'Cony': cal escoltar-lo quan ens parla

PalmaI a tu, t'ha dit mai res, el teu cony? Després d'una ruptura, després d'un desengany, després d'una mala experiència? És a partir del desig que, moltes vegades, ens reconeixem a nosaltes mateixes, o ens retrobam. Perquè el desig diu moltes coses sobre les nostres necessitats, i el sexe podria funcionar com un alter ego que ens parla i ens reclama coses. Això és, si fa no fa, el que li passa a la protagonista del relat CONY. Cal oblidar Nova York, de Sebastià Portell (publicat per LaBreu), i que Mònica Fiol i Maria Rosselló han duit a l'escenari. No és una daptació, tampoc una versió pròpia: és una altra història, en una conversa entre amigues, un despertar on es poden reconéixer una multitud de persones. Una història personal que parla de totes. Després d'estrenar-se al Teatre Sans el passat octubre, Cony arriba a la sala Petita del Principal de Palma, on es podrà veure divendres i diumenge 11 i 13 de març. La proposta va ser una de les seleccionades en el programa de residències del teatre Principal de Palma l'any 2020.

“Ens va semblar molt interessant el personatge d’una dona amb un bagatge vital ampli, perquè té una cinquantena d’anys, que pateix una ruptura amorosa i es comença a plantejar moltes coses que, fins al moment, no s’havia qüestionat”, explica Mònica Fiol. Qui li parla, a la protagonista, és el seu cony: a través d’ell fa el camí cap a la nova mirada sobre la vida, a partir d’ell fa la seva catarsi.  

Del relat de Portell, Fiol i Rosselló en van destriar el que més els interessava per dur-ho a l’escenari. Així, l’obra de teatre demana la participació del públic, ja que les actrius surten del text dramàtic per parlar i discutir sobre la dramatúrgia i sobre què li passa a la protagonista. "Per això deim que pot semblar una conversa entre amigues. Per a les dones és molt important parlar les coses, sempre ho ha estat, però hi ha temes que no s'han tocat sempre", apunta Fiol.

A l’escenari, diu Fiol, es parla de feminisme, d’herències, del fet d’estar enganxada a un home: “A vegades sembla que ja no feim segons quines coses, però la realitat és que desfer-nos de les dinàmiques culturals que ens han marcat sempre no és gens fàcil, i ens trobam repetint patrons que consideram que han caducat”, explica l’actriu. 

Humor, profunditat, sororitat, crítica, sexualitat, amor... Cony és una peça que tracta molts temes en una mateixa història i que ens diu que, quan el cony ens parla, cal escoltar-lo.