La Seu en clau de Bach

De bell nou un marc incomparable va acollir el no menys incomparable Bach. La Seu va ser cau en clau de Bach. A la popular i multitudinària tradició messiànica de Georg Friedrich Händel hi hem d’afegir aquest petit gran tast de l’immens i marmori Oratori de Nadal BWV 248 que la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company, i l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb Pablo Mielgo a la batuta, ofereixen des de fa una sèrie d’anys al presbiteri catedralici, sota el baldaquí de Gaudí i vora les transgressores i incendiàries pintures de Jujol. I si el marc tan sols es pot qualificar de suprem, el concert va brillar a la mateixa alçada, amb la soprano Irene Mas, el contratenor sopranino Rafael Quirant, el tenor Bryan López i el baríton Tomeu Bibiloni com a solistes vocals. Pel que fa als solistes de l’orquestra, qui va captivar exponencialment el respectable fou Emma Goillot, a la trompeta piccolo —petita, de quatre pistons, que afinada en re també s’anomena trompeta Bach— en la seva intervenció, interpretant amb Tomeu Bibiloni una excelsa Gosser Herr, o starker König.

L’ària vuitena de la cantata del Primer dia de Nadal va tenir aquest valor afegit —l’efecte sorpresa—, però ja des de l’obertura la composició, Jauchet, Frohlocket, auf Preiset die Tage per a cor i orquestra, va quedar perfectament delimitat quin seria el fastuós nivell de l’esdeveniment. Un inici esplendorós i una interpretació diàfana, immaculada, un bon i adient adjectiu per definir el que va ser i com va transcórrer tota la representació de l’acurada selecció del més alambinat i precís oratori bachià, tan monumental com delicat. Una peça que dona opcions pràcticament a la totalitat dels components, més enllà dels solistes, de lluir qualitats a balquena, amb un Bibiloni poderós i alhora càlid; una Irene Mas que sembla ser especialista en tot el que canta, però especialment, en el barroc; un contratenor sopranino amb uns aguts sorprenents i millor projecció; o el tenor, qui té amb l’Ich will nur dir zu Ehren Leben l’ària més complicada, la qual va resoldre amb gran correcció. De la mateixa manera cal ressaltar, per exemple, tant l’oboè com els dos oboès d’amor, el fagot, els dos primers violins o el sense treva del continu… Tot i això, diria que el gran protagonista de tot plegat és el cor, superb, amb el suport d’una orquestra que mostrà les seves excel·lències, tant els solistes com en conjunt. Un vespre inoblidable.