Ben Affleck podria fer la teva declaració de la renda mentre acaba amb una banda criminal

L'escena final d'El contable, thriller d'acció de premissa desconcertant (per dir-ho suaument) que es va estrenar el 2016 amb crítiques regulars i un estimable èxit de taquilla, permetia intuir la direcció que prendria la seva seqüela. En el desenllaç d'aquell film, Christian Wolff, el comptable amb autisme/geni de les matemàtiques/expert a rentar diner negre/assassí entrenat per militars que encarnava Ben Affleck amb l'energia trista d'un drap de cuina mullat, es trobava amb el seu germà Braxton, interpretat per un Jon Bernthal fanfarró, carismàtic i xerraire.

Gavin O’Connor, cineasta en hores baixes que ja va dirigir Affleck a l'efectiva –encara que molt convencional– The way backi que a l'electritzant Warrior ja havia explorat la rivalitat fraternal, i Bill Dubuque, guionista i creador de la sèrie Ozark –d'evidents similituds temàtiques amb la saga El contable–, aposten per la coneguda fórmula de la col·lisió entre pols oposats per convertir aquesta seqüela en una buddy movie per disfrutar ocasionalment amb elements típics d’una pel·lícula d'acció. Les escenes protagonitzades per l’inesperat duo còmic format per Affleck i Bernthal gairebé fan oblidar el que ja constituïa la gran feblesa de la primera part: l'obsessió per intentar quadrar massa números alhora. El contable 2 desplega, de nou, una embrollada xarxa de personatges i trames que necessitaria un format de més durada (una sèrie, potser?) per resoldre's satisfactòriament.