Cultura 26/08/2020

Els versos de Guillem d'Efak musicats per Joan Martorell pugen a l'escenari del castell de Bellver

Marta Elka cantarà les composicions de 'Manual inacabat (per anar per la vida)' en el 25è aniversari de la mort de D'Efak

Ara Balears
2 min
Guillem d'Efak.

PalmaEnguany fa vint-i-cinc anys que va morir l'artista Guillem d'Efak i el compositor Joan Martorell torna a pujar a l'escenari el seu projecte Manual inacabat (per anar per la vida). Ho farà aquest dimecres horabaixa al castell de Bellver en el marc del festival Sons de Nit, que organitza l'entitat Fonart. Es tracta d'un recull de poemes de l'escriptor mallorquí –alguns d'inèdits– que Martorell va musicar i els va publicar en un llibre-disc que pren el títol d'un dels poemes.

Al concert d'aquesta nit, a més d'aquestes 12 peces, n'interpretaran quatre més de noves. Martorell serà al piano; Marta Elka és la veu; Toni Pastor, a la guitarra, i Agnès Vanrell als rapsodes. "És un viatge per les emocions a través de les qüestions que aborden els versos de D'Efak: la mort, l'enamorament, el sexe, la decepció...", detalla Martorell.

Per ell no ha estat fàcil posar una estructura musical, perquè Efak té molts versos lliures. El que l'ha fet endinsar en la seva obra és "la manera tan clara que té de comunicar, ja que és capaç, alhora, de remoure't", afegeix. Manual inacabat (per anar per la vida) ha estat per Martorell també un viatge personal, a través dels versos que l'han colpit d'una manera més íntima, que no són sempre els més coneguts.

Guillem d'Efak va ser un dels principals representants mallorquins de la Nova Cançó en ple franquisme, tal com recorda el periodista Antoni Janer a l'article Quan cantàvem la llibertat. Nascut el 1930 a la Guinea Equatorial, el seu pare era un manacorí funcionari colonial. A dos anys, a D'Efak el varen traslladar a Manacor i el varen deixar a càrrec de la germana del seu pare.

El 1965 va mudar-se a Barcelona i, un any després, va inaugurar La Cova del Drac, mític local d'actuacions de la Nova Cançó. A poc a poc, va anar deixant la música per endinsar-se més en l'escriptura. El 1980, després de quinze anys al Principat, tornà a Mallorca. Es va fer militant d'Unió Mallorquina com a partit que podia fer possible el redreçament cultural i polític del país. El 1994, un any abans de la seva mort a conseqüència d'un càncer, va rebre un gran homenatge a l'Auditòrium de Palma.

En els darrers anys, hi ha hagut multitud de projectes culturals –sobretot impulsats per joves– que han revisat la seva obra, l'han recuperat i han revifat el seu llegat. S'han fet obres, el muntatge teatral Negret de Guinea de Corcada Teatre; el documental L'ànima negra de l'illa, produïda per Manual Produccions; i l'auca que glossa episodis de la vida del Fill Il·lustre de Manacor, amb textos de Joan Vilamala i Toni Galmés.

Darrers concerts

Amb totes les dificultats imposades pel covid-19, el festival Sons de Nit ha pogut fer-se mantenint gairebé tot el cartell, i aquestes setmanes oferirà els darrers concerts del cicle. La següent cita és el concert de Juan Perro al teatre Principal de Maó, aquest dijous; el seguirà The Swing Cats, presentant Used to be Duke al Claustre de Sant Domingo de Pollença (27 d'agost); i tancaran el cicle Mariola Membrives i Toni Vaquer, en un concert al castell de Bellver l'1 de setembre.

stats