Quan l'escolta dissident ressona en l'era digital

BarcelonaLa música electrònica, el paisatge sonor i la intel·ligència artificial convergeixen en les composicions col·lectives del grup Ekho (Magda Polo, Adrien Faure, Toni Costa i Nerea Martínez). Aquest grup és més que un grup artístic, és un espai de recerca i creació on la participació del públic és cabdal i on l’escolta es concep com una pràctica de resistència. No es tracta només de compondre música o art sonor, sinó d’intervenir en la manera com percebem el món que ens envolta. Per això, i després de més de tres anys fent recerca en art sonor i havent plantejat el concepte de música conceptual híbrida (MCH), plantejo un nou concepte, el de l’escolta dissident (ED).

L’obra BAR-CEL-ONA, que s’estrenarà al Sónar el 12 de juny, és un exemple clar d’aquesta escolta dissident. Composta a partir d’arxius sonors de la plataforma Freesound, composicions electròniques i processos d’anàlisi algorítmica, la peça s’articula en tres capes simbòliques: “BAR”, com a espai de trobada, soroll social i la remissió a la terra, al sòl que trepitgem cada dia; “CEL”, com a horitzó acústic i poètic que ens fa de sostre; i “ONA”, com a matèria sonora que ens travessa i ens conforma a través de l’aigua del mar. A partir d’aquesta estructura, proposo una relectura de la ciutat més enllà de les postals, convocant sons que sovint passen desapercebuts —el soroll de les portes del metro, els sons residuals d’una festa, el vent, la propulsió dels avions, alguns versos poètics que ens parlen de la ciutat— per convertir-los en protagonistes d’una nova narrativa, una narrativa que potencia una nova manera d’escoltar. En el fons, proposo un gir epistemològic que qüestiona moltes coses en l’àmbit de la música, però que, principalment, qüestiona les jerarquies auditives heretades: allò que escoltem de manera harmoniosa, consonant, allò que classifiquem com a música... Des d’aquesta perspectiva, proposo una experiència crítica que ens condueix a reconfigurar la nostra relació amb l’espai acústic, a reconèixer els sons silenciats per les lògiques productives i turístiques de la ciutat.

En un moment en què l’esfera sonora està saturada per estímuls comercials i l’atenció és una mercaderia escassa, aposto per una “escolta dissident”, que és una forma de dissidència sensorial. És una crida a aturar-se, a percebre, a escoltar allò que no vol ser escoltat, a practicar una escolta activa i crítica vers allò que ens envolta i que ens fa. És també una manera d’habitar el món des del matís, des de la fragilitat i des del compromís estètic amb allò que sona i, sovint, incomoda.

A través de BAR-CEL-ONA, celebrarem els vint anys d’una plataforma com Freesound, un arxiu col·laboratiu de sons sota llicències Creative Commons que ha revolucionat la manera d'entendre i compartir el material sonor i que s’ha creat a Barcelona i no en una altra ciutat. BAR-CEL-ONA no només commemora aquesta important contribució nascuda a Barcelona, sinó que també posa de manifest el potencial creatiu d'aquesta mena de plataformes col·laboratives i provoca que l’oïda esdevingui un instrument de desprogramació, i l’art sonor, una eina per imaginar la Barcelona que és, però també la que és fruit de l’imaginari de cadascú que la vivim. L’ús de la IA, en aquesta peça, permet detectar patrons ocults, però significatius. La capacitat de la IA per analitzar, processar i generar material sonor obre noves vies d'exploració, cosa que permet la creació de textures i estructures sonores inèdites i la representació d’aspectes que, en el cas de BAR-CEL-ONA, ens facilita aconseguir sons creats a partir del panot de la flor de les rajoles de la ciutat, de l’aire que ens permet respirar com a una inversió de l’sky line o el grau de la salinitat de l’aigua del mar. La finalitat de tot plegat és que el públic s’endinsi en diferents capes sonores, desconstrueixi els seus elements (a la manera de Derrida) i estableixi una relació personal i significativa amb el que s'escolta a partir d’una immersió profunda en el so com a vehicle de coneixement, emoció i reflexió.

BAR-CEL-ONA és un retrat sonor de Barcelona que va més enllà dels seus monuments i icones visuals. A través de la juxtaposició de sons quotidians, sorolls, fragments de converses i ambients urbans, l’obra convida l'oient a redescobrir la sonoritat de la ciutat des d'una perspectiva inusual. En aquest sentit, l'obra promet ser un viatge auditiu que ens convidarà a escoltar la ciutat amb unes noves orelles i a reflexionar sobre el paper dels sons en la construcció de la nostra identitat individual i col·lectiva.

Desafiar les narratives dominants, qüestionar les jerarquies sonores i prestar atenció a les veus silenciades esdevé un acte de resistència i una forma de construir un coneixement més ric i complex de la realitat que ens envolta i d’escoltar-la de manera diferent, amb el que jo anomeno "escolta dissident".