BarcelonaEduard Iniesta (Barcelona, 1968) fa una estrena doble al Palau de la Música avui a partir de les 19 h. En el mateix concert interpretarà amb un ampli ensemble peces del nou disc, La petita casa de mi mateix (Satélite K, 2016), i estrenarà La gran impostura, una composició que Iniesta descriu com “una crítica social, punyent musicalment” i que manifesta “un rebuig a una determinada manera de ser”. “Si et descuides, et pots passar la vida malgastant energia per agradar i per complaure, i la renúncia a un mateix no és res més que una manera de morir cada dia una mica més”, diu Iniesta sobre el context d’una obra que interpretarà amb el pianista Marco Mezquida.
La gran impostura formarà part d’un repertori que inclou algunes de les peces del disc La petita casa de mi mateix,que Iniesta ha enregistratamb Antonio Sánchez, Robert Armengol i Miquel Àngel Cordero i amb l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), dirigida per Gerard Claret. “És un disc de tardor, intimista, per escoltar vora el foc mentre plou. Potser representa una estació dins del meu recorregut”, diu Iniesta sobre un treball que té “un perfum vinyolià”. De fet, el títol és un vers de Joan Vinyoli, el poeta de capçalera del músic barceloní.
La corda i la Mediterrània
En el nou disc d’Iniesta conflueixen les cordes de l’ONCA i les aromes mediterrànies dels instruments de doble corda. Són dues estètiques al servei d’un material molt sensible. Segons Iniesta, “l’orquestra de corda fa volar la música”, i l’ha ajudat “molt a transmetre” el missatge de tardor existencial que hi ha a La petita casa de mi mateix, “un producte semipoètic lluny de l’estàndard habitual”. “Tinc la sensació que és un disc que vola -diu el director de l’ONCA, Gerard Claret-. És també un reflex del nostre tarannà, perquè tot i l’origen clàssic de l’ONCA, sempre ens ha agradat fer aventures amb altres gèneres”.
El programa del concert al Palau inclou també El gos solitari de Mozart, op. 11, una peça d’Iniesta del 2012 basada en poemes de Joan Margarit.