La Fúmiga farà el darrer concert a Mallorca: “Volíem que tot plegat fos una història bonica fins al final”

PalmaLa Fúmiga posarà punt i final a la seva carrera a l'octubre de 2026 amb els darrers concerts, el 17 d'octubre a Barcelona i el 24 d'octubre a València. A Mallorca, els d'Alzira s'acomiadaran abans, el 29 de maig en el marc del festival Tribufest, a Felanitx. La banda, nascuda a Alzira el 2012, es retira després de més d'una dècada en la que ha recorregut centenars d'escenaris, omplert desenes de sales i comptat amb milions de reproduccions a les plataformes digitals. Des dels seus orígens vinculats a la Societat Musical d’Alzira, La Fúmiga ha traslladat als escenaris l'energia de les xarangues i les bandes, fusionada amb sonoritats urbanes i festives. Parlam amb el seu vocalista, Artur Martínez.

El 29 de maig actuau a Felanitx. Serà el vostre darrer concert a Mallorca?

— Sí, necessitàvem acomiadar-nos de Mallorca. Des del primer disc sempre hi hem vengut com a mínim una vegada. Ens hauria agradat ser-hi més sovint, però a vegades el context ho feia complicat. Quan va aparèixer el Tribu Fest de Felanitx, ens va semblar l’oportunitat perfecta: és una proposta molt bonica i ens fa molta il·lusió poder dir adeu i donar les gràcies al públic d’aquí.

Per què heu decidit posar punt final al projecte?

— És una decisió que ve de lluny. Tot i que el grup està en un molt bon moment, per damunt de tot som amics, i això ha pesat més que qualsevol altra cosa. Fa anys que vam decidir posar una mena de data de caducitat per poder tornar a les nostres vides i evitar el desgast. Volíem que tot plegat fos una història bonica, sense arribar al cansament físic o mental.

Té a veure també amb la relació que teniu amb la música com a feina?

— Sí. Sempre ens ha fet respecte convertir la música en l’única feina. Hem compaginat el grup amb altres feines durant anys. Ha estat dur, però ens ha donat molta llibertat i pau mental, perquè sabíem que fèiem música perquè volíem, no per necessitat.

Quina sensació teniu després de més d’una dècada sobre els escenaris?

— No ens ho hauríem imaginat mai. Nosaltres només volíem ser una xaranga, i tot el que ha vingut després ha estat una sorpresa. Hem anat improvisant i, sovint, no hem tingut temps d’assimilar el que ens passava. Aquesta gira de comiat ens està permetent viure-ho amb més calma, i estam contents, emocionats i també una mica nostàlgics.

Diríeu que tothom és capaç de gravar un disc o tenir un grup?

— Nosaltres no som especialment talentosos ni els millors músics o lletristes. Però hem connectat amb la gent des de la humilitat, la feina constant i també una mica de sort. Veníem del conservatori i de la música de carrer, i mai havíem fet una cançó quan vam començar. Per això creiem que sí: si nosaltres ho hem pogut fer, qualsevol persona que hi dediqui amor, temps i constància també ho pot intentar.

Com heu plantejat aquest comiat?

— Hem fet una mena de llista de desitjos amb llocs importants per a nosaltres. Hem volgut reduir concerts i repartir-los millor, perquè cada cita tengui sentit. Mallorca hi havia de ser, perquè sempre hi hem tengut una connexió especial.

Diríeu que la vostra música ha evolucionat des dels inicis?

— Totalment. Quan vam començar no havíem fet mai cap cançó; veníem de la música de carrer, de fer versions i arranjaments. El procés ha estat molt natural i orgànic. Hem anat aprenent a poc a poc i trobant el nostre estil.

Les vostres cançons combinen festa i emoció. Com treballeu aquest equilibri?

— És bastant el nostre equilibri vital. Venim de la cultura popular, de la música de plaça, i això es nota. Però també tenim vivències i històries que acaben a les cançons. Ens agrada que les reflexions arribin mentre la gent balla, perquè potser així connecten més.

Quines influències us han marcat?

— Sobretot la música feta al País Valencià. Grups com Obrint Pas o Txarango han estat molt importants per a nosaltres. Quan algú ens diu que els recordam, és dels millors elogis que ens poden fer.

Us heu trobat algunes traves amb les institucions depenent del govern?

— Nosaltres hem viscut una situació privilegiada perquè sempre hem tingut espais on tocar i si no ho hem fet a un lloc ho hem fet a un altre, diria que no ens ha afectat a nivell de programació, però sí que ho hem notat amb altres companys músics pel que fa a molts espais que han desaparegut i això fa que les bandes tenguin menys possibilitats, fet que suposa invisibilitzar molts de grups.

Quin paper té el directe en la vostra identitat com a grup?

— Té una importància absoluta, perquè és el motiu pel que feim música. De fet, el nostre procés creatiu sempre és pensant en el directe. Feim música per gaudir-la en viu.

En quin moment diríeu que es troba la música en català? Hi ha relleu?

— A nivell creatiu, sí, i de sobres. Hi ha moltíssimes propostes i el públic pot triar. El dubte és si hi haurà relleu en la programació: si les institucions i els ajuntaments continuaran apostant-hi. Depenent de qui governi, hi pot haver problemes.

Què li diríeu a grups que comencen i tenguin dubtes sobre si cantar en català?

Sobretot ha de néixer de l'absoluta normalitat. En el nostre cas hagués estat impossible fer-ho en castellà, perquè nosaltres ens relacionam en català. Allò important és passar-ho bé i treballar també per fer-ho possible, clar. De fet, ni ho vàrem pensar perquè tot va sorgir així, no teniem pensat ni fer lletres, simplement tocar com havíem fet sempre com una xaranga. Això també ho ha fet més bonic, perquè tot plegat ha estat com un regal i ara, el fet de deixar-ho tampoc no sap tant de greu, com si és una cosa que l'has desitjat sempre.