Alcanada, la central que il·luminà la Mallorca turística

PalmaEl 1892 el menorquí Francesc F. Andreu impulsà la primera central elèctrica de les Balears, Eléctrica Mahonesa. La primera de Mallorca s’inaugurà a Alaró el 1901 per iniciativa dels germans Gaspar i Josep Perelló Pol, comerciants locals de sabó i oli. El 1902 l’electricitat arribà a Manacor amb la companyia Servera i Melis. I el 1903 seria el torn de Palma gràcies a la Compañía Mallorquina de Electricidad, que construí una central prop de la platja de Can Pere Antoni amb disseny de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Com a infraestructures pioneres, també hi hagué les centrals hidroelèctriques del Gorg Blau (1905) i de la Costera (1908). A Eivissa, la primera central elèctrica data del 1907 i el seu artífex fou l’empresari Abel Matutes Torres.

El 1927 nasqué Gas y Electricidad S.A. (Gesa) a partir de la fusió de Compañía Mallorquina de Electricidad amb Sociedad Alumbrado por Gas en Palma, fundada el 1858. El 1955, a l’inici del boom turístic, l’empresa decidí construir una nova central a Mallorca sota la direcció del reputat arquitecte Ramón Vázquez Molezún. El lloc elegit va ser Alcanada (Alcúdia), a la finca del Llatzeret. Situat arran de mar, era un emplaçament on les calderes es podien refrigerar ràpidament i on el carbó podia arribar amb facilitat. Es descartà ubicar el complex al vessant de la badia de Pollença per evitar que fos visible des de l’exclusiu Hotel Formentor. En canvi, a la part de la badia d’Alcúdia la indústria turística encara no havia aixecat el vol.

Poblers gelosos

La construcció de la central elèctrica d’Alcanada, de dues imponents xemeneies, requerí professionals qualificats de la Península, on el sector siderúrgic estava més avançat. Un d’ells va ser Jose Rojo Sierra, un jove de 26 anys de Barakaldo (Biscaia). Des d’aquest poble basc, la seva vídua, la poblera Simona Pol Mir, de 89 anys, fa memòria d’aquella aventura. “Aleshores ell tenia 26 anys i era oficial de primera de calder. Amb una vintena més de treballadors, l’enviaren a Mallorca per ajudar a muntar les calderes d’una nova infraestructura. Era un grup format no només per bascos sinó també per altres operaris del nord d’Espanya i d’Andalusia. A l’illa, s’allotjaren en un hostal de sa Pobla, que estava a uns 20 quilòmetres d’Alcanada”.

Aquells nouvinguts se sentiren uns privilegiats en la nova destinació. “Cobraven –afirma Pol– molt més que la resta de gent de sa Pobla, que vivia del camp. Tenien motos amb les quals pogueren conèixer millor Mallorca. En acabar la feina, sortien a prendre cerveses pels bars del poble”. El flirteig amb les pobleres causà tensions. “Els poblers cercaren bregues amb ells. No podien consentir que gent de fora els robassin les al·lotes. Ens deien: ‘Ja ho veureu. Quan partesquin, us deixaran tirades’. No va ser el cas d’en Jose, el meu enamorat”.

La nova il·lusió de la poblera quedà aixafada per un rumor. “Una dona que feia feina a l’hostal dels operaris de Gesa em xiulà que en Jose rebia cartes de la seva dona, amb qui ja tenia filles. Allò m’indignà molt. El vaig anar a cercar tot d’una i li vaig cantar les quaranta: li vaig dir era un pocavergonya i que no el volia tornar a veure pus mai més”. Trasbalsada, Pol, educada a ca les monges, partí a confessar-se amb el capellà de sa Pobla. La seva reacció no fou l’esperada. “Em tranquil·litzà. M’assegurà que tot allò era mentida. Ell sabia que les cartes de la discòrdia eren en realitat de la seva germana, que era mare de dues criatures”. Llavors arribà la reconciliació. “En Jose m’insistí que si anava amb mi era perquè m’estimava”. La jove enamorada s’hagué d’omplir de valor per comunicar la notícia a casa. “Ma mare va posar el crit al cel quan va saber que m’havia enamorat d’un ‘foraster’”.

El 1958, dos anys després de festejar, arribà el dia de les noces. Fou l’any en què també entrà en funcionament la central elèctrica d’Alcanada. “Després d’haver-ne muntat les calderes, en Jose es quedà sense feina. Alguns companys seus obriren una ferreria a sa Pobla. Ell, però, s’estimà més tornar a Barakaldo, on tenia feina assegurada. Jo llavors estava embarassada del meu primer fill”. L’adaptació per terres basques no fou fàcil. “M’enyorava molt de la família. Al cap d’un any va morir ma mare. Si no hagués mort, segur que hauríem tornat a sa Pobla. Jo som l’única de les cinc amigues casades amb un peninsular que partí a viure a fora”. Pol no es penedeix en absolut d’haver-se deixat dur pels dictats del cor. “En Jose m’ha donat quatre fills i ha estat l’amor de la meva vida. Vaig poder gaudir poc temps de la seva companyia. Morí d’un atac de cor a 49 anys. Jo en tenia 40”.

El Murterar

El maig del 1960, des del País Basc, la poblera pogué veure a través del NO-DO com Franco inaugurava oficialment la central elèctrica d’Alcanada –en aquella ocasió també es desplaçaria per primer cop fins a Menorca per tallar la cinta de la de Maó. Era la segona vegada que el dictador visitava Mallorca, on, entre el 1933 i el 1935, en temps de la Segona República, havia estat destinat com a comandant militar de les Balears. La primera es produí el maig del 1947. Fou amb motiu de la inauguració del monòlit de la Feixina de Palma dedicat a les 765 víctimes del creuer Baleares, enfonsat el 1938 per l’armada republicana davant les costes de Cartagena.

El 1968 Palma sumà una nova central elèctrica, la de Sant Joan de Déu, al Coll d’en Rebassa. Complementava la que el 1903 s’havia obert a la platja de Can Pere Antoni i que als anys 70 seria enderrocada –el 1977, just al davant, s’inaugurà l’avantguardista edifici de Gesa, obra de l’arquitecte Josep Ferragut, assassinat el 1968. A mitjan 70, davant la demanda de consum elèctric d’una illa bolcada de ple en el turisme, la companyia projectà una altra central a Alcúdia. S’ubicà al solar del Murterar. Aferrat a l’Albufera, estava a dos quilòmetres de distància de la mar i a deu de la d’Alcanada.

Per a aquella construcció, una altra vegada se sol·licitaren professionals qualificats. Un d’ells va ser Constantino Diego Carrera, natural de Santander. “Jo –recorda avui a 90 anys– havia arribat a Mallorca el 1963, a 27 anys. Formava part del segon grup que vingué de la Península per continuar els treballs de condicionament de la central d’Alcanada. Ens vàrem allotjar al mateix hostal de sa Pobla. De seguida vaig conèixer una poblera. Va ser la dona amb qui em vaig casar i que feu que em quedàs a viure aquí. Prop de quinze anys després també em demanaren per anar a muntar les calderes de la central del Murterar”.

Hotelers indignats

Els primers a alçar la veu contra aquelles obres varen ser el GOB i Unió de Pagesos, fundats el 1973 i el 1976, respectivament. Joan Mayol, un dels històrics dirigents de l’entitat ecologista, no s’està de recordar una anècdota curiosa: “Els hotelers del Port d’Alcúdia se sumaren a la nostra campanya no per cap mena de sensibilitat ecologista, sinó perquè no volien que una central elèctrica els impedís urbanitzar la resta de l’Albufera”. Els activistes no aconseguiren aturar el complex del Murterar, que s’inaugurà el 1981 amb una gegantina xemeneia. “Vista la reacció dels hotelers va ser un mal menor que haguérem d’assumir. Si no, avui tota l’Albufera, que fou declarada Parc Natural el 1988, estaria plena d’hotels. Nosaltres, tanmateix, ens quedàrem amb la satisfacció d’haver imposat tres condicions a Gesa: la compra d’una parcel·la bastant gran on abocar les cendres de la central, en lloc de fer-ho a dins l’Albufera; el soterrament dels canals de refrigeració que connectaven amb la mar; i el condicionament de les línies elèctriques amb un dispositiu anticol·lisió per als ocells, la qual cosa fou una mesura pionera a tot l’Estat”.

El Murterar acabà substituint la central d’Alcanada, que tancà el 1984. A principi dels anys 90 el GOB sí que aconseguí paralitzar la construcció de la central elèctrica de l’Estalella, a la costa de Llucmajor. L’entrada al segle XXI duria noves alegries. El 2002 tancà la central de Sant Joan de Déu Coll d’en Rebassa i el 2019 s’inicià el procés de desmantellament del Murterar amb la intenció que sigui definitiu aquest 2026 –és una de les darreres centrals tèrmiques de carbó encara operatives a Espanya.

Avui, a Palma, les centrals que estan en funcionament són la de Son Reus (2001) i Cas Tresorer (2008), que utilitzen gas natural. A tot Mallorca, gran part de l’energia prové directament del sistema elèctric peninsular –n’hi ha d’eòlica, nuclear, hidroelèctrica i solar. Sota la supervisió de Red Eléctrica de España, arriba a través d’un cable submarí d’alta tensió que connecta Sagunt (València) amb Santa Ponça (Calvià). Del 2006 són les primeres centrals fotovoltaiques a l’illa. En l’actualitat n’hi ha prop 140. La plataforma ‘Renovables sí, però així no’ no es cansa de denunciar el fort impacte paisatgístic que provoquen en sòl rústic.