanguera. I amb el fet de saber-la cantar vull dir sencera, no només fer la tornada, i amb l'emoció que requereix.

Els humans hem de menester símbols per coordinar-nos i generar harmonia social: banderes, escuts, relats històrics o fins i tot seleccions de futbol. Això que pot parèixer una mica passat de moda és necessari, ens vincula al món que ens envolta i ens ajuda a donar sentit i solidesa a la nostra existència. Contribueix a fer-nos part de la comunitat. I les cançons són fonamentals per això, especialment quan tenen una càrrega política tan grossa en el cas dels himnes nacionals. I que no us enganin, igual que és necessari, és inevitable. No existeix el 'buit' simbòlic, igual que no existeix el buit de pertinença nacional. Si no hi ets tu, n'hi haurà un altre.

Quina classe de país podem ser els mallorquins si no sabem ni cantar una cançó de germanor, tots a una, unint gent de totes les sensibilitats polítiques. I aquí no valen cançons populars com els goigs de Sant Antoni i Sor Tomasseta, els quals tenen un poder enorme de generar sentiments de pertinença, però normalment locals i mals de polititzar. Necessitam un himne per unir-nos a tots i que ens permeti reconèixer-nos com a part d'un mateix poble.

Tot això és a la vegada conseqüència d'una incapacitat i la causa de moltes deficiències. La incapacitat del mallorquinisme ha estat no arribar a popularitzar l'himne i fer-lo estimat més enllà dels cercles de lletraferits i fervents nacionalistes. Costava tant fer que tots els nins l'aprenguessin a l'escola? Tenim la competència per fer el currículum escolar, o almanco una part d'ell. Per què no hem fet servir el poc que tenim? Jo aquí hi veig deixadesa.

Amb aquesta manca de símbols que generin comunitat, autoestima i moments de catarsi col·lectiva, és molt difícil articular res que valgui la pena des de Mallorca i per Mallorca. Com hem de manifestar-nos per defensar els nostres interessos si no sabem molt bé qui som com a subjecte polític? Som 'residents'? Som mallorquins? En quin sentit ho som? Com hi ha d'haver una manifestació contra el dèficit fiscal de les Balears si la gent no sap distingir la bandera de Mallorca de la de les Balears? És molt greu tot això. I estic convençut que una part de la desmobilització que pateix la nostra gent s'explica per això que dic: ens falten elements cohesionadors.

Per sort ens queda l'Obra Cultural Balear, que no només manté quasi en solitari la flama de la nostra tradició nacional (potser és més una espelmeta). També té la intel·ligència d'entendre la importància que té pel país una cosa aparentment tan banal com cantar La Balanguera arreu de Mallorca, implicant tothom, també els centres educatius.

Potser els nins i joves, gràcies a la iniciativa de la cantada i les sessions que li han hagut de dedicar a classe, qualque dia cantaran La Balanguera a les manifestacions que es destil·lin en la seva època. Això els farà més forts a ells i a tots nosaltres.

Dia 29 de maig és un bon moment per trobar-nos i repassar la lletra del nostre himne. Que sigui ple de mallorquins que, malgrat les diferències particulars i les desiguals capacitats d'afinació, aconsegueixin que "l'efecte cor" converteixi el conjunt en una sola veu que no desafina.