Observatori
Cultura19/11/2023

Elogi de la música

La Capella de la Seu va oferir el concert de Santa Cecília a la Catedral

La Seu, la Catedral de Mallorca, es va vestir amb les seves millors gales per celebrar la festa més gran del dia de la música amb un concert dedicat a la seva patrona, Santa Cecília. Un concert, el qual, com no podia ser d’altra manera, varen interpretar els membres de la Capella de la Seu, sota l’amatent jerarquia del Mestre de Capella, Joan Company, també responsable de la selecció de les onze peces que figuraven al programa de mà i que, sens dubte, tot i la varietat d’èpoques i compositors que formen part de l’aplec, sonaren complementàries, agermanades per a un fi comú, com és el fet de pertànyer a la música sacra. Va ser una vetllada tan heterogènia com eclèctica, amb el marc incomparable gairebé a punt de penjar el cartell d’entrades exhaurides.

Company va disposar l’estructura en cinc episodis. Per començar, el dedicat a la Música a la Verge Maria, que es va iniciar amb el Bogoroditse Devo, entonant un “Alegra’t, Mare de Déu…”, de Sergei Rachmaninoff, que el cor va interpretar des de la capella de la Trinitat, la capella real, per a tot seguit situar-se sota l’impressionant baldaquí que corona l’altar major. La segona peça, O piísima Stella Maris, del granadí Héctor Eliel –un llinatge que en hebreu significa “el meu Déu és Déu”– , cantada a doble cor i amb la soprano Nadia Akaâir a dalt de la trona. Una petita escenificació que augmentava la peculiaritat de l’audició. No hi va haver més moviment més enllà de la distribució dels cantaires, segons la necessitat de cada composició. La tercera va ser a vuit veus, Second Eve, d’un altre indiscutible com és ara Ola Gjeilo. Tomás Luis de Victoria va ser l’encarregat d’obrir la secció dedicada al Naixement de Jesús. No era el punt àlgid, perquè no n’hi havia. Va començar molt amunt, potser el lloc on ho va fer fos alguna cosa més que una metàfora, i ja no va abaixar el llistó ni en una sola de les interpretacions. Seguí amb In dulci jubilo, a doble cor, de Robert L. Pearsall.

Cargando
No hay anuncios

No hi havia treva. Arribà la Institució de l’Eucarstia amb una lleugera O sacrum convivium, d’Andrea Gabrieli, seguida d’una espectacular O salutaris hostia, de Berbardubi Zanetti. També hi va haver lloc per a una estrena, el Kyrie, a vuit veus mixtes, del tenor i component de la Capella, Roger Berenguer. L’aliatge entre el lloc i els mèrits dels protagonistes situava el concert al núvol de l’exuberància. Després, Lux aeterna d’Elgar, per acabar la secció dedicada al Descans de Jesús. Scarlatti i Vila varen posar punt final al programa, amb Exultate Deo i Laudate Dominum, a la Lloa al Senyor.

Per finalitzar la seva actuació, la formació es va situar al centre del gran edifici, on va estar situat el cor originalment, per interpretar els dos bisos de la cloenda, l’Ubi Caritas, de Maurice Duruflé, un cant a la pau, i Gràcies, Arthur Dorey, en la versió del mestre Manel Cavero, titulada Renuncio al món. Tot plegat, una impecable celebració de l’elogi de la música.