Fades i Maria Hein, grans triomfadores d’uns premis Enderrock de la Música Balear molt reivindicatius

Palma“El fantasme del feixisime ha tornat a les nostres institucions. Llegim un titular: El PP i Vox pacten derogar la Llei de memòria històrica. Però no és només això: es torna a parlar en castellà al Parlament, s’elimina l’exclusivitat del català als premis Ciutat de Palma i s’intenta imposar el castellà a les aules. I tot això s’escampa també per IB3: Mallorca no és una ensaïmada, ni tampoc una sobrassada. Mallorca som tots nosaltres, els que sortim a reivindicar la nostra llengua i la nostra cultura”. Aquesta ha estat només una part del discurs de Fades en recollir el premi Enderrock de la Música Balear de la Crítica a millor disc de música urbana per Metallix, premi que han rebut també de la votació popular. No han estat els únics pel grup, que també ha estat reconegut amb el premi a millor cançó segons el públic per Mon Cheri Go Home, interpretada conjuntament amb Maria Jaume. “I un missatge per a tots els joves: sortiu al carrer, enfadau-vos, indignau-vos, però sortiu!”, han dit per finalitzar la seva primera intervenció. 

No ha estat, ni de bon tros, l’única reivindicació de la nit d'aquest dimecres, en què el teatre Principal de Palma acollia la vuitena edició de l'esdeveniment. Maria Jaume, en recollir el premi a millor cançó, reivindicava "el dret a defensar els nostres carrers i a dir que no volem ser ni un parc temàtic ni un souvenir". Per la seva banda, el grup Alanaire, que ha rebut el premi de la crítica a millor disc revelació, ha volgut agrair-lo amb un record a Aurora Picornell, mentre que el cantant de Saïm, Joan Roig, ha demanat implicació a les institucions. “No tenim doblers per pagar sales on assajar i on tocar. La música no és un negoci, la cultura no ho pot ser”, ha dit poc abans d’exclamar “visca Palestina lliure, no deixem que guanyin els dolents!”. De fet, el genocidi de Gaza ha estat present des de l’inici de la gala gràcies a la interpretació de Si dius Gaza, tema fet a partir de diferents fragments del disc >363 Re-visions de la Palestina (Ona Edicions, 2025) de Miquel Brunet. Ha estat una de les actuacions més emotives, i també multitudinàries de la nit, amb un grapat de músics i també recitadors sobre l'escenari. En recollir el premi de la crítica a millor disc de música clàssica per aquest treball, Brunet ha manifestat que “preferesc fer un disc de denúncia que un minut de silenci”. 

Qui també ha pujat en tres ocasions a l’escenari, com Fades, ha estat la felanitxera Maria Hein, per recollir els premis a millor disc de pop i cançó d’autor per Katana, tant de la crítica com de la votació popular, i també per rebre el guardó del públic a millor artista. Per la seva banda, Anna Ferrer també ha rebut els dos guardons, el del jurat i el de la votació popular, a millor disc de folk per Parenòstic. A més, els guardons del públic, la gran incògnita de la nit, ja que els de la crítica ja s’havien anunciat, han premiat Nineta com a artista revelació i Entre sa llum i sa foscor, de Pèl de Gall, com a millor disc de pop rock. 

El "fins a una altra" d'Antònia Font

Els premis d’Honor han servit per reconèixer la trajectòria de Cap Pela –que han agraït el guardó amb la interpretació d’un dels seus grans clàssics, aquell No som el rei que ja forma part de la banda sonora d’un parell de generacions d’illencs–, Antònia Font –amb un Pau Debon que ha acabat el seu discurs amb un enigmàtic “fins a una altra”– i el periodista Pere Estelrich, que ha fet riure els assistents quan ha assegurat que “si sona Bach, he de tenir un faristol a prop”. La gala, que ha començat passades les vuit del vespre, ha estat presentada per Mar Coll i David Ordinas i ha inclòs les actuacions de grups com Ánimos Parrec i Cabot, a més de Plan-ET i Cosijoan, Púniks i Xisk, Anna Ferrer i Marco Mezquida, entre d’altres.