Del 'bollicao' a la pantalla

PalmaQui no ha assaborit mai l'olor de cola mentre aferrava un cromo? Pocs afortunats s'han sentit els reis del món quan han omplert tota la filera de futbolistes de la Lliga i molts han maleït la mà innocent del quiosquer que no l'encertava mai. L'eivissenc Javier Matesanz té 45 anys i encara guarda l'àlbum de la lliga de Panini, que col·leccionava quan era nin, sense el bust de Maradona. Ara, el periodista i escriptor publica La vida en cromos, un llibre en què recull àlbums de la infància i fa un repàs nostàlgic de les col·leccions de cromos més conegudes amb l'objectiu de revifar records i emocions del passat. Fa uns dies, Matesanz en féu la presentació al Museu de la Jugueta de Palma. "El llibre ha quedat com tenies en ment", afirmà dirigint-se a Vicente García, l'editor que li encarregà escriure'l. Un veritable "malalt" dels cromos.

Fetitxisme

L'autor defensa que els cromos són desig tant d'infants com d'adults. Des del primer capítol, Javier Matesanz assegura que els cromos no només són cosa d'infants. L'autor apunta que l'essència de col·leccionar cromos es prolonga al llarg del temps. "És una afició que comença de petit, després hi ha una etapa en què l'afició s'aparca i, amb els fills, un torna a recuperar l'afany de col·leccionista i els records de la infància", explica. Tot i això, també existeix un component fetitxista entre els adults que recorden el hobby de col·leccionar i desitgen completar la col·lecció a qualsevol preu. El futbolista blaugrana Carles Puyol va dir que, tant a la selecció espanyola com al Barça, molts jugadors es picaven per veure qui acabava primer la col·lecció. El fetitxisme arriba fins a nivells insospitats. Als Estats Units es vengué el cromo més car de la història per 1.700.000 dòlars. Era de la lliga de beisbol. "El col·leccionista de cromos ho és sempre", assevera Matesanz.

Lluís Torrent és director general de Panini a Espanya, una de les empreses que controla el mercat de la venda de cromos a escala estatal. "Pensar que els cromos és una cosa d'infants és un error de base", assenyala Torrent en una entrevista en el llibre de Matesanz. El magnat creu que fins i tot amb l'edat l'afició s'intensifica. "Els cromos tenen una màgia molt especial", fent referència a l'emoció que produeix obrir un sobre sense conèixer-ne el contingut. "És aquesta emoció la que enganxa", diu molt eloqüentment.

Cromos 2.0

Segons els experts, la digitalització no acabarà amb els cromos de paper. Javier Matesanz creu que el món dels cromos "no desapareixerà amb facilitat". Abans, els cromos estaven integrats en el dia a dia, dins els pastissets de Bimbo o davall la tapa d'un iogurt Danone. Ara, s'han traslladat als quioscs i, a poc a poc, s'estan adaptant a l'era de les noves tecnologies. "Els cromos continuen existint físicament, molts amb el nom del magnat italià Panini, però també hi ha cromos tridimensionals, digitals i videocromos amb xip o música", aclareix l'autor. La convivència entre el cromo tangible i el 2.0 és a l'ordre del dia. Matesanz diu que "el cromo ha variat, però la seva essència encara viu gràcies a la il·lusió dels nins que volen portar els cromos a la butxaca i fer el Tingui o no tingui? ". Per part seva, el director general de Panini Espanya afirma que l'aficionat aprecia la senzillesa tradicional: "Han fracassat temptatives com els cromos amb olor o els magnètics".

Digitalització difícil

L'editor de La vida en cromos, Vicente García, reconeix que el repte que suposa la digitalització es resoldrà amb el mètode d'assaig-error. "Pals de cec per no morir", explica. Un altre factor que fa trontollar la supervivència dels cromos és la pirateria. Més enllà de la música o el cinema, la indústria dels cromos també pateix aquest fenomen. "Hi ha gent que els escaneja i els penja a internet", se'n lamenta.

Panini és el líder mundial de la indústria del cromo, i el futbol, la temàtica més venuda. Les empreses Fher i Panini són les que, durant anys, han controlat el mercat dels cromos a l'estat espanyol. Durant la postguerra, Fher va comprar els drets de l'empresa nord-americana DC Comics (autora de superherois com Batman i Superman) i va aconseguir publicar àlbums d'èxit com els clàssics de Disney. Des de la competència, als anys vuitanta l'empresa italiana Panini va contactar amb la distribuïdora catalana Cromo-Crom, que llançà la col·lecció de la Lliga de futbol, encara avui una de les col·leccions més venudes entre els aficionats. El director general de Panini Espanya, Lluís Torrent, remarca que l'anticipació és la clau de l'èxit. Explica que "s'ha de preveure quin serà el producte d'èxit abans que l'agafi una altra empresa i aconseguir-ne la llicència d'explotació; hem d'estar atents". Empreses com Planeta, Anaya i Santillana han intentat adquirir col·leccions i no han tingut bons resultats. El futbol és el que més ven. Els mundials, les eurocopes i la Lliga són el motor del mercat dels cromos. Tot i això, franquícies cinematogràfiques com les de Harry Potter i sèries de televisió com Rebelde també varen triomfar en el seu moment. Així mateix, de clàssics de Disney se n'han arribat a vendre més de cinquanta milions de sobres.

L'editor Vicente García destaca que els gustos dels compradors no han variat amb el temps i que, davant la diversitat que hi ha, les empreses es decanten per temàtiques segures com les pel·lícules, el futbol, la natura i les sèries de televisió. Tanmateix, García assegura que sí que han desaparegut temàtiques com l'afició a les banderes del món, a les guerres o a les curiostats. "Abans, si volies saber com era la bandera de Tanzània, la trobaves en un àlbum de cromos, i ara, en segons la veus a internet", diu.

Javier Matesanz assegura que tot i que els nins juguin a bales al pati amb un mòbil a la butxaca, els cromos no desapareixeran. L'escriptor apunta que, al cap i a la fi, la vida és una col·lecció de records i que, per ell, cada cromo és un tastet del seu passat. Ho demostren l'àlbum de la Lliga de Panini sense el bust de Maradona que encara guarda i el Calendari del bon humor, amb 366 cromo-acudits que va col·leccionar a còpia de sopes Potax quan era petit.