Fugida sobre rodes d’un pare i el fill autista

Max (Bobby Cannavale) viu emprenyat amb el món. El protagonista d’Una función inesperada està divorciat de la Jenna (Rose Byrne), viu amb el pare (Robert De Niro) perquè no acaba de triomfar com a comediant de stand-up i té un fill d’onze anys amb espectre autista anomenat Ezra. Tot i que la seva professió l’ajuda a treure’s de sobre la frustració, els acudits i la ironia no són suficients per entendre les necessitats del fill. “Vull que el meu fill estigui en aquest món, no en el seu món”, diu el Max en un moment del film. Amb aquesta premissa, el director Tony Goldwyn adapta un guió de Tony Spiridakis inspirat en les seves experiències com a pare d’un noi autista per parlar no d’aquest trastorn, sinó dels lligams entre pares i fills. La seva història arrenca quan, després d’una sèrie d’incidents que separen el Max del seu fill per una ordre judicial, el protagonista s’emporta l’Ezra per emprendre un viatge en cotxe fins a Los Angeles, on té una audició per al programa de Jimmy Kimmel. No cal dir que, de totes les decisions possibles, aquesta és de les pitjors, però Goldwyn i Spiridakis no tenen por de mostrar el costat fosc d’un personatge desesperat. Tampoc cal assenyalar que el viatge ajudarà el Max a entendre les seves dificultats afectives, però, malgrat els camins fressats i una posada en escena massa bàsica, el film transmet una emoció genuïna i càlida.