“Climent Picornell era un mestre, retratava com si fos un quadre”

PalmaLa Universitat de les Illes Balears (UIB) custodia des d’ahir el llegat de més de 10.000 fotografies de qui va ser un dels fotògrafs de natura i paisatge més reconeguts i prolífics de Mallorca: Climent Picornell Bauzà (Sant Joan, 1956-2003).

Ha estat a través d’un conveni que s’ha fet efectiva la donació entre el rector de la UIB, Llorenç Huguet, i la família del fotògraf, representada pel marmessor del llegat, el professor emèrit del Departament de Geografia de la UIB i de nom, també, Climent Picornell.

A partir d’ara, les més de 10.000 imatges que componen el llegat de Climent Picornell Bauzà seran a la UIB, des d’on es realitzarà una important tasca de digitalització, ja que la majoria d’imatges es troben en diapositives.

Climent Picornell Bauzà era bàsicament un fotògraf de paisatge, natura i flora endèmica. “De paisatges, va retratar, sobretot, la serra de Tramuntana, el litoral i el Pla de Mallorca, on residia i n’explorava el terreny”, assegura el marmessor. De natura, “l’apassionaven els ocells. De fet, té milers de fotografies d’aus. Picornell era bàsicament un fotògraf d’ornitologia; tant és així, que la majoria d’imatges de L’Atles ornitonímic -una eina per la supervivència dels noms dels ocells, obra de Cosme Aguiló i Antoni Mestre- són de Picornell”. També era un gran captador de la flora endèmica: “Va aconseguir fotografies d’orquídies, líquens i plantes en general que avui dia són de gran vàlua històrica”, recalca el professor. En conjunt, el llegat és un document molt important per a la fauna i la flora de Mallorca. Picornell fotografiava persones, però “no era el seu màxim interès”, reconeix el marmessor. Així mateix, va retratar construccions de foravila, casetes, colls de pou, etc. Resident a Sant Joan, Picornell Bauzà es movia per tot Mallorca. “Justament, va finar en un moment en el qual es decidia sobre si fer-se fotògraf professional i passar-se a la fotografia digital. Va morir molt jove, massa”, subratlla Picornell.

El marmessor ha decidit donar el llegat a la UIB perquè “crec que estarà ben custodiat i tenen uns bons aparells de digitalització, cosa que permetrà que bona part del llegat del fotògraf pugui ser divulgat i difós, també a través de les xarxes digitals de la UIB”, assegura.

Paciència

Picornell era un fotògraf autodidacte. “Des de molt petit que li agradava la fotografia i tenia molt bones màquines de retratar i molt diverses, però sobretot tenia una gran virtut: molta paciència”, recalca.

“Era un fotògraf molt primmirat, va arribar a la perfecció”, diu, i així ho demostren les imatges preses amb càmeres analògiques. “Es podia passar hores davant una flor, esperant un ocell; disparava 50 fotografies per aconseguir-ne una de bona. En aquell temps, però, era molt més costós que no pas ara, que amb una càmera digital en fas 50 i no costa pràcticament res. Fixau-vos-hi, i parlam de fa no més de 20 anys. Com han canviat les coses en poc temps”, reflexiona Picornell.

Climent Picornell Bauzà era, per això, “un mestre de la fotografia; reflectia les imatges com si fossin un quadre, la il·luminació era perfecta i feia que el que captava ressaltàs per si sol, com si fos pintat”.

Memorial

Des de fa onze anys, l’AFONIB (Associació de Fotògrafs de Natura de les Illes Balears) organitza el concurs de fotografia Memorial Climent Picornell; “el tenen com un mestre” i per aquest motiu el reconeixen a través d’aquest certamen.

Climent Picornell Bauzà fou, doncs, un dels pioners de la fotografia de natura a les Illes; ràpidament va destacar per la qualitat tècnica i l’estètica personal que imprimia a les seves obres. El seu esperit inquiet i la seva ànsia de superació el dugueren a aconseguir, en una mescla de perseverança i entusiasme, la fotografia perfecta. Mestre de la tècnica, la seva visió especial i única li va permetre retratar una terra que estimava i respectava, sovint amb mètodes pioners, i va marcar un camí que varen seguir altres fotògrafs.

Ara el seu valuós llegat es podrà consultar gratuïtament a través de la UIB.